Un llibre guia de filosofia fixa la meva atenció. El títol és prou significatiu per bé d’orientar en el lector/a interessat en els orígens del pensament: Atles de filosofia. Segons indica en un petit mapa de la Grècia antiga; va ser en el mar Egeu on s’assenyala el món grec en els segles VI-V aC. A manera de tall breu, els grecs van començar a preguntar-se sobre l’entorn natural on vivien i perquè pensaven. En aquest punt inicial on es procurava de cercar per mitjà de la conversa amb principis constructius, una veritat argumentada amb les coses o els afers, que afectaven o perjudicaven la gent. Anant en els orígens, les proves parlen per si soles. Cal assenyalar a Parmènides (presocràtic), junt amb Heràclit, com a uns pioners i precursors destacats dins la història del coneixement de la filosofia; el primer s’avenia amb la idea primigènia que tenim de pensar; el segon, en canvi, insistia amb la tesi que, en conjunt la vida persisteix en el moviment constant de les coses i que, així flueix. Atenes a principis del segle V aC, era imprescindible el domini del llenguatge i en especial, una retòrica que convencés a escala política i dins d’un aferrissat diàleg; amb el fil d’una argumentació, on sovint era per esbrinar i aproximar-se a la veritat. Segons s’ha pogut saber van aparèixer en aquella època, uns professors que ensenyaven a fer un bon ús del llenguatge, per bé de dur a terme una conversa ben dirigida i encaminada a apuntar alguna veritat, que fos prou convincent a les persones oients i les quals, participaven per la presa de futures i convenients decisions.
Es considera que va ser Sòcrates i junt el seu deixeble Plató, com també uns precursors de la filosofia. És prou paradoxal i sorprenent, que les circumstàncies polítiques d’aquella societat, es condemnés a mort a Sòcrates! Doncs, salvant les distàncies i com a pensador que va ser, s’avenia amb el fet, de trobar la millor conversa que conduís cap a una altra, i amb la qual, se’n pogués gaudir sense que haguessin vencedors i vençuts
