violencias masclistes

Pilar Martí: “Amb informes psicològics d’organismes públics no es denegarien tantes ordres de protecció”

> Ivette Hijano

L’advocada, directora del departament penal d’ABAC LEGAL, repassa l’actual sistema judicial envers les violències masclistes 

IMATGE |‘Prou violències masclistes’ és uns dels darrers lemes mundialment utilitzats en la lluita del 25N. > UNSPLASH

 

Després de més de 25 anys assistint als jutjats víctimes de violències masclistes, l’advocada Pilar Martí, del despatx Abac Legal, ha constat com la majoria de denúncies de violència de gènere es realitzen sense un acompanyament previ de Serveis Socials o de professionals com psicòlegs o advocats, que puguin assessorar les víctimes. Aquest suport professional, al qual tenen dret les dones víctimes de violències masclistes, poden ser determinants en el decurs dels processos judicials on “les dones pateixen doblement”, remarca Martí, “ja que haver d’explicar diverses vegades l’experiència traumàtica a desconeguts, els causa un gran patiment i la sensació que així no es guareixen les ferides emocionals, sinó tot el contrari”.

En aquest sentit, la jurista adverteix que “si abans i durant el procediment penal les víctimes són defensades per una advocada especialista, aquesta podrà exigir mesures de protecció establertes en la legislació que evitin aquesta victimització secundària, i que molts d’aquests delictes acabin impunes”. En cas contrari, molt probablement es dona el conegut com ‘la teva paraula contra la meva’; una contradicció en les versions que, sense proves evidents, acaba sentenciant la denegació d’ordres de protecció a les dones i els menors a càrrec seu.

I és que, al marge d’una tendència progressivament creixent en l’aprovació d’aquestes ordres cautelars en els jutjats, “moltes dones acaben retirant la denúncia, ja sigui per temor a represàlies, per no tenir suport econòmic suficient per emancipar-se de l’agressor o per sentir-se jutjades en el procés judicial”, exposa l’advocada.

Per aquest motiu, Martí creu fonamental l’aposta en més recursos humans i econòmics que ajudin a detectar casos de violències masclistes i oferir tractament psicològic o acompanyament previ: “Si les víctimes tinguessin un informe psicològic d’organismes públics, probablement no es denegarien tantes ordres de protecció”.

 

EL PERILL DE LES NOVES TECNOLOGIES I L’ÚS DE LES  XARXES SOCIALS

Fins al tercer trimestre del 2022, el 43,3% de les dones que han estat víctimes de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual són menors d’edat. Aquestes dades del dossier estadístic de violències masclistes elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere del 2022 poden estar relacionades amb l’emergència de noves tecnologies i l’ús de les xarxes socials, les quals “influeixen en l’índex de delinqüència, no només en la sexual” apunta Martí.

Arran de l’aparició de nous ciberdelictes i maneres de perpetuar les violències masclistes, “els menors estan molt més exposats i en són més vulnerables”. En casos, per exemple, d’assetjament virtual “és important fer captura de pantalla o gravar qualsevol assetjament de què es tingui coneixement, i intentar actuar l’abans possible amb protocols escolars i denunciant, sempre”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss