Marta Shanti

Marta Shanti: “He triat la música com a camí de vida i com a ofici”

> Mireia Clapers

La cantautora catalana presenta el seu disc ‘On comença el camí’, en exclusiva al Casino de Caldes, el pròxim dia 15 d’abril

IMATGE | Imatge de la portada del single ‘Aire’ del nou disc que presentarà a Caldes el 15 d’abril. > M. SHANTI

 

Marta Santisteban, més coneguda com a Marta Shanti, és una cantautora catalana nascuda a Montmeló l’any 1995. El seu estil forma part del pop-rock català amb tocs de soul, folk, nova cançó catalana i música d’autora. Les seves cançons estan carregades d’ànima, de batec i revolució. Una abraçada entre la tendresa i la lluita per un món més just. Molt compromesa amb el medi ambient, el feminisme i la lluita per la llibertat dels pobles oprimits, Marta Shanti fa bandera de l’autoproducció, de l’economia circular i de les relacions entre artistes des de la base del seu projecte. El pròxim dia 15 d’abril estrenarà, en exclusiva, a la Sala Gran del Casino, el seu últim treball discogràfic “On comença el Camí”.

 

– Com neix la teva vocació per la música?
Amb la vida. Tot comença de manera natural, quan era molt petita. A casa meva sempre hi ha sonat i vibrat la música, i els meus pares van tenir l’encert d’apuntar-me amb cinc anys a l’Escola Municipal de Música de Montmeló. Als dinou anys va néixer la meva primera cançó, Llibertat. Va ser la primera vegada que vaig unir la música amb la paraula, ja que sempre havia escrit els meus pensaments, poesia, petits relats… però fins llavors mai abans no havia compost una cançó. He triat la música com a camí de vida i com a ofici. Visc de la música, en tots els sentits.

– Presentes el disc ‘On comença el camí’, què hi podem escoltar?
Una mica de tot. És una mostra dels universos que habiten dins meu, de totes les Martes que sóc. Explica el camí que he recorregut fins ara, el que més m’importa d’aquesta vida, i les idees polítiques que tinc sobre com voldria que fos la nostra societat. Un disc camaleònic i polièdric que mostra gran part del meu univers intern que pot ser, també, un mirall per a tu.

– És un disc de reivindicació?
En certa manera, sí. Després de l’EP Arrels (2020) i l’EP Ànima (2021), aquest primer LP, ‘On comença el camí’ és una declaració d’intencions. De tot el que tinc a aportar al món de la música catalana. Amb arrels, plantava la llavor i m’arrelava al que sentia que podia ser el meu lloc, el meu camí. Amb Ànima, descobria qui era al món, em compartia de tu a tu amb els meus valors i la meva música d’autora. I ara, començo a caminar amb una direcció concreta! Sempre endavant. Tot i que ja fa anys que canto i pujo a escenaris, el camí tot just comença!

– Com t’inspires per crear els temes?
M’inspiro en el que visc i també en el que m’agradaria que fos. D’una banda, expresso el que sento, el que m’intriga, el que m’impacta, el que em transforma. I de l’altra, imagino una realitat diferent i la faig existir a través de les meves cançons.

– Com definiries el teu estil?
M’agrada dir que faig Música d’Autora. Les meves cançons no s’inscriuen dins d’un sol estil, sinó que cada cançó em demana el que necessita per desenvolupar-se de la millor manera; per explicar de la millor manera allò que vull transmetre. Podríem dir que barrejo pop, rock, folk, soul i nova cançó; i en la producció musical dels discos jugo una mica amb sons electrònics per crear atmosferes diverses.

– Quins són els teus referents?
El meu pare, el Dídac Santisteban, grups de rock com Els Rollings, els Beatles, Guns’n’Roses, Arctic Monkeys, de folk com Hollow Coves, també La Oreja de Van Gogh, la Unión, Neil Young, Bob Dylan, Ginestà, Lildami, Txarango, les Oques Grasses; la Montserrat Roig, el Joan Margarit… tinc molts referents, tant pel que fa a la música, com al contingut, el discurs o la projecció artística… Per això parlo insistentment d’un estil molt propi, que neix d’una barreja de tot, molt més enllà de la música, també de la literatura, la poesia, el cinema, el periodisme… i la vida mateixa.

– ‘Aire’ és el primer single, de què parla?
Parla d’estimar-se a un/a mateix/a tal com som, de veure-hi més enllà de les preocupacions que sovint es fan immenses i no ens deixen veure tot allò que tenim, que hem aconseguit i ens mereixem gaudir. Parla de capficar-se menys i viure més, de llençar-se a ser qui realment volem ser sense donar-li tantes voltes.

– Com afrontes l’estrena en directe?
Amb moltíssimes ganes. És un gran repte. És la primera vegada que faig una estrena d’un disc d’aquesta manera, amb banda, en un lloc tan emblemàtic i acompanyada de persones tan brillants. Han estat mesos d’assajos, de preparació, de creació molt intensos, i en dues setmanes esclatarà tot i es farà real. Quins nervis! I quina il·lusió! Espero que molts calderins i calderines vingueu a viure-ho amb nosaltres.

– Qui t’acompanyarà a l’escenari?
El Dídac Santisteban, que sempre actua al meu costat, el Pepe Lafuente, bateria i veí de Caldes. El Christian Rodríguez al baix i el Manel Martín a la guitarra solista. També comptaré amb la col·laboració d’artistes reconeguts de Caldes com ho són la Mar-i-Cel Borràs i el Ferran Devesa; i també amb la veu espectacular de l’Àfrica Pérez i el rap intens i passional del Nil Gascón Bosh. A més, hem preparat una sorpresa molt bonica.

– Has impulsat la Gira de la Figa amb l’espectacle Acústics amb Ànima, com neix aquest projecte?
Després del confinament i amb l’estrena d’Ànima, vam tenir la necessitat de crear un espectacle proper i de petit format i així va néixer l’Acústics amb Ànima, que hem fet rodar arreu de Catalunya i també a Andorra. Més d’una cinquantena de concerts que ens han omplert de vida, amb un diàleg molt proper amb el públic i integrant també poesia original en directe.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss