Després de 19 anys s’ha pogut estrenar el nou teatre del Centre Ateneu Democràtic i Progressista. Ara tenim un escenari modern, un patí de cadires còmodes, una bona il·luminació i sobretot una infraestructura que compleix amb totes les normes de seguretat.
Els més grans, que ja no poden pujar totes les escales que ens porten al teatre i ho han de fer per l’ascensor, recorden que hi havien fet “Els Pasturets” fa molt i molts anys.
Els de mitjana edat tenen en ment que a Caldes fa uns anys hi havia fins a quatre grups de teatre amateur i s’havien vist també representacions del trencador grup de Granollers La Farinera o els espectacles de Titelles de Romà Martí.
A banda de les obres també si feien sessions de cine-club, a més d’actes diversos….. fins que va caure un tros de sostre, que no va fer mal a ningú, però va plantar-nos al davant una realitat demolidora.
Allò no es podia apedaçar com s’havia fet amb altres espais del “Centru”, calia arremangar-se i començar un rosari de tràmits, de reunions i sobretot d’aplegar molta paciència i il·lusió per creure que algun dia seria realitat i a Caldes, a banda del Casino, i de les representacions que s’han fet a l’Estage, tornaria a tenir el teatre del Centre.
Una obra de més d’un milió d’euros que han pagat les Administracions, la Federació d’Ateneus i el propi Centre, sense defallir a cada nou obstacle que es presentava any rere any.
Ara hi podrà haver una programació estable de teatre professional a la nostra vila, com fa mols anys es fa a Palau-solità i Plegamans i com ja s’havia fet en el mateix Centre.
(Recordem que, entre d’altres, havíem pogut gaudir dels espectacles del Pepe Rubianes o el Màgic Andreu)
A Palau fan obres de petit format, perquè l’escenari no dona per a més i a preus populars, d’aquesta manera no cal desplaçar-se ni a Granollers, ni a Sabadell, Sant Cugat o Barcelona.
Esperem que el teatre del Centre compleixi aquest funció i que els vilatans responguin i no marxin fora del poble buscant allò que tenen al costat de casa.
Aquest cap de setmana se n’ha fet la inauguració oficial amb magnificència, sense escatimar esforços ni entusiasme, no hi va faltar ni TV3.
Llàstima que l’obra inaugural “He mort el Pop” no estigues a l’altura de les circumstàncies i es perdés una oportunitat per a encomanar la inquietud d’anar al teatre aquells que no la senten
