Mar Ampurdanès: “L’extrema dreta intenta donar respostes molt simples a problemes molt complexos”
- 03/10/2023
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
> Queralt Campàs
La calderina, de 27 anys, és la dona diputada (CUP) més jove del Parlament de Catalunya en aquesta legislatura
IMATGE | La calderina i diputada al Parlament de Catalunya per la CUP, Mar Ampurdanès (27 anys). > CEDIDA
La calderina Mar Ampurdanès Gutiérrez té 27 anys i és la diputada dona més jove del Parlament de Catalunya d’aquesta legislatura. Milita a la CUP i estudia Dret a la UOC. La seva implicació política va començar al SEPC de l’Institut Manolo Hugué de Caldes, sent una de les fundadores del nucli, i seguidament va participar a Arran Caldes, entrant a formar part de l’organització política juvenil com a portaveu nacional del 2016-2018. També ha estat vinculada a la CUP, des del 2015, i al SEPC de la UAB, mentre estudiava. Forma part d’Alerta Solidària i, abans de ser diputada, ha estat treballant com a assessora de la CUP al Parlament de Catalunya.
· Des de ben jove polititzada. D’on et ve el convenciment?
Jo em vaig començar a organitzar quan estudiava a l’Institut Manolo Hugué, sobretot per qüestions de sensibilitat envers les polítiques educatives. En aquell moment vaig ser conscient que les problemàtiques de l’àmbit educatiu no eren una cosa aïllada, sinó que responien a un model polític del país i també global. A partir d’aquí vaig començar a tenir interès per altres lluites i espais.
· Què et motiva més d’aquesta nova etapa?
És un repte i una responsabilitat molt gran. El moment polític que viu el país és complicat i fa que no hi hagi tanta perspectiva per poder avançar en certes propostes polítiques que fem com a CUP. Alhora penso que pot ser una oportunitat perquè estem en un moment de replantejament: tant l’independentisme global com l’esquerra revolucionària ens estem trobant certs reptes per afrontar l’etapa que vindrà. El fet de poder tenir un paper rellevant en aquest replantejament és motivador i crec que també serà positiu poder aportar una visió més jove, dins el grup parlamentari, per connectar amb un sector de la societat al que fins ara no s’està aconseguint arribar.
· Vist des de fora pot semblar que has fet carrera política. Com ho justifiques?
Els militants de la CUP som persones que hem estat participant en moviments socials diversos durant molts anys. De fet, això és el que ens enriqueix com a projecte: no som només militants, sinó que venim d’espais que van des de l’àmbit educatiu, com és el meu cas, passant per organitzacions juvenils, habitatge, o col·lectius antiracistes; per exemple. Al final concebem el front institucional i en aquest cas, ser diputada, com una eina de lluita més.
· En el seu moment, com a portaveu d’Arran, van aparèixer diverses notícies falses a mitjans digitals desacreditant-te. Tens por que ara torni a passar?
És evident que els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en com llegim el món i en quina opinió s’acaba generant la gent sobre el projecte polític. En aquell moment, des d’Arran ja teníem molt clar que el fet que sortissin notícies falses era una manera d’intentar-nos desacreditar. En tot moment vam plantejar que havíem de sobreposar-nos a això i que, al final, els atacs personals intenten anar en contra d’un projecte que políticament és més difícil d’atacar. Les persones que fem de portaveus d’una organització o que som cares públiques sabem a què ens exposem, i hem d’aconseguir reconduir el debat en els termes de les apostes polítiques que tenim.
· Entres en substitució a Eulàlia Reguant. Tu anaves de número 9 i davant teu hi havia tres persones que han renunciat (Carles Escolà, Maria Sirvent i Marc Cerdà). Vas tenir dubtes a l’hora d’entomar-ho?
Val a dir que en el moment que es van conformar les llistes per les eleccions autonòmiques del febrer de 2021 preteníem incorporar diferents sensibilitats, per així enriquir el projecte. És cert que ha passat temps i és fàcil que, si ja no entres des d’un principi, no tinguis tan present la possibilitat de ser diputada en algun moment. Tot i això, el fet d’haver estat vinculada al grup parlamentari durant el darrer any i mig a través de la feina d’assessora ha fet que jo ja tingués més eines per fer aquest canvi de paper dins del grup i que no fos un canvi vital tan dràstic.
· En l’àmbit polític hi ha desafecció general envers l’independentisme. Quina estratègia teniu com a CUP?
Com a anàlisi breu: comprenem aquesta desafecció envers l’independentisme en un moment en què les condicions de vida de la gent no fan més que empitjorar. Ara mateix, no es llegeix l’independentisme com un projecte de futur sinó que tenim uns partits que aterren a Catalunya les polítiques que es fan a Madrid. Per nosaltres el que és important és que recuperem la iniciativa des del Parlament i siguem capaços de defensar-la les fins al final en cas que xoqui amb el marc legal espanyol o amb els tribunals.
· Quins considereu des de la CUP que són els principals reptes del país?
Ara mateix és evident que la qüestió de l’habitatge és una de les principals prioritats a abordar. Fins ara teníem una Llei catalana que, tot i ser de mínims, comptava amb el consens del Parlament. Una vegada tombada pel Tribunal Constitucional, el Govern no ha estat capaç de posar-la en valor. Hem de tornar a fer aquest tipus de legislacions en favor de la gent. Un altre dels reptes que tenim és treballar per tal que els béns essencials (llum, aigua, etc.) siguin accessibles per a tothom. Cal començar a nacionalitzar aquests sectors que són estratègics i que no haurien de ser un bé de mercat. També tenim altres reptes en matèria de polítiques feministes, o de fer front l’extrema dreta.
· Precisament, com analitzeu els resultats amb els resultats dels partits d’extrema dreta?
Justament si fóssim capaços de donar resposta a les necessitats més bàsiques de la gent, segurament seria molt més difícil que els discursos de l’extrema dreta permeessin a la societat com ho fan ara, perquè intenten donar respostes molt simples a problemes que són complexos. Nosaltres hem de saber explicar aquesta complexitat.
· Recentment, heu sigut uns dels impulsors de la comissió d’investigació sobre els casos dels policies infiltrats, oi?
Diversos ajuntaments han aprovat mocions per declarar persones non grates als infiltrats que hi ha hagut en els moviments socials i a l’esquerra independentista. Aquestes mocions incloïen un punt que demanava al Parlament que creés aquesta comissió. Nosaltres, com a CUP, hem entomat la petició i de seguida ens hem posat contacte amb la resta de grups (Junts, Esquerra i els Comuns) per poder posar en marxa aquesta comissió d’investigació que esperem que es pugui engegar el més aviat possible i que, més enllà dels infiltrats que s’han descobert amb noms i cognoms, s’hi pugui investigar praxi d’infiltracions, d’espionatge i altres formes que utilitza la policia de l’Estat per treure informació dels nostres moviments polítics.
· Quan acabis el termini delimitat de dues legislatures que teniu com a màxim per ser diputats, quin plantejament et fas?
L’Eulàlia quan va plegar va dir: “Jo baixo del faristol, però no marxo de la CUP ni marxo de la política”, i crec que tots els que passem pel front institucional ho entenem de la mateixa manera. Quan sortim del Parlament tornem als nostres pobles i als nostres barris, per seguir fent feina de base.