Un cafè amb Sandra Redondo, portaveu de Som Caldes

17/07/2017
0 comments
Jordi Rius
Categoria: Actualitat
0

De fet, quan arribem a la cafeteria Gaudim, ella ja ens hi espera i ha començat a esmorzar en companyia de la seva àvia. Ha demanat una aigua i un entrepà integral de formatge. Li encanten les ulleres i poder-se-les combinar amb les sabates i per això va canviant de color i de muntures i de models de calçat, una petita concessió al consumisme. No deixa que li paguem la consumició i és més, ens convida a nosaltres.

TEXT | J. RIUS IMATGE | Sandra Redondo, portaveu de Som Caldes durant l’entrevista pel Calderí.> C. MARTÍNEZ

Com valores la gestió política d’aquesta primera meitat de mandat?

No és que tot el que es faci des del govern es faci malament. Nosaltres entenem que estem a l’oposició i hem de criticar aquelles coses que no veiem bé. La gestió política de l’equip de govern està molt adreçada de cara en fora, molt orientada cap al turisme i deixar el poble molt maco. Tot és de cara a la galeria. La gent que vivim a Caldes trobem unes mancances en el nostre poble i que són les que no s’estan gestionant. Això ens preocupa. Ens interessem més per gastar-nos 1,5 milions d’euros en un pàrquing, que segurament és necessari, i en canvi ara, després de 10 anys al front del govern tot i que figura al seu programa electoral, només destinin 200.000 euros a polítiques d’habitatge.

Quina proposta important queda per fer?

El tema de l’habitatge. No és suficient amb agafar quatre pisos i posar-los a la borsa de lloguer. La proposta que portava ERC als eu programa de fer un bloc de pisos socials, per a gent jove i gent gran, ens semblava més interessant que no pas agafar quatre pisos deslligats. L’equip de govern deia que podia crear un cert estigma però també pots gestionar-ho d’una certa manera i que això no sigui així. No és normal que vagis a les pàgines web de Caldes i busquis pis i que el més barat, de 60 metres quadrats, costi 550 euros. La gent no cobra tant com per pagar aquests preus.

Què hi trobes a faltar a Caldes?

Trobem a faltar uns autèntics processos participatius, que es poden utilitzar com a eina real de debat amb la participació de persones i de partits per fer un Caldes millor, però que aquí s’utilitza per a revalidar allò que ja es vol fer. Hem d’anar amb el pas previ: què fem?

Què canviaries de Caldes?

Una mica és parar màquines i plantejar el que volem. Per exemple, el tema de remunicipalització de residus i de serveis em sembla molt interessant. Nosaltres també ho portaven al programa. Sí que és veritat que notem que ells porten una proposta, anem a una comissió, diuen que aquesta és la proposta tècnica, ens fan triar A, B o C i s’ha acabat. Hauria d’haver més debat d’alguna manera, perquè nosaltres som de debatre-ho tot.

On portaries a algú que visita la vila per primera vegada?

Jo els portaria a les termes romanes, Thermalia, el Parc de Can Rius i acabaria la visita al pont romànic. Parlo de l’aigua calenta i que serveix per a rentar.

Com definiries Caldes en una paraula?

Calenta. En realitat, l’eslògan ‘El poble que bull’ està molt bé perquè realment Caldes és una vila calenta, té fervor, té emoció, és un lloc que agrada, en el que hi estàs a gust.

Com valores la data i la pregunta del referèndum?

Jo ho valoro bé. Soc partidària del referèndum i partidària del sí en el meu cas. Hem d’aconseguir el màxim de participació possible i que el màxim de partits polítics s’hi afegeixin. Estic una mica cansada de sentir que el referèndum no té garanties. Les lleis no canvien per si soles. De fet, jo soc advocada i sé perfectament que primer venen els canvis socials i després els legals. Això sempre ha estat així. Si tu t’has de basar en una llei antiga, encara estaríem amb la guillotina. El canvi social ja s’està produint i hi ha un canvi de paradigma, hi ha una gent que demana el referèndum. No podem basar-nos en les idees antigues de la política quan tothom està demanant un referèndum. La política perquè està? A mi em sembla al·lucinant, tu pregunta i després fes campanya pel no. És democràcia en definitiva i participació més activa no pot ser.

Com vas entrar en política i per què?

Des que vaig començar de joveneta amb els castellers sempre havia estat amb colles culturals. Amb 15 o 16 anys em vaig posar a l’Assemblea de Joves. Vam reclamar l’Ateneu Molí d’en Ral amb molt més col·lectius. Hi havia un seguit de coses que volia canviar. Amb els anys, vaig fer el salt a la política institucional amb la CUP.

Com et definiries?

Crec que soc una persona simpàtica, que xerro molt i que no tinc problemes per relacionar-me amb la gent. Soc tossuda, molt tenaç i ordenada. També soc molt meticulosa. De vegades se t’escapa un detall i per no fixar-m’hi l’objectiu està variant.

Un record d’infantesa?

Vivia a la Font dels Enamorats. Per a mi el record que tinc d’infantesa és el d’una placeta amb una bassa. I sempre que quedàvem tots anàvem amb les bicicletes o al xiringuito. Sempre anàvem tots amunt i avall fins arribar al castell de Montbui i veure tota l’esplanada del Vallès fins al mar.

Practiques algun esport?

De baixa intensitat. Faig ioga, No m’agrada córrer. I també faig snorkel i esports de platja.

Què fas en el teu temps lliure?

Reunir-me molt, entre reunions de l’Ajuntament i el grup. Vaig a passejar el meu gos Che, llegir i veure sèries…

Estàs enganxada a alguna sèrie de televisió?

A ‘Joc de trons’ com tothom, ara mateix esperant la nova temporada. M’agrada ‘Walking dead’, ‘Sense 8’, ‘Orange is the new black’. A casa meva no tinc antena comunitària i tinc Orange TV i Netflix. Ara a veure si m’enganxo a HBO. Tinc a l’agenda apuntades les sèries que he de veure i els llibre que he de llegir.

Quin és el darrer concert que recordes haver anat?

Soc de concerts. Aquest any no he pogut anar al Cruïlla i m’agraden anar als concerts de música. No em perdo els concerts de Fermín Muguruza. M’agraden els seus concerts i intento sempre anar-hi.

Un viatge per fer?

M’agrada molt viatjar. Aquest octubre vull anar a Tailàndia però també m’agradaria anar a Amèrica Central, Cuba, l’Índia, Islàndia. Fa molts anys que vull anar aquest país escandinau amb autocaravana, quatre persones i et fas l’illa. Tampoc trobo gent per anar-hi.

Un llibre que recordis especialment?

‘El petit príncep’, tot un clàssic. I un que em va agradar especialment va ser ‘La lengua de las mariposas’. Anava a l’institut, em van dir de triar un títol i aquest em va motivar especialment. Llegeixo també molts còmics-

Tens alguna mania?

Els retoladors els haig de tenir ordenats per gamma cromàtica. Igual em passa amb els subratlladors, els Post-its han d’estar ordenats com si es tractés d’una piràmide. Amb les coses del despatx mantinc aquest ordre i si algú m’ho toca no m’agrada gens. A més m’agrada molt comprar-me coses de papereria.

Alguna APP que no pot faltar al teu mòbil?

Tinc l’aplicació d’El Derecho, on tinc tots els Codis, i que no pot faltar perquè la faig servir per a la feina, el de La Caixa, Spotify, la música d’Itunes i Tripadvisor.

Què et sembla el Calderí?

Bé, al final és un altre mitjà de comunicació. Quan més llocs hi hagi per expressar-se molt millor. Trobo que el format és molt diferent al que hi havia. Heu obligat als altres mitjans a espavilar-se una mica. El ‘Tot Caldes’ ha canviat d’imatge i al setmanari ‘Montbui’ ha entrat gent nova. Crec que això és bo perquè farà que els mitjans siguin més plurals