Dedico els meus pensaments al meu fill Marc, que aviat serà pare. A tots els qui també ho esperen, i els que ja ho són.
Diuen que el més difícil no és ser pare, que el més important és ser un bon pare. Un repte emocionant en el que pares i mares s’aixequen cada matí amb la il·lusió de donar el millor futur als seus fills sense esperar res a canvi. Una experiència deliciosa que converteix cada dia en una aventura d’amor i aprenentatge.
És ben cert el que diuen: ser pare o mare és l’única professió en la que primer s’atorga el títol i després es cursa la carrera. Una carrera en la que es treballa tots els dies de l’any; en l’ofici de ser pares no es fa mai festa. Tanmateix, és una tasca que et recompensa omplint el teu cor d’amor.És la tasca d’ensenyar a un fill a aixecar-se si cau, a riure, a anar en bici… i a caminar per la vida. És la tasca d’ensenyar-lo a somiar sense treure els peus del terra.
Uns bons pares, han de ser-hi sempre, passi el que passi, perquè hauran de garantir l’equilibri del seu fill quan el món li trontolli.
Engendrar confiança, seguretat…entre altres, són bons obsequis per a un fill.
Però el millor regal de tots que li podem donar és “amor infinit”.
“Felicitats!!! A tots els pares”
I també, “Felicitats!!! A tots els qui celebren la seva onomàstica la diada de Sant Josep”.
