El silenci de la nit s’ha trencat,
l’oreig fa dansar el dòcil fullatge,
mentre jo des de casa contemplo
les llums allunyades de Caldes.
És una nit de lluna plena,
un raig de claror esmorteït
entra per la finestra esbatanada,
on jo, assegut davant la taula,
escric aquest poema a les dues de la matinada.
Vila de Caldes de Montbui,
amb la teva Església d’inici romana, de l’any mil-dos està documentada, i on en aquells antics murs
s’hi guarden històries callades.
Termes romanes i Font del Lleó,
un degotall d’indrets em flueixen
de la màrfega dels records.
Vaig néixer i tinc les arrels endin ades en aquestes terres vallesanes.
Una colla d’estels brillen
damunt de la serralada,
on el “Pic del Vent” atalaia
aquesta Vila Catalana.