Joan Reche, el taekwondista amb ambicions olímpiques

Entrevistem a Joan Reche Pérez, el calderí subcampió de Catalunya en el Trofeu Federació Catalana de Taekwondo

IMATGES | A dalt, Joan Reche amb la plata obtinguda en el Campionat de Catalunya per clubs absolut.  A baix, el taekwondista calderí és molt estricte i s’entrena cada dia amb l’afany de millorar. La millor virtut de Reche en combat és l’elasticitat. > T. CANYAMERAS 

El Joan parla, camina i entrena amb un posat serè i una seguretat impropis en un noi de 16 anys. Fins i tot en el fragor de la competició. “No em poso nerviós quan em criden per anar al tatami. Entro molt segur als combats i convençut de competir com sé’’, assegura el taekwondista calderí, proclamat el passat desembre subcampió de Catalunya per clubs  –oficialment conegut com el Trofeu Federació Catalana de Taekwondo–, en el pes mosca (54-58 kg). Ho va fer representant el Club Taekwondo de Granollers, dirigit pel mestre Manel Ribot. Tot i això, els cridaners rínxols de Joan Reche Pérez delaten l’altra part de la seva personalitat: un competidor elèctric, ferotge i, sobretot, ambiciós. “Arribaré fins on em proposi i en aquest cas la meva ambició és participar en uns Jocs Olímpics. Mouré cases, terra i món per aconseguir-ho. Que hi hagi taekwondistes millors que jo ja no depèn de mi, però pel factor mental no quedarà’’, afirma amb rotunditat Reche.
Amb 12 anys, el Joan era futbolista infantil del CF Caldes. Tenia facilitat per al futbol, però cada cop el motivava menys. “Em feia molta mandra córrer als entrenaments, les ganes eren cada cop menors i últimament jugava menys’’, recorda el de Caldes de Montbui. “Així que em vaig desapuntar i el meu pare em va proposar el taekwondo. Vaig anar amb vergonya el primer dia, però em va encantar. És un esport de disciplina i superació’’, afegeix el taekwondista. Un esport del qual es va enamorar en la primera cita i al qual s’ha acabat entregant en cos i ànima. “Entreno una hora diària, algunes vegades fins i tot dues i tres. Tres dies vaig a Granollers i dos al Kiap de Caldes i de vegades competeixo els diumenges, de manera que tan sols descanso el dissabte. I, a més, a taekwondo no hi pots faltar mai, ha de ser un problema extrem. Jo he entrenat fins i tot estant malalt. Però no m’importa, m’agrada molt’’, se sincera Reche.

 

“A taekwondo no hi pots faltar mai. He entrenat fins i tot estant malalt’’

“Si no hagués estat pel mestre Ribot, no hauria arribat fins on ho he fet’’

Tot i els recents èxits d’un taekwondo d’elit espanyol en auge, amb cinc medalles els dos últims Jocs Olímpics, així com el seu marcat accent català  –Joel González va guanyar un or a Londres i un bronze a Rio–, el taekwondista de Caldes de Montbui confessa no tenir ídols. La seva única referència és el mestre Manel Ribot, entrenador de Joan Reche tant a Caldes com a Granollers. Ribot és tot un col·leccionista de medalles, amb metalls aconseguits en campionats d’Espanya, Catalunya i internacionals, incloent-hi un or a Barcelona 92, on el taekwondo formava part del programa olímpic com a esport d’exhibició. “El mestre Ribot té una bona, molt bona tècnica i és increïble com transmet els seus coneixements. Una cosa que té molt bona és que s’adapta a cadascú a l’hora d’ensenyar. Si no fos per ell, no hauria arribat on he arribat’’, assegura el Joan.
En el cas del calderí, el mestre li va descobrir una elasticitat que li permet executar unes puntades de peu molt perilloses amb la cama avançada, aquella que sempre està més endavant que l’altra als combats. Però el de Caldes de Montbui no vol recrear-se en les seves virtuts. La seva obsessió és millorar els punts dèbils. Vol que tant la plata aconseguida en el campionat de clubs del desembre absolut, com la que també va conquerir el juliol en el torneig júnior, es converteixin en or en el futur. “Tot i que espero créixer una mica més, no soc gaire alt, ja que medeixo 1,75 m. Això fa que em costi més competir contra taekwondistes amb més estatura. Encara que siguin més alts, molts d’ells són ràpids i es fa difícil enfrontar-s’hi. En aquest cas sobretot has de prendre tu la iniciativa i no deixar que el rival jugui amb tu’’, explica el calderí.
On no ha de canviar el Joan és en la seva intel·ligent manera d’encarar els duels. Impassible, aposta per “estudiar el rival en el primer ‘round’ i executar en el segon’’. Com en els combats, Reche té una estratègia en la seva carrera esportiva. Té ganes d’executar, però sap que per a això ha de ser reflexiu i no deixar-se portar: “Vull arribar als Jocs Olímpics però sé que una casa s’ha de començar per baix. I sé que el següent pas és que em cridi la selecció catalana per anar a competir per Espanya. Em proposo guanyar un or aquest 2018 perquè la selecció em convoqui’’, destaca el calderí, que compleix 17 anys el 20 de gener. Un noi amb ganes de volar però sense treure els peus de terra per acabar aterrant algun dia a un tatami olímpic.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss