La casa sola
> Mercè Jorba
És època d’estiu. Hi ha moltes cases estan tancades. Les famílies que les habiten són fora de vacances, a la platja, a la muntanya o coneixent món.
Un home està forçant el pany d’una casa, quan un policia se li apropa.
—Bon dia! Té algun problema? El puc ajudar, senyor?
—Emmm… Bon dia! Doncs… mmm… és que he perdut la clau.
—Vaja! No té algun familiar que tingui una còpia de la clau per a un cas d’emergència com aquest?
—Doncs… no.
El policia mira cap amunt.
—La finestra del primer pis és oberta i seria fàcil enfilar-se per entrar-hi. Ho ha provat?
—No,… no ho he provat. No tinc les cames gaire bé. Artrosi, sap.
—Si vol, jo mateix miro d’enfilar-me, entro i li obro la porta.
L’home es queda al·lucinat en sentir aquell oferiment.
—Vostè fa poc que és al cos de policia, oi?
—Sí, es nota molt?
—No,…què va…
El policia, sense pensar-s’ho gens, fa l’intent d’enfilar-se.
—Ajudi’m! Faci l’escaleta amb les mans.
Completament atònit, fa el que li diu i l’ajuda a pujar. El policia entra per la finestra i, al cap d’un instant, obre la porta.
—Feina feta!
L’home li dona les gràcies, i quan el policia marxa satisfet, entra a corre-cuita.
Però quan surt carregat amb una immensa bossa, casualment, dos policies passen per davant.
—Caram! Sí que va carregat! —observa el policia d’abans.
—Sí… és que soc molt previsor per anar de vacances.
Se sent un tic-tac que surt de la bossa.
—Que s’emporta el rellotge de paret?
—Sí, és que… al xalet de la platja no sé mai quina hora és.
La bossa es comença a esparracar per un costat i es va veient el contingut.
—Veig que s’emporta el televisor, també…
—Sí, és que al xalet tampoc hi tinc tele.
—Està segur que aquest televisor, aquest rellotge i aquesta casa són seus?
—És clar que sí! Per què m’ho pregunta?
—Perquè la millor manera d’enxampar un lladre és “con las manos en la masa”, com diuen en castellà. N’hi ha que no hi ha manera d’atrapar-los. Però avui jo crec que he trobat la forma. El meu company és testimoni del que porta. Per tant, vindrà detingut a comissaria amb nosaltres. Fa poc que soc policia, però no soc ximplet.
—Això és casa meva! Ca-sa me-va!!! —alça la veu el lladre.
—No cal que insisteixi ni que s’esgargamelli protestant, que sé perfectament qui és el propietari d’aquesta casa.
—Sí? Qui?
—Jo!
![]({"jaw_blog-16_9-small":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/trabucadeshouse-mon-170x95.jpg","width":170,"filesize":4672},"jaw_blog-16_9-middle":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/trabucadeshouse-mon-270x152.jpg","width":270,"filesize":9474},"jaw_blog-16_9":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/trabucadeshouse-mon-475x267.jpg","width":475,"filesize":24642}})
![]({"jaw_blog-16_9-small":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/trabucadeshouse-mon-170x95.jpg","width":170,"filesize":4672},"jaw_blog-16_9-middle":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/trabucadeshouse-mon-270x152.jpg","width":270,"filesize":9474},"jaw_blog-16_9":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/trabucadeshouse-mon-475x267.jpg","width":475,"filesize":24642},"jaw_blog-16_9-big":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/trabucadeshouse-mon-878x494.jpg","width":878,"filesize":95417}})