Us sona? És el mantra més pronunciat per l’Administració a l’hora d’atendre al tècnic, al contribuent o a l’usuari, tant li fa. Estem molt tips de parlar amb centraletes automatitzades que moltes vegades no tenen l’opció que necessitem o de parlar amb un personal robotitzat, que dona menys opcions que la màquina o repeteix com
un lloro, allò que té escrit, segons el protocol, i que tampoc pot anar més enllà per la mal entesa protecció de dades.
El cas és que el ciutadà ha de perdre hores i hores per fer tràmits que suposadament són un Pim-Pam perquè el sistema on line de l’Administració, a banda de ser feixuc i enrevessat, la majoria de cops no funciona i l’atenció telefònica esdevé insuficient o nul·la. I no només gastem el nostre temps, que sembla que valgui molt menys que el de la maquinària burocràtica, sinó que cada trucada, cada connexió, ens costa uns diners i ens genera angoixa per no poder fer el tràmit dins del calendari establert.
Què tal si recuperem doncs, les cites presencials? Què tal si els funcionaris deixen de tele-treballar? Sembla clar que la pandèmia ja fa mesos que s’ha acabat però la cita prèvia és inamovible. Què tal si ens faciliten les nostres obligacions i deixen de treure’ns de polleguera?
Ningú ha auditat de debò què passa amb els servidors i els programes de la Generalitat? Et fan omplir un munt de formularis per dir-te, al final del tràmit, sistemàticament que hi hagut un error i no només no s’ha enviat sinó que tampoc s’ha guardat l’esborrany quan teòricament preveia l’aplicació.
La inoperància i la ineficiència ens aboquen a un fracàs col·lectiu, potser que hi posem remei abans no sigui massa tard.
