arma

Aaram F. Márquez

> Mireia Clapers

Periodista i músic. Es considera una persona curiosa i enamorada de la vida. Tot i que enyora el seu país, Veneçuela, a Caldes s’hi sent com a casa. La música l’ha acompanyat des de ben petit gràcies a la influència dels seus pares. Per primera vegada des de que va arribar, acompanyat de la seva guitarra “Bárbara”, presentarà el seu projecte musical a l’escenari d’El Cafè del Centre.

IMATGE | J.SERRA 

 

“El que jo busco és que les cançons arribin al cor i que d’alguna t’identifiquis”

 

https://youtu.be/y50CleWoYZE

 

– Quan i per què arribes a Caldes?
Arribo a Caldes l’any 2018, provinent de Veneçuela. Vaig marxar del meu país per raons polítiques. Soc periodista, soc músic i fent la meva feina, buscant la manera de ser una veu crítica en un món on ser crític era sancionat, vam haver de sortir de manera expedita del país i vaig acabar a Caldes, a casa d’un familiar.

– Per què decideixes formar-te com a periodista?
Vaig començar a estudiar Dret per influència dels meus pares, però a la meitat de la carrera em vaig adonar que no tenia res a veure amb mi perquè sempre estava amb la gent d’arts, de comunicació social, de treball social i tenia a veure precisament amb la meva relació amb la música. Ser músic no era ben vist a casa meva, no podies pensar en dedicar-t’hi professionalment. El periodisme i la comunicació em van permetre mantenir viva la meva passió per la música.

– Què significa la música per a tu?
Per a mi la música és una manera de dir el que no puc expressar amb paraules. Puc parlar de política, de qualsevol situació, però quan haig de parlar dels meus sentiments més profunds em costa bastant. I la música ha estat com una manera de catalitzar el que em costa dir d’una altra manera.

– Quines són les teves influències musicals?

Jo crec que tot el que neix a Veneçuela té la sort que geogràficament Caracas està en un punt, el nord de Sud-amèrica, on tens l’arribada de la música del Carib, tens batxata, salsa, merenga, boleros i a més, està geogràficament a prop del Brasil, arriba la bossa nova. També arriba la música argentina, la música mexicana, una gran influència i, per la influència nord-americana, arriba el rock and roll, el jazz. En el meu cas, vaig créixer escoltant de tot una mica. Amb els anys hi va haver dos personatges de la història de la música que em van marcar moltíssim, Lennon i McCartney. Em vaig fer fan dels Beatles i tot el que va tenir a veure amb amb aquesta revolució que es va donar a la dècada dels seixanta, amb aquest canvi tecnològic i musical que va representar la invasió britànica i tot el que va desencadenar musicalment aquesta generació.

– Com definiries el teu estil?
Crec que és un estil molt propi, amb influències de rock pop. M’agrada moltíssim que sigui melòdic i que sigui melòdicament variat. Li dono molta importància a la melodia, crec que és la base fonamental perquè una cançó t’arribi al cor. La lletra és molt important també, però crec que les melodies les portes amb tu a tot arreu. La gent recorda les òperes de Giuseppe Verdi, més que per cantar-les, per tararajar-les, per exemple.

– A l’hora de compondre, en què t’inspires?

És una catarsi. Puc compondre sobre el món que m’envolta, sobre mi,.. Aquest procés va lligat amb la meva maduresa de vida. No és igual l’Aaram que componia amb quinze anys, amb l’Aaram que està fent música ara. Penso que abans era més monotemàtic, ara estic molt més obert a compondre sobre diferents temes.

– Quins missatges vols transmetre a través de la teva música?
Hi ha cançons que parlen, per exemple, de no deixar la teva passió a un costat, tots tenim obligacions, però sempre és important tenir alguna cosa que ens motivi a continuar endavant. Potser seguir la teva passió no està tan acceptat com ser metge, advocat o el que socialment està més ben acceptat, però cal defensar-ho. És a dir, tenir aquesta passió per alguna cosa és la sal de la vida.

 

– Recentment, has llançat nous temes.
Sí, un EP de cinc cançons. He tingut la sort de comptar amb en Ramon Solé a la producció, ha estat una experiència increïble, ja que també té moltíssimes influències semblants a les meves i va ser molt fàcil treballar-hi.

– El 14 de setembre actues al Cafè del Centre. Serà la teva primera vegada a Catalunya?
Sí, i estic superorgullós de tocar aquí, perquè és un lloc emblemàtic de Caldes, on he tingut l’oportunitat de veure músics fantàstics. Per a mi El Centre no és només un lloc de concerts, sinó que és un lloc molt especial.

– Com afrontes aquest concert?
Amb molta responsabilitat. He buscat els millors músics possibles per a representar aquesta primera impressió davant de la gent. He fet una selecció de més de 30 temes i n’hem seleccionat catorze buscant que sigui un repertori variat, que sigui entretingut i sobretot que enviï un missatge, que digui qui és l’Aaram.

– Què és el que més t’apassiona quan puges a l’escenari i toques en directe?
Penso que expressar de manera senzilla el que jo vull dir. M’apassiona moltíssim que el missatge arribi. M’apassiona pensar que en algun moment de la vida pots sentir que aquesta cançó és per a tu. El que jo busco és que aquestes cançons arribin al cor i que d’alguna manera t’hi sentis identificat.

 

– Presentes un programa a Ràdio Caldes.

Sí, per mantenir-me fent el que feia a Veneçuela. M’apassiona moltíssim la ràdio. El programa es diu “Disc Etern”, la idea original era parlar sobre la història de la música i d’àlbums emblemàtics, però també de tots els professionals que hi ha darrere de cada disc, persones que mereixen ser reconegudes. Aquest és l’esperit del programa. Amb el temps ha evolucionat una mica i ha guanyat molt en dinamisme, en entreteniment.

– Per a tu quin és el “Disc Etern”?
És una pregunta molt complicada, perquè hi ha tants gèneres… Hi ha discos que per a mi són indispensables. Però et diria que un àlbum en un 99,9% perfecte, parlant de música popular, de pop-rock, jo diria que el Abbey Road, de The Beatles.

 

– Com veus el panorama actual de la música?

Crec que estem en una època en què pensar està una mica mal vist. Cal fer el més bàsic possible, el més instintiu possible. I la música no se n’escapa, però si com a artista t’adaptes al que està sonant, perds la teva essència. Mantinc l’esperança que com que tot a la vida és cíclic tornem a un punt on tornem a apreciar la melodia i lletres una mica més. No és que no passi avui, hi ha artistes molt bons que avui dia estan fent bona música i que estant fent bones lletres, però no estan al topall de la llista. Jo espero que tornem a pensar una miqueta més, a no veure la música només com un entreteniment, sinó que hi ha alguna cosa del missatge que t’ha d’arribar molt més enllà.

 

– Què destacaries de la vida calderina?

La tranquil·litat i la qualitat humana de les persones amb les que m’ha tocat relacionar-me. Sincerament, és increïble poder viure a Caldes, perquè quan vaig haver de sortir de Veneçuela les incògnites eren moltíssimes.

 

– Què és el que més t’agrada de Caldes.

El Farell m’agrada molt, sortir a passejar per la muntanya, hi vaig sovint i gaudeixo molt de les vistes a la Torre Roja.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss