cereria pinsart

M. Àngels Escayol i M. Àngels Garre

> Mireia Clapers 

Quan es miren als ulls desprenen admiració mútua i complicitat sincera. Reconeixen que compartir el seu temps personal i professional les ha enriquit. L’experiència d’anys d’ofici, saber innovar i modernitzar-se han permès a la cereria Pinsart mantenir viva l’artesania de la cera

IMATGE | J.SERRA 

 

“No m’hagués imaginat el que pot ser portar l’empresa amb una persona amb qui hi ha diàleg i compenetració i penso que és possible per què és la meva filla”

 

– Com arribeu cada una al món de les espelmes?
M. Àngels (mare): Jo ho he viscut sempre. El meu avi ja tenia cereria i el meu pare també va continuar. Quan sortia de l’escola amb uniforme anava a la fàbrica a jugar amb les calderes i posar-hi les mans a dins. El meu pare va deixar-ho aviat, quan jo tenia els fills petits. Era difícil portar una empresa i conciliar amb la vida familiar, per això vaig decidir quedar-me només amb la part que podia fer jo a porta tancada en un taller. Vaig continuar només amb els clients d’espelmes de bateig.
M. Àngels (filla): Jo vaig començar a anar a la cereria de Barcelona quan ja podia sortir de l’escola sola. Llavors tenia 11 o 12 anys. Agafava el metro i me n’anava cap allà a la cereria a fer deures i a jugar per allà. Després van venir a Caldes i per compaginar els meus estudis ajudava a la mare al taller. I així em treia alguna cosa per acabar els estudis de la universitat.

– Què ha aportat cada una a l’evolució d’aquest producte artesanal?
Mare: Jo he aportat l’experiència dels anys i la meva filla la joventut, la innovació, les ganes de fer coses noves, tenir visió per canviar algunes coses, modernitzar el negoci, perquè la gent també demanava modernitzar-se. Vam començar a introduir la cera vegetal perfumada que ens omplia una mica l’època de baixada de bateigs.

– Us heu especialitzat en ciris pinçats per batejos.
Mare: Els ciris de bateig, els que són pinçats, és un producte que no s’ha pogut fer amb una màquina. S’ha intentat fer amb motlle, amb silicona i és impossible perquè es trenquen. Jo pinso d’una manera i la meva filla pinça d’una altra. És una feina que molt pocs saben fer.

– Com els feu?
Mare: L’última capa del ciri és especial, més gomosa. S’ha d’escalfar i un cop calent, no desfet, sinó tebi, es pot treballar amb unes pinces, nosaltres ens hem fabricat les nostres pròpies pinces per treballar els ciris.

– Us ha ajudat internet a obrir nous mercats?
Mare: Sí, podem arribar a més gent, treballem molt per a tot l’estat, però també a França, Itàlia o Portugal. Els comentaris que rebem sobre les comandes sempre són positius, la gent sap valorar el producte artesà.

Filla: Tenim dues botigues en línia www.cereria-pinsart.com de decoració, www.velasdebautizo.com de bateig, comunió i cerimònia, que aviat també tindrà l’opció de venda amb usuaris registrats pel majorista. Amazon, Faire i Oberchamp.

– Com us heu format?

Filla: Jo vaig fer disseny de producte i modelisme industrial a la Llotja. A mi m’agrada molt aquesta feina i vaig voler continuar. Com que ens venia molta gent al taller, a porta tancada, vam decidir obrir botiga i ara és botiga i taller.

– També feu espelmes aromàtiques.
Filla: Després de fer l’espelma “Abril” ens vam aventurar a fer la cera aromàtica. Els aromes que fem servir són d’un perfumista que fabrica aromes específiques. Vam trobar molt atractiva la idea que es pogués reaprofitar el mateix recipient que fa de contenidor de la cera, convertint-se en un obsequi de regal molt bonic. Arran de tenir el meu segon fill, que tenia moltes bronquitis, em vaig introduir molt en el món de l’aromateràpia, més que res pel descans, perquè estigués tranquil a casa, i el que són els olis essencials.

– L’espelma “Abril” és especial, per què?
Filla: Aquesta espelma ens va donar peu a obrir un nou món cap a la decoració. La vam fer després de la pandèmia i va suposar de fer un pas més per poder tirar endavant. És especial perquè consta d’una pantalla, un cercle exterior que no es desfà.

– Quines característiques té?
Filla: És important fer servir una espelma que no tingui una flama molt llarga ni molt gruixuda. D’aquesta manera l’escalfor no escalfa les parets i no es desfan. A part que la parafina és una cera molt dura i manté una transparència molt bonica que combinada amb la flor preservada, la flama transparenta les flors de dintre. Un factor important perquè no es desfacin les parets és que no es mogui l’espelma que hi posem a dins.

– Com la vau dissenyar?
Mare: Vam buscar quines flors eren les adequades, un dels meus fills va ser l’encarregat de fer-nos els motlles, va ser un procés amb moltes proves i errors, equivocar-nos i tornar a començar fins que vam trobar el remei, va ser complicat perquè es trencaven molt.

– Us afecta en la vostra relació mare-filla el fet de compartir feina?
Filla: La nostra relació és molt bona, parlem molt de com encarar el negoci.
Mare: Quan hi ha una cosa nova li donem moltes voltes totes dues i compartim la visió de cada una, no m’hagués imaginat mai el que pot ser portar l’empresa amb una persona amb qui hi ha diàleg i compenetració i penso que és possible per què és la meva filla.

– Què és més fàcil de fer, l’espelma aromàtica o la de bateig?
Mare: Dona més feina fer l’espelma aromàtica que no pas l’espelma de bateig. Per fer-les vinc els diumenges i a porta tancada i faig totes les que puc, la feina és més laboriosa, s’ha de tenir paciència, necessito més temps per preparar les flors. En canvi, per fer les espelmes de bateig ens hi posem totes dues a la vegada i, com que ja hi tenim la mà trencada, ens és més ràpid de fer.

– Quins materials utilitzeu?
Filla: Cera d’abella, parafina combinada, parafina i cera de soja. Cada material té el seu procés de quallar i és diferent.

– Hi ha alguna manera correcta d’encendre-les?
Filla: Les espelmes de cera de soja per estrenar-les, no. És quan la tornes a engegar, a la punta de la metxa de cotó, s’hi fa una boleta de carbó que s’ha de treure perquè si no, espetega. I en cas de metxa de fusta, quan la vulguis engegar un cop estrenada, es fa un carbó a la punta, s’ha de treure una mica, i s’engega perfectament.

– I d’apagar-les?
Mare: Nosaltres sempre recomanem apagar les espelmes bufant, hi ha qui diu que s’ha de fer servir el buit, però d’aquesta manera l’oxigen que queda dins s’encén i pot petar, més val no tenir ensurts.

– Creieu que l’ofici d’artesà es valora prou?
Mare: Nosaltres ens hem de fer valorar, hi ha gent que li pot semblar car el nostre producte, però a vegades no es té en compte la quantitat de temps que hi hem de dedicar, quan pincem els ciris repetim moltes vegades el mateix moviment, i això acaba repercutint a la salut.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Do not miss