Davant del desplegament efectiu del 155 per part del Govern de l’Estat, amb una bateria premeditada d’atacs i incompliments vers els pilars fonamentals de l’autogovern, caldria serenitat i fermesa. Intentar resoldre al més aviat possible la formació de govern hauria de ser una prioritat, però posant com a primera premissa que no ens podem deixar marcar el ritme des de la Moncloa. Garantir que es troba la millor solució per tornar a sumar majories totalment compromeses amb un projecte de país integrador i transversal, hauria de ser l’objectiu central dels partits proindependencia. Negar que les diferències entre els partits independentistes, que, recordem-ho, sumem una majoria efectiva, no ens acabarà passant factura, és quelcom que no hem de menystenir i ens hauria de fer reflexionar en positiu. Incloure punts de trobada amb la resta de partits que recolzen el dret a decidir hauria de centrar el discurs polític de la majoria parlamentària,. Tractar de generar il·lusió renovada en l’electorat que recolza la independència de Catalunya, marcant fites assumibles i consensuades per part del conjunt del nou govern, hauria de ser una prioritat constant. Activar inicialment els recursos necessaris per restituir tot allò que ens han manllevat com a país, les maniobres i el desgovern premeditat d’aquest període, hauria de ser l’eix de l’acció de govern del nou executiu. Tancar efectivament totes les ferides obertes en el teixit econòmic i social, avançant decididament en el recolzament de projectes innovadors, aprofitant les inèrcies i la creativitat, que hi són, hauria de ser la tasca de futur d’aquest país.
