En jorn clar, sota cel de blau serè,
us duc, gentil donzella, roja flor,
que en sang de drac fou tenyida, bé ho sé,
i en ella, hi reposa tot mon amor.
Amb dolç parlar i gest humil i fi,
us faig present d’aquest meu pensament,
car sou estel que il·lumina el camí
d’aquest cor lleial, fervent i pacient.
Si mai fortuna ens volgués separar,
guardeu la rosa com a ferm senyal
que en cada pètal hi ha el meu cantar,
i en cada espina, amor immortal.