![]({"full":{"0":"electra_Caldense.png","1":980,"2":650,"3":false,"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/electra_Caldense.png"}})
100 anys d’Electra Caldense: Capítol II- La fundació i els primers passos
- 08/05/2017
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
Marta Puigdueta Revetlle
Enguany l’Electra Caldense celebra el seu centenari i per commemorar l’aniversari ha volgut fer un repàs de la seva història. Així doncs al Calderí fem un article mensual sobre la trajectòria de l’empresa elèctrica que il·lumina Caldes des del 1917, basant-nos en la recerca de Joan Villanueva Dachs. El mes passat vam conèixer els orígens i ara seguim amb la fundació i les primeres passes:
El nucli impulsor de la nova empresa elèctrica que havia de fer el servei a Caldes al 1917 el formaven: Avel·lí Xalabarder, Francesc Monserrat, Ginés Díaz, Francesc Torras, Olegario Godó, Paulino Torras, Josep Aulet, Francesc Torras i Tomàs Uñó. Eren professionals, gent de cultura i industrials. La majoria calderins, i altres de fora però amb negocis a la vila. Tots ells estaven convençuts que calia crear una nova societat, d’àmbit local, que es fes càrrec del servei elèctric.
El primer pas: obrir una subscripció popular per aconseguir el capital necessari per posar en marxa el projecte, 100.000 pessetes, dividit en accions de 100 pessetes cadascuna, perquè la inversió pogués ser assequible i poguessin ser socis de l’Electra el major nombre de calderins possible. El 14 de setembre de 1917 es va signar l’escriptura de constitució davant del notari de la vila, Josep Mas i Tasi.
El segon pas: adreçar-se als representants d’”Alumbrado” per negociar la possible compra de les seves instal·lacions calderines de distribució d’energia elèctrica i d’enllumenat públic. L’acord no va ser possible perquè “Alumbrado” només estava disposada a negociar la venda completa de les seves xarxes, des de Sant Miquel del Fai fins a Castellar, cosa que va fer als pioners construir la seva pròpia xarxa de distribució.
Per proveir-se de l’energia necessària van acudir a “Catalana de Gas y Electricidad”, que estava en plena expansió al Vallès Occidental. “La Catalana” va construir una nova línia aèria de Sabadell, passant per Sentmenat, fins a la capella de Santa Susanna, darrera de l’antic hospital, on hi havia l’estació receptora de l’Elèctra. A principis del 1919 la distribuïdora calderina va disposar de la seva pròpia xarxa, va poder realitzar les primeres escomeses i va iniciar la seva activitat de subministrar electricitat a la vila. Els calderins van començar a anomenar popularment a l’Electra com “la nova” per distingir-la d’Alumbrado, aquests mots populars van durar fins gairebé a les acaballes del segle XX.
L’Elèctra va començar a fer el servei amb tres estacions transformadores situades a: 1.Carrer de Santa Susanna, que alimentava el nucli antic de Caldes, 2. Carrer de Bigues, que subministrava a la fàbrica d’Olegario Godó, situada al passeig del Remei, i 3. Carrer Buenos Aires, que alimentava la fàbrica Torras, també coneguda com a Lladó. A partir d’aquests tres punts es va iniciar l’extensió de les xarxes de baixa tensió per a subministrar altres punts de consum, tant d’habitatges com de negocis particulars. El 1920 es va afegir la número 4 al carrer de Sant Fèlix, que alimentava la fàbrica de blondes coneguda popularment com “la Seda” i els carrers propers a l’estació. Les instal·lacions que va construir l’Electra a partir d’aleshores ja les va fer amb els seus propis mitjans.
El 9 de maig de 1920 es va fer la primera junta general d’accionistes a la sala de plens de l’Ajuntament. .En total, van formar el quòrum un total de 462 accions sobre les 683 subscrites fins aquell moment. El gerent Avel·lí Xalabarder va fer una crida als calderins en general perquè donessin suport al projecte, ja fos amb la compra de les accions encara no subscrites o simplement amb la contractació del subministrament elèctric, ja que es considerava encara baixa la xifra de 203 clients connectats.
Endavant, malgrat les dificultat
L’empresa es va haver d’enfrontar a tres grans dificultats des d’un inici:
- Manca de capital per afrontar les inversions de la nova xarxa i la compra dels materials i eines imprescindibles. Durant aquells anys no eren pocs els calderins que consideraven l’Electra una aventura destinada al fracàs davant del poder de les grans elèctriques. Es va haver de recórrer a préstecs dels tres industrials del primer consell d’administració que van poder ser retornats totalment l’any 1927.
- L’oposició aferrissada d’Alumbrado de Poblaciones. Els van fer competència deslleial a través de descomptes (10 cèntims de pesseta per kWh) als clients calderins, perquè l’Electra perdés els que tenia i forçar-la a vendre tots els seus actius i passius. No obstant la proposta va ser refusada pels calderins, que consideraven que no podien abandonar aquell projecte que acabaven d’iniciar, i en el que molts convilatans hi havien dipositat les seves esperances i els estalvis.
- Les pèrdues d’energia elèctrica en el transport. En els primers temps, la quantitat d’energia mesurada en la sortida de la subestació de Sabadell de “la Catalana” -punt on es registrava l’energia comprada-, va arribar a ser el doble de l’energia subministrada per l’Electra.
A la dècada de 1920 Caldes va viure un creixement industrial. Les petites fàbriques tèxtils, que fins aleshores amb prou feines usaven el corrent elèctric per a la seva il·luminació, aviat van adquirir nous telers moguts per l’electricitat. L’Electra els garantia un servei amb més potència i amb poques interrupcions. Segurs que aquí hi trobarien un bon servei elèctric, altres industrials de fora van decidir implantar a Caldes noves fàbriques. El cas més destacat és el del terrassenc Joan Cortès, va construir la fàbrica més gran fins aquell moment al poble on hi treballaven 300 persones, coneguda popularment com “la llana”, perquè es dedicava a la fabricació de teixits de llana i de seda. L’Electra va anar construint més línies transformadores al municipi per alimentar les fàbriques, la més important la línia d’alta tensió, del Torrent Sec, fins a la nova granja-escola de la Torre Marimon per fer l’estació número 8, l’any 1927.
Una de les característiques de l’Electra va ser la voluntat d’estendre els avantatges de l’electricitat a través de la prestació dels serveis relacionats. L’activitat no havia de consistir només en comprar i vendre kilovats-hora, sinó en facilitar als clients un complet aprofitament d’aquella nova font d’energia: venda de bombetes, bombes hidràuliques, instal·lació elèctrica d’habitatges i locals o la venda d’electrodomèstics. El 1924 l’empresa va obrir botiga al número 60 de l’Avinguda de Pi i Margall, era l’habitatge de l’encarregat, i el lloc on s’atenia permanentment, de forma personal o per telèfon qualsevol incidència. Els fundadors van veure clar des del principi que l’empresa només tiraria endavant si era capaç d’oferir als calderins electricitat en quantitat i qualitat, sense límits en la contractació de potència ni talls freqüents de subministrament, i sobretot, un equip de gent accessible, que els atengués i els ajudés davant de qualsevol necessitat relacionada amb l’energia elèctrica.
El 1928 va vèncer el contracte que l’Electra havia signat amb “la Catalana” en el moment de la seva fundació per un període de 10 anys per al proveïment de l’energia elèctrica. Per aconseguir la signatura d’un nou acord es van haver de realitzar reformes en la seva xarxa de distribució. Coincidint amb les negociacions “la Catalana” va separar el negoci del gas el negoci elèctric i el va arrendar a la Cooperativa de Fluído Eléctrico (CFE). A partir d’aquell moment el proveïdor de l’Electra va passar a ser la Cooperativa.
Les indústries van veure com baixaven les seves comandes i la seva producció, i els consums elèctrics també van disminuir, els anys 1932 i 1933. Hi va haver retards en els pagaments de factures elèctriques i d’instal·lacions importants. Algun industrial va esquivar les reclamacions de l’Electra instal·lant-se un motor de gasoil i produint ell mateix l’electricitat de la fàbrica. Aquells anys l’empresa no va augmentar el nombre d’estacions transformadores però va aconseguir sobrepassar els 500 clients i va millorar la seva xarxa de distribució tancant el primer anell de circumval·lació d’alta tensió del nucli urbà de Caldes, enllaçant cinc de les vuit estacions transformadores existents, i canviant els pals de fusta per pals de ferro. La xarxa anellada va permetre augmentar la qualitat del servei elèctric, per primera vegada es podia treballar en un punt de la xarxa i mantenir el servei a la resta.
Una altra inversió important d’aquell moment fou la instal·lació de condensadors a diferents estacions transformadores, per compensar l’energia reactiva i evitar pèrdues i els recàrrecs corresponents en la factura de la Cooperativa de Fluído Eléctrico (CFE). El 1931 es van millorar les condicions dels treballadors amb la concessió de la setmana de vacances pagades, al 1932 es va afegir l’assegurança de malalties comuns a la d’accidents que ja existia i la concessió gratuïta d’una part del consum elèctric dels empleats.
Els anys previs a la Guerra Civil la relació de l’Electra amb les autoritats locals republicanes va seguir en la mateixa línia de bona entesa. “La Vanguardia” del 30 de maig de 1933, a part d’explicar el complet programa d’activitats previstes en la Fira de Mostres, descrivia el suport que hi donaven les empreses elèctriques locals: “También habrá espléndidas iluminaciones, suministradas desinteresadamente por las compañías Electra Caldense y Energía Eléctrica de Cataluña…”.
No obstant, l’octubre de 1934 tingué lloc una pèrdua molt important per a l’Electra, com fou la mort inesperada, als 60 anys, d’Avel·lí Xalabarder, el gerent de l’empresa. Havia estat al capdavant del grup de promotors de la societat en el moment de la seva fundació, i va portar-ne la direcció durant els 17 anys amb un balanç excel·lent: dimensions i qualitat de la xarxa elèctrica, quantitat de clients, energia distribuïda, resultats econòmics, relació amb els treballadors i remuneració dels socis. La baixa d’Avel·lí Xalabarder al Consell d’Administració de l’Electra fou coberta pel seu fill Eduard Xalabarder Olivella, que passà a ser-ne el secretari, mentre que el càrrec de gerent el va ocupar Francesc Sala.
En el pròxim capítol descobrirem els anys foscos: la guerra civil i la post-guerra (1936-1959). El mes que ve coneixerem com afecta l’exili dels dirigents i propietaris al funcionament de l’Elèctra i viurem la col·lectivització de les empreses del sector elèctric català sota el nom de Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya (SEUC). Totes dirigides pel Comitè Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, formada majoritàriament per membres de la CNT i a la UGT.
