“Sovint, simptomatologia que presentava la pacient era atribuït a cert ‘histerisme’ en consulta”

19/12/2023
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> Ivette Hijano

Parlem de Salut Sexual i Reproductiva amb el Dr. Xavier Urquizu, cap de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Mollet

IMATGE | El doctor Xavier Urquizu des del centre hospitalari de Mollet. > CEDIDA

– Serà la primera vegada que La Marató es dediqui a la salut sexual i reproductiva. Per què es coneixen tan poc les malalties que hi estan relacionades?

Els trastorns que engloba la salut sexual i reproductiva són un conjunt de problemes molt variats, d’alta incidència a la societat, però en alguns casos poc coneguts. Cada vegada es prèn més consciència de la necessitat de tractar aquests problemes, i la salut en general, des de la perspectiva de gènere tant en la pràctica assistencial com en la recerca. De fet, molts problemes que afecten les dones, amb les seves especificitats biològiques, han estat oblidats i invisibilitats durant molts anys.

– Quina és la principal eina que tenim a l’abast per combatre aquest tipus de malalties?

Com en la resta de temes de salut, l’aspecte més efectiu, eficaç i menys costós (econòmicament, però també en termes de salut) és la prevenció. Alhora, cal conscienciar tothom (societat, professionals i institucions) de la importància d’aquesta prevenció en tots els aspectes, començant pels joves, en què algunes conductes poden posar en risc la seva salut sexual i reproductiva de per vida. Cal conscienciar sobre la protecció davant les infeccions de transmissió sexual, els cribratges del càncer… Tot això des d’un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat.

– Quina és la tendència en la incidència de malalties de transmissió sexual?

Estan augmentant de forma alarmant a tot Europa i també a Catalunya. Algunes explicacions poden ser la millor capacitat diagnòstica, però també els canvis en conductes sexuals de la societat. Constitueixen un problema de salut pública important, tant per la seva magnitud, com per les seves complicacions i seqüeles si no es fa un diagnòstic i tractament precoç. Cal tenir en compte que algunes d’aquestes malalties es curen fàcilment, però d’altres són incurables i poden ocasionar esterilitat i malalties cròniques, i fins i tot moltes complicacions greus.

– Existeixen encara tabús en certes malalties dins la SSIR?

Algunes malalties ginecològiques i disfuncions sexuals i reproductives es viuen amb vergonya i s’amaguen. Algunes vegades per idees errònies sobre la mateixa malaltia que pot tenir la dona, d’altres per falta d’atenció i comprensió del col·lectiu mèdic. Sovint, molta simptomatologia que presentava la dona en una consulta de medicina general i ginecològica era atribuït a un cert grau d’”histerisme” de la pacient, enlloc d’entendre que eren símptomes reals, amb una base fisiopatològica que calia tractar.

En l’àmbit educatiu també existeixen tabús: en adolescents, encara existeixen dones que no s’atreveixen a preguntar dubtes i metges que no introdueixen el tema, per vergonya o altres motivacions.

– La medicina reproductiva ha donat importants salts qualitatius en els darrers anys. Quin és el consell mèdic per a aquelles persones/famílies amb dificultats en la gestació i què ofereix la salut pública?

L’esterilitat està augmentant en les darreres dècades. Una de les causes més freqüents és el retard de la maternitat/paternitat, i la reserva ovàrica i la qualitat espermàtica cau progressivament amb l’edat. El consell principal és que, en el cas que les circumstàncies personals o professionals portin a un retard de l’embaràs, es pensi en la criopreservació. Són tècniques que permeten guardar òvuls i semen de bona qualitat i en quantitat, en edats més joves, per si en el moment d’intentar embarassar-se no és possible de forma espontània. Actualment, el sistema públic a Catalunya dona accés a la reproducció humana assistida (RHA), tot i que és veritat que existeixen uns criteris d’accés. La preservació de la fertilitat també està garantida pel sistema públic, però en casos concrets. Malauradament, existeix un problema important de llistes d’espera, i l’accés a determinats tractaments, en els centres públics, pot tardar molts mesos o, fins i tot, anys.