Quan parlem de democràcia, sovint considerem com a ciutadanes les persones majors de 18 anys, ja que ens referim a tot aquell amb dret a vot. Tanmateix, un sector de la ciutadania molt significatiu i amb capacitat de canvi que es visibilitza poc sóm els i les joves menors de divuit anys.
Trobem que hi ha un desconeixement generalitzat pel que respecta als drets dels infants, inclús per part de les persones que tracten amb nosaltres diàriament, o fins i tot per part dels propis infants i adolescents. Això suposa un repte, ja que drets indispensables com el dret a la vida, el dret a una educació de qualitat, el dret a la salut, el dret a la identitat o el dret a expressar una opinió, entre d’altres, són drets fonamentals per a la nostra vida que sovint passen desapercebuts.
En referència a aquest últim dret, el dret a expressar una opinió, els i les joves menors de divuit anys hem detectat algunes mancances. Principalment, la falta d’espais de participació respectuosos amb les nostres necessitats específiques, inclusius i amb compromís polític real fa que els infants i els adolescents no puguem opinar amb llibertat i tenir la seguretat que serem escoltats. D’aquesta manera, no només posem en joc el nostre present, sinó quetambé drenem la nostra capacitat d’opinió i el nostre pensament crític. Només així podrem construir una societat més justa, inclusiva i veritablement democràtica, on ningú quedi enrere idependentment de la seva edat.
Els infants i els adolescents som agents del canvi, som rellevants, tenim drets i, sobretot, som ciutadans. I precisament per aquest motiu, defensem el dret a veu, en especial d’aquelles qui no tenim l’oportunitat d’expressar-nos políticament mitjançant el vot. Sempre es diu que els infants i els adolescents som els ciutadans del futur, però malgrat això, també vivim el present, i el reconeixement del nostre present comença amb el compliment dels nostres drets.
