Arbrat Urbà

Més de 3.000 arbres donen vida als carrers, places i parcs de Caldes

> PUBLIREPORTATGE DE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI

Més d’una seixantena d’espècies d’arbrat conviuen en les múltiples zones verdes de la vila, les quals són diàriament cuidades per la Brigada Municipal de Parcs i Jardins. D’entre les tasques de manteniment, destaquen amb lament la retirada d’arbres morts que, any rere any, augmenten exponencialment a causa de la sequera 

IMATGES | Q. PASCUAL

 

Dels més de 25 anys treballant a la Brigada Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, Nuri Martínez recorda els episodis de les grans ventades de l’any 2019, quan les fortes ràfegues de vent van causar importants afectacions en l’arbrat urbà i l’espai públic del municipi: “Van ser dies de molta feina a un ritme frenètic; un no parar de retirar exemplars que no sabies ni d’on havien caigut”, diu Martínez, qui descriu amb lament la contínua retirada d’arbres que van caure al mig de la via tant del nucli urbà, com en urbanitzacions i carreteres que travessen la població. El seu company d’equip, Xavi Borrull, coincideix en destacar la mateixa anècdota després de més de 20 anys en la tasca diària de manteniment i esporga de l’arbrat de les zones verdes de Caldes, però també posa l’accent en aquelles actuacions ciutadanes que denoten falta de consciència i de respecte amb l’entorn: “Part de la nostra feina consisteix a cuidar i mantenir el bon estat de les múltiples espècies d’arbres i espais verds de la nostra vila; hi posem tota la nostra atenció per tal que cada exemplar es desenvolupi de manera sana i pròspera, respectant el temps que necessiten per créixer en l’entorn. Però això es veu troncat quan hi ha persones que pelen l’escorça dels arbres sense motiu aparent, per exemple. Fent això l’arbre acaba morint en un parell d’anys. I últimament ens hi trobem molt en parcs i places del nucli urbà” denuncia Borrull. 

Ambdós treballen en la Brigada Municipal de Parcs i Jardins que, juntament amb l’empresa externa ‘Fundació privada Vallès Oriental’, assumeixen les tasques de manteniment de l’arbrat de parcs, places, jardins i zones verdes de tot el municipi. En paral·lel, l’empresa adjudicatària ‘Jordi l’espígol jardiners’ completen les tasques de manteniment en l’arbrat de la xarxa viària del nucli urbà, els barris i les escoles Gegant del Pi, La lluna, Montbui, El Farell, Calderí i l’institut Pic del Vent. “En aquests moments, tot l’equip ens trobem immersos de ple en els treballs anuals de renovació de l’arbrat urbà, és a dir, en la plantació d’una seixantena d’arbres en diferents carrers i places del municipi i, alhora, estem duent a terme la campanya d’hivern pel que fa als treballs periòdics d’esporga i de manteniment de la resta de l’arbrat” explica Eduard Magrassó, cap de Serveis de la Brigada Municipal de l’Ajuntament de Caldes.

Pel que fa a la tasca de plantació, al llarg d’aquest mes acabaran els treballs de substitució d’una trentena d’arbres d’espècies que actualment es troben malmeses i que generen malalties fitosanitàries i, d’altra banda, es renovaran una trentena d’arbres que han mort, d’entre altres motius, arran de les conseqüències d’un període massa perllongat de sequera en el territori: “És una llàstima veure com la quantitat d’arbres que hem de retirar augmenta progressivament a causa de la falta d’aigua. És una situació molt frustrant, un peix que es mossega la cua: la manca de pluja genera una greu dificultat en l’adequació natural dels arbres en el seu arrelament, i nosaltres, d’altra banda, no comptem amb els recursos (d’acord amb la normativa arran de la sequera) per proveir-los d’allò que necessiten per poder créixer” lamenta Borrull.

 

 

EL FOMENT D’ESPAIS VERDS PER A  UNA MILLOR QUALITAT DE VIDA

El pròxim mes de novembre farà 7 anys de la implantació de noves directrius en la gestió de la poda i les reposicions de l’arbrat urbà en el terme municipal de Caldes de Montbui. La normativa vigent es troba recollida en l’actual Pla Director del Verd Urbà del municipi que, juntament amb el Pla d’Acció Climàtica, procuren la millora de la qualitat de vida a partir del foment d’una ciutat més verda i respectuosa amb el medi ambient, i a partir de valors ecològics essencials com la sostenibilitat, la biodiversitat i la connectivitat de la zona urbana amb el seu entorn natural més immediat. 

“A Caldes de Montbui som uns privilegiats, ja que un elevadíssim percentatge del terme municipal és terreny agrícola i forestal” exposa Jordi Martín, regidor d’Espais Públics i Acció Climàtica de l’Ajuntament de Caldes de Montbui. Per tant, continua Martín, “gràcies al fet de viure rodejats de verd, el municipi ja compta de manera orgànica amb agents naturals que s’encarreguen de generar CO2; i això és quelcom essencial en el nostre dia a dia”. 

Tanmateix, existeix una clara aposta política en el manteniment i l’impuls de noves zones verdes urbanes, de manera que “no només procurem la bona salut dels nostres boscos, sinó també i molt important, continuem incentivant més espais verds en els carrers i places, i així evitar bosses de calor en aquelles zones del nucli urbà d’alta concentració d’habitatges o d’equipaments”. Això significa continuar augmentant la quota d’arbrat i de vegetació en la xarxa viària i en els vuit parcs del nucli urbà, no només per al tan necessari proveïment d’espais d’ombra, sinó també i a grans trets, per al foment de l’estat de benestar de la ciutadania: “Com molts estudis científics han anat demostrant recentment, els espais verds en zona urbana contribueixen a la felicitat de les persones que hi viuen i, per tant, són essencials per al bon funcionament de qualsevol població” apunta Nuri Martínez.

 

NOVES ESTRATÈGIES EN LA PODA I LES REPOSICIONS D’ARBRAT URBÀ

Sota el propòsit de millorar la gestió de l’arbrat viari i les zones verdes del municipi, l’actual Pla Director del Verd Urbà de Caldes treballa en l’augment de la diversitat de les espècies plantades en la xarxa urbana; la reposició anual de l’arbrat amb estratègies d’eliminació progressiva d’arbres en mal estat o d’espècies inadequades, i la millora de la gestió en la poda. En tots tres casos, les directrius procuren donar resposta a les propostes de millora que van quedar recollides en l’estudi de diagnosi de l’estat de l’arbrat urbà, a càrrec de la Diputació de Barcelona, l’any 2017. “L’informe destacava que existia una important dependència de mèlies en el total d’arbrat urbà i que el 44% dels carrers arbrats tenien una vorera no apte (massa estreta) per contenir aquells arbres” apunta Magrassó. Per aquest motiu, cada any s’estudia amb atenció la retirada d’una trentena d’arbres que no són considerats adients per la seva dimensió en l’espai que ocupen; que presenten problemes fitosanitaris; pel seu embelliment amb risc, o per danys estètics i atacs vandàlics. En aquest punt “també s’inclouen les actuacions quotidianes que causen greus perjudicis com el fet d’abocar aigua bruta amb detergent” matissa Magrassó, qui continua dient que “en la substitució d’aquests arbres, s’hi planten espècies més adients o que s’adapten millor a l’entorn”.

D’altra banda, aquesta mateixa tasca de substitució serveix d’estratègia en la retirada d’aquells arbres propensos a patir malalties fitosanitàries, ja que “fa més de 10 anys que no es realitzen tractaments fitosanitaris a la xarxa viària” concreta el cap de Servei. Això significa que l’actuació municipal en la lluita contra les plagues ha evolucionat del mètode químic convencional a la metodologia orgànica: “D’aquesta manera, evitem ruixar els arbres amb productes químics que es troben als carrers per on hi circulen els vianants i erradiquem, conseqüentment, el perjudici ambiental i per a persones al·lèrgiques o amb patologies contra els productes emprats” diu David Cardona, treballador de l’empresa ‘Fundació privada Vallès Oriental’. “En lloc d’aplicar-hi cap tractament”, continua explicant Cardona, “deixem que els mateixos depredadors naturals facin el seu curs. I en cas de brutícia a la via pública, hi actuem aplicant aigua freàtica en la zona afectada”.   

Tot plegat, suposa el manteniment d’un total de 3.089 arbres distribuïts al llarg de la trama urbana, dels quals es duen a terme tasques d’esporga anual en el 65% dels casos (uns 2.000 exemplars). Aquests treballs suposen un cost anual de 100.731,65 €, pel que es calcula un cost unitari de 51 €/arbre a l’any.

 

 

MÉS DE 60 ESPÈCIES D’ARBRE CONVIUEN EN LA TRAMA URBANA 

Des del 2017 que la presència d’exemplars de mèlies, plataners, moreres, falsa acàcia, troana o auró, entre d’altres, va perdent protagonisme en els carrers, places i zones verdes de Caldes. I, arran de les millores en la gestió del verd urbà dels darrers anys, aquests exemplars – encara molt notables en els espais verds del municipi- conviuen amb una àmplia diversitat d’espècies que, actualment, ja superen la seixantena. “L’estudi va determinar que algunes espècies com les robínies, les moreres o les troanes no són massa recomanables per la brutícia que provoquen els seus fruits, i en el seu lloc, hem anat incorporant altres espècies que estan donant molts bons resultats com el cirerer del japó, el tell argentat, el taronger agre, la sòfora o la prunera de fulla roja, per enumerar-ne algunes” explica Magrassó. 

D’entre els principals criteris que actuen en la selecció d’espècies de plantació, n’existeix un de prioritari: la capacitat de viure i desenvolupar-se en l’entorn i adaptar-se a la climatologia de la zona. No obstant això, “no totes les espècies autòctones són adients com a arbres ornamentals als nostres carrers, principalment per les dimensions de grandària un cop desenvolupats, l’amplada de la vorera i la proximitat a les façanes o el cablejat aeri” matisa el tècnic. També hi actuen condicionants com el perjudici a la ciutadania amb problemes respiratoris, la brutícia que puguin causar en la via pública i la proliferació de plagues, com la processionària del pi (que afecta a pins, cedres o avets, entre d’altres espècies).

Amb tot, continua Magrassó, “procurem plantar espècies que ja tenim a Caldes i que no generen problemes pel que fa a la caiguda de fulles, llavors o malalties; i a la xarxa viària hi plantem arbres de mida mitjana o petita i de desenvolupament piramidal”. D’aquesta manera, “facilitem la integració dels arbres amb les façanes, el cablejat aeri, i evitem que les copes dels arbres envaeixin la calçada on poden circular vehicles alts”. 

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss