Dones que fan història avançant juntes

03/03/2026
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> Ivette Hijano

Amb més de 30 anys d’antiguitat, l’única associació íntegrament de dones de Caldes de Montbui continua dempeus malgrat l’envelliment de les membres més veteranes. En la commemoració d’un nou 8-M (Dia Mundial de la Dona), posem l’accent en la capacitat de resiliència, d’estima i d’acompanyament d’aquest grup de dones de Caldes

Són les sis de la tarda, l’hora quan acaba l’activitat setmanal de cada dimecres de l’Associació Cultural de la Dona de Caldes, al Centre Cívic i Cultural. En aquesta ocasió, ha vingut en Lluís, publicista jubilat, per conduir una xerrada sobre l’origen d’algunes frases fetes i el perquè d’alguns contes populars. Altres setmanes s’opta pels tallers de cuina, les manualitats, veure una pel·lícula o, simplement, passar l’estona compartint confidències i ‘fent-la petar’. Són el grup de dones que mantenen viva l’única associació creada íntegrament de dones que ha existit al municipi i que, malgrat alguna temptativa de tancar les portes de manera definitiva, ha sabut resistir i mantenir-se dempeus al llarg de més de 30 anys d’història.

Maria Àngels Barriel, de 81 anys, és una de les membres més antigues de l’associació. S’hi va inscriure l’any 1995, quan va establir-se a la vila i, dos anys més tard, ja n’era la presidenta: “Vaig saber que feien un taller d’herbes medicinals i em vaig animar a venir”. En arribar –continua– “em vaig adonar que la sala era plena de dones, i allò feia molt de goig!”, recorda amb nostàlgia.

Malgrat que l’activitat del grup de dones va començar a gestar-se l’any 1991, no va ser fins al 16 de febrer del 1995 que es van aprovar els primers estatus i es va formalitzar l’entitat amb el nom d’Associació Cultural de la Dona de Caldes: “Tot va començar a partir de les activitats que conduïa Conxa Farreri, assistent social de l’Ajuntament, adreçades a dones de la vila per ajudar-les en la criança dels fills i filles, i en saber portar la casa”, explica Barriel. Amb el temps, continua, “es va anar forjant un grup estable de dones que potser no necessitaven massa aquells aprenentatges en concret, i la mateixa assistent les va animar a formar l’associació per autogestionar-se elles mateixes i decidir les activitats que volguessin fer”.

Al final, dedueix la calderina, “va passar que aleshores no existia cap agrupació similar, i allà les dones vam trobar un espai que ens era propi; un refugi per a totes nosaltres”. De fet, va créixer tant la fal·lera de moltes de les sòcies que, per posar un exemple, Barriel recorda com n’eren de populars les sessions de cosir: “Pensa que hi havia tantes dones que venien a fer punt de coixí que si l’activitat començava a les 16 hores, algunes venien tres quarts d’hora abans per ser les primeres d’entrar i preguntar a la mestra”.

De fet, i malgrat l’evident envelliment de moltes de les sòcies en el decurs d’aquestes últimes tres dècades, l’associació continua sent un espai mot sentit que, amb esforç i resiliència, les membres actuals continuen reivindicant: “És cert que, de mica en mica, aquesta fal·lera s’ha anat perdent”, reconeix l’actual presidenta de l’associació, Montse Massana. Del centenar de dones que assistien de manera regular a les activitats, el volum actual de sòcies gira entorn la seixantena, amb un grup estable de vint participants en les activitats setmanals. “Però encara que en fóssim tres, ja valdria la pena!”, continua Massana, “perquè no només durant la joventut cal socialitzar: l’associació és l’excusa per sortir de casa i fer alguna cosa per a nosaltres. Ens acompanyem les unes a les altres, ens fem costat i ens animem a mantenir-nos actives, amb ganes de fer i conèixer”.

Actualment, l’Associació Cultural de la Dona manté activitats de manera regular, com el grup de puntaires– que es reuneix cada dilluns a la tarda–, i les activitats variades de cada dimecres, de 16 a 18 hores. “També hi ha el grup del Club de Lectura, que va sorgir arran de la voluntat de rejovenir l’associació, i es reuneix el tercer dimarts de cada mes a la Biblioteca de Caldes”, explica l’actual presidenta.

Al marge, però, de la bona acollida en els primers anys, “en el 2016 vam estar a punt de plegar”, diu la Maria Àngels: “Va néixer el meu net i jo ja tenia ganes de delegar la presidència. Aleshores érem molt poques per continuar endavant, però la Conxi Sánchez em va enganxar a la peixateria i em va recordar que l’única associació de dones de Caldes no podia desaparèixer!”, explica la calderina. “Així va ser com ens va arreplegar a quatre jubilades i entre totes vam procurar donar un nou impuls a l’entitat”.

En aquesta nova etapa, Josefa Palomero va prendre el relleu en la presidència, però des de l’any 2025 que la nova Junta està formada per Montse Massana al capdavant, Conxi Sánchez com a secretària i Maria Antònia Montagut com a tresorera. Des d’aleshores, el grup fa la crida a sumar integrants més joves que vulguin donar continuïtat a l’entitat, malgrat reconèixer que “el nostre horari potser no els és el més adient”. Tanmateix, l’associació és oberta a rebre nous grups o propostes d’activitat, com va ser la incorporació del Club de Lectura.

“Som poques, sí”, remarquen alhora les dues calderines, “però les que hi som, ens sentim molt ben acollides i tranquil·les, aquí som nosaltres mateixes. Hem fet moltes activitats al llarg dels anys (tallers, xerrades, representacions teatrals, berenars, excursions…), i malgrat que ens agradaria créixer amb gent més jove, continuarem amb les que hi siguem perquè val molt la pena”.