Tornem de vacances i reprenem el curs polític amb més força que mai. Aquest any però les coses no són com altres anys, ja que el terror ha colpit amb molta força molt a prop nostre.
Que els atemptats d’agost hagin estat tan a prop nostre, de la mateixa manera que quan passa una desgràcia a prop, fa que visquem els fets amb molta més intensitat, emoció i dol.
Tota aquesta força emocional i la reacció enfront del terror fa sortir de les persones el millor que tenen dintre i contribueix a unir la nostra societat, però també, de forma emocional es produeixen accions i reaccions desmesurades i xenòfobes.
No es tracta de repetir frases dites mil vegades que fan referència al fet que no tots els musulmans no són terroristes ni que l’islam és una religió de pau, qui té la mínima intel·ligència i sensibilitat ja ho sap això i qui no ho sàpiga, segurament, per molt que es repeteixi seguirà sense saber-ho.
Es tracta de ser intransigent i intolerant. Així de clar ho afirmem: S’ha de ser intransigent i intolerant amb la intransigència i la intolerància, vingui d’on vingui.
La nostra cultura (europea), d’arrel judeo-cristina, no fa gaire que era profundament intolerant. Ens ha costat molts segles, revolucions i fins i tot guerres, evolucionar a una cultura oberta, democràtica, lliure i tolerant. Encara hi ha feina a fer però hem d’estar orgullosos d’on estem i agrair a tots aquells que abans nostre han fet possible ser on som.
Ara bé, els nostres valors són complexes i en molts casos manipulables i les nostres societats, on la imatge és omnipresent i la comunicació immediata, són especialment sensibles al terror. Terror que és fàcil, econòmic i a l’abast de qualsevol eixelebrat de sang calenta i poc cervell.
Defensem la nostra llibertat enfront del terror essent intransigents i intolerants amb l’intolerants i intransigents tant de dintre com de fora, tant d’una religió com d’una altra.
