carrers de Caldes

Els carrers de Caldes seran sempre nostres

La vila termal ret homenatge als seus ciutadans més il·lustres

IMATGES | Algunes de les plaques de carrers de Caldes de Montbui amb homenatge a ciutadans il·lustres.> C. MARTÍNEZ

Els carrers seran sempre nostres. És el càntic de moda a les manifestacions dels últims mesos. Tot i que ja fa temps que corre pels carrers de Barcelona, va tornar a agafar protagonisme arran dels fets del 20 de setembre de 2017 a Barcelona amb l’entrada de la Guàrdia Civil a la Conselleria d’Economia de la Generalitat. El cert, i prenent aquesta metàfora, és que es pot dir que Caldes sempre ha homenatjat els seus ciutadans més il·lustres dedicant-los un carrer de la vila. Però com es decideix el nom d’un carrer i quan es fa? Com en molts municipis catalans, a Caldes hi ha des del 2013 una Comissió de Nomenclàtor que assigna els noms i sistematitza el procediment dels noms dels carrers, els espais i l’equipament públics o la seva modificació. En aquesta Comissió “hi ha tots els partits polítics representats, membres de la Comissió de Patrimoni del Consell Municipal de Cultura, a més de representants municipals”, constata el primer tinent d’alcalde de Caldes, Isidre Pineda. La Comissió es reuneix sempre que hi hagi noves iniciatives, tot i que actualment “no hi ha nous carrers ni tampoc s’estan urbanitzant noves vies ni barris”, assegura Pineda. La darrera vegada que la Comissió es va reunir va ser l’estiu passat, quan es va decidir posar el nom de plaça Saint-Paul-lès-Dax a la zona esportiva de Les Cremades a proposta de l’Associació d’Amics d’Europa. El nom d’aquesta plaça situada a la falda del Farell es va acordar per unanimitat en el Ple de l’Ajuntament del passat 29 de juny.
Coincidint amb la celebració de l’Escaldàrium i la commemoració dels cinc anys d’agermanament entre els pobles català i francès, una comitiva de l’Ajuntament de Saint-Paul-lès-Dax, presidida per l’alcaldessa, Cathy Delmon, va visitar Caldes de Montbui. L’Ajuntament de Caldes va aprofitar l’estada de l’alcaldessa i altres membres del seu consistori per inaugurar el monòlit en homenatge a l’agermanament, instal·lat a la zona esportiva Les Cremades (davant el pavelló municipal d’esports), i destapar la placa que bateja aquest espai com a “Plaça de Saint-Paul-lès-Dax, vila termal francesa agermanada amb Caldes de Montbui”.
La Comissió té com a criteri general, segons consta en el reglament, “incorporar al nomenclàtor els noms dels llocs, dels personatges, dels oficis, dels fets i dels objectes que hagin contribuït, des de la perspectiva local, del país o universal, a la causa del progrés de Caldes de Montbui i de la humanitat”.

DE CARRER ESPARTERO A CARRER DE GEORGE LAWRENCE
El desembre de 2011, una consulta ciutadana va acabar amb la polèmica sorgida per canviar el nom d’un carrer. El carrer del General Espartero, al barri de La Bolera, en ple eixample de Caldes de Montbui, va canviar pel de George Lawrence Davis. La consulta va obtenir 2.047 vots vàlids, dels quals 810 vots optaven per mantenir el mateix nom o elegir entre carrer d’Esparter (302 vots) o carrer de George Lawrence Davis (935 vots). El gal·lès Lawrence Davis va viure i morir a Caldes de Montbui. Va ser el fundador i director del Col·legi Evangèlic, que va funcionar a Caldes de Montbui durant 39 anys (1873-1912) i que va ser una entitat clau en l’alfabetització. Popularment aquesta escola es coneixia com l’escola dels pobres. També va ser conegut arreu com a missioner, mestre i fundador d’altres col·legis evangèlics.
En la mateixa consulta ciutadana, també es va votar pel nom de la plaça de Can Rius. En aquest procés es van registrar 822 vots, dels quals 393 van ser pel nom de Can Rius, 261 pel nom de Marià de Sans i Bette i 168 pel de plaça de la Vila Xica.

CARRER DE RAÜL ROMEVA
El darrer canvi de nom d’un carrer, si bé de forma temporal i simbòlica, va ser el 19 de novembre de 2017, quan es va posar el nom de Raül Romeva al carrer Font i Boet. L’acte volia servir d’homenatge al conseller empresonat, que va viure molts anys a la vila termal. El nom oficial i la placa que es va penjar van conviure fins que Romeva va ser posat en llibertat, el passat 4 de desembre. La placa contenia el nom de Romeva i la inscripció: “Conseller legítim de la Generalitat. Pres polític que ha viscut i crescut en aquest carrer. Persona digna i compromesa socialment amb Caldes i Catalunya”. L’acte estava organitzat pel grup de suport que es va crear a la vila entre amics i simpatitzants del conseller, i comptava amb el suport de l’Ajuntament de Caldes de Montbui. “Va ser un acte important per a Caldes”, recorda el primer tinent d’alcalde, “però en el cas que es volgués tirar endavant una proposta de canvi de nom, el funcionament a seguir és fer la proposta, reunir la Comissió i elevar-la al Ple”.
Justament el carrer Font i Boet fa referència a una de les grans famílies benestants que va tenir Caldes i que posseïa la meitat del nucli antic de la vila termal. A principis del segle XX, els darrers membres de la nissaga van donar les restes del Palau i els horts a l’Escola Pia perquè hi habilitessin un col·legi religiós per als nens de Caldes, tal com recorda l’estudiós local Xavier Serrat en un article publicat al setmanari Montbui el 2009. Els escolapis van anar venent els terrenys dels antics horts per obtenir diners per convertir el que quedava del vell Palau en col·legi. Amb la nova urbanització va sorgir l’actual carrer Font i Boet, dedicat a la memòria dels tres germans amb els quals va finalitzar la nissaga: Salvador, Ramon i Rosa Font i Boet.
El 6 de setembre de 1875 el matrimoni format per Salvador Font i Paula Boet van demanar al Ple de l’Ajuntament un seguit de noms per als carrers del projecte d’eixamplament de Caldes en la part que comprenia la seva heretat. Els noms proposats van ser plaça Boet, en memòria a la seva nissaga; plaça Moreu, en record a la família primigènia, ja que els Moreu van ser antecessors tant dels Font com dels Boet; carrer Sant Ramon, en memòria del seu fill Ramon; carrer Sant Pau, en record tant de la mateixa Paula Boet com del seu avi, Pau Boet; carrer de Sentmenat; carrer del Marquès, en honor a la història de la seva Casa-Palau; carrer de Montserrat; carrer Santa Teresa, en memòria a Teresa Moreu i Boet, avantpassada del matrimoni Font i Boet, i finalment carrer Santa Rosa, en record a la seva filla Rosa.
El Ple i l’alcalde Joan Busquets van acceptar la proposta i encara avui aquests carrers i places porten els mateixos noms, tret de la plaça Boet, que va ser la Plaza de la Victoria, actualment plaça Catalunya, i del carrer Rector Alemany, que aleshores era la continuació del carrer Montserrat.

CARRERS DE MILITARS I METGES
El 1920, l’Ajuntament de Caldes va dedicar un carrer a Josep Padrós i Cuscó, un general que va néixer a la casa de Cal Met i que va rebre diferents distincions durant la seva carrera. Un altre carrer de Caldes amb nom de militar i funcionari públic és el de Joan Samsó, que va ordenar en el seu testament un llegat important a favor de l’hospital de la vila de Caldes de Montbui. Per la seva generositat, l’Ajuntament va decidir col·locar una placa amb el seu nom el 8 de juny de 1897, element que no es va col·locar fins al 30 de juliol del mateix any, aprofitant la celebració de les festes en la defensa de l’atac dels carlins de l’any 1873.
De carrers a Caldes amb el cognom Xalabarder n’hi ha dos i fins i tot es creuen a l’altura de l’avinguda Josep Fontcuberta. El de l’historiador local Avel·lí Xalabarder i el carrer Dr. Xalabarder, dedicat a Eduard Xalabarder i Serra, un metge nat a Caldes que es va especialitzar sobretot en la tuberculosi. Va ser un dels promotors inicials de l’embotellament de l’aigua termal de Caldes de Montbui, que va tenir lloc entre 1910 i 1913 i que es va batejar amb el nom d’Agua Thermión, i un dels més entusiastes promotors de la creació del sanatori de Torrebonica a Terrassa. A la zona de Can Rossell hi ha un altre carrer dedicat a un dels grans promotors de la farmàcia a Caldes, Salvador Codina, que des del seu establiment del carrer del Forn va ser un dels primers promotors del iogurt a Catalunya i també va fundar, el 1908, el primer laboratori d’anàlisi (de sang, orina, llet i aigua). En aquest repàs dels noms dels carrers no hi poden faltar els dels artistes Manolo Hugué i Miquel Gispert, o la plaça dedicada al titellaire Romà Martí.

INTERÈS PER LA TOPONÍMIA LOCAL
El setembre de 2011 Caldes de Montbui es va adherir al projecte Topos (caldes.proxarxa.net) promogut per la Fundació Universitària Martí l’Humà, a través de les escoles El Calderí, El Farell, Montbui i Pia i de l’Escola d’Adults. L’objectiu era iniciar un procés d’estudi de la toponímia calderina a mans dels alumnes i a través de la recerca documental i oral. S’hi van afegir més de 1.300 alumnes, entre infants, joves i adults, que van presentar un recull de 41 topònims calderins sotmesos a estudi.
Per tirar endavant el Topos calderí, cada centre va definir la metodologia, els noms dels carrers i les places que volien estudiar, els cursos que hi van participar i el total d’alumnes que s’hi van afegir. El projecte ha convidat els investigadors a fer un treball de camp on era important la recerca a l’Arxiu, a la Biblioteca o als mitjans de comunicació centenaris. Tanmateix, més important encara que la recerca documental va ser la recerca de la història oral a través de converses amb la gent més gran del poble.
Al projecte Topos s’hi pot trobar des de referències als barris de Bugarai o Camp de l’Arpa fins a mencions a alguns carrers d’il·lustres calderins. Tot i que el projecte ara ja està tancat, el web (caldes.proxarxa.net) encara es pot consultar. La iniciativa va tenir lloc a Canovelles i les Franqueses amb molt d’èxit. El treball de recerca que fan els alumnes ajuda a augmentar el sentiment de pertinença al poble.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss