riera caldes

L’Ajuntament fa una crida a estalviar aigua per allunyar les restriccions

> PUBLIREPORTATGE DE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI

Davant la sequera generalitzada i persistent dels últims 30 mesos, i la cada vegada més escassa precipitació, l’Ajuntament de Caldes demana a la ciutadania fer un esforç per estalviar aigua i evitar talls de subministrament

IMATGE | L’estat de la Riera de Caldes, en una fotografia a finals de març del 2023, exemplifica la severa i generalitzada sequera que pateix el territori català, la qual continua agreujant-se. > Q. PASCUAL

 

“A Catalunya estem patint un important dèficit pluviomètric que ja va més enllà dels 30 mesos ininterromputs, i els nivells d’aigües freàtiques també estan molt ressentits. Ens estem quedant sense aigua, en la superfície i sota terra. És així de simple i d’alarmant. I és imprescindible que tots i totes en siguem plenament conscients, perquè obrir l’aixeta i que no ragi aigua serà un veritable drama que ens afectarà a tots i totes”.

Tal com apunta Jaume Mauri, regidor de Serveis Municipals de Caldes de Montbui, la sequera que arrosseguem des de finals de 2020 continua agreujant-se a passes agegantades. El març d’aquell any, l’estat de les reserves d’aigua en les conques internes de Catalunya se situava entorn del 90%, mentre que l’any 2021 ho feia en un 87%, i en el 2022 continuava baixant fins a poc més del 50%. Avui dia, és a dir, a finals de març del 2023, les reserves no superen el 27% de la seva capacitat. I al marge de l’activació del Pla de Sequera l’octubre del 2021 -amb el consegüent desplegament de mesures per alentir el descens de les reserves d’aigua-, el Govern de la Generalitat ha decidit donar un pas més en la gestió d’aquesta i declarar -des del 2 de març- l’excepcionalitat en el sistema Ter-Llobregat.

D’aquesta xarxa hi beuen més de 6 milions d’habitants arreu de Catalunya i, d’entre ells, la ciutadania de Caldes de Montbui, que en depèn en un 80% del consum total municipal. Però a diferència d’altres municipis catalans, la vila compta amb altres fonts d’abastament d’aigua que permeten certa flexibilitat o relativa autonomia en casos d’extrema necessitat. Es tracta dels pous ubicats en diversos punts del municipi i de l’embassament de la Pedrera, que beu directament de la Riera de Caldes, i que actualment se situa en un 57% de la seva capacitat. “Disposem d’aquesta quantitat perquè estratègicament no l’hem volgut gastar amb previsió del que pugui passar” especifica Mauri. Tanmateix, “aquesta xifra només significa comptar amb una reserva d’uns 135.000 m3 d’aigua, és a dir, que es permetria l’abastament de no més de mes i mig per a tot el municipi, en cas de necessitat” hi afegeix Jaume Francisco, gerent de GMSSA, l’empresa responsable de la gestió de l’aigua potable a Caldes de Montbui.

I és que, si les imatges ja parlen per sí soles (només cal passejar per la Riera de Caldes), les xifres també descriuen una realitat de preocupació severa: El 2021, per exemple, va ser l’any que menys aigua va rajar per la riera dels últims 15 anys. En concret, no es van superar els 200.000 m3 d’aigua acumulada a l’embassament local, una quantitat massa allunyada dels aproximadament 750.000 m3 registrats fa poc més d’una dècada.

Aquesta dràstica disminució dels nivells de reserva d’aigua s’expliquen a partir de la reducció progressiva anual de la quantitat de precipitació acumulada que, en el cas de l’estació meteorològica de Caldes de Montbui, s’ha passat dels 678,9 l/m2 l’any 2013 als 392,1 l/m2 l’any 2022.  “Cal tenir present que a Catalunya les pluges tenen un caràcter irregular fruit del clima mediterrani, la qual cosa genera episodis de sequera en el territori, especialment en les conques internes que és on ens concentrem el gruix més gran de població, que és prop del 80%” explica Mauri. Per tant, “cíclicament hem anat patint diverses sequeres, però el problema d’aquesta és que ja fa massa temps que dura i està provocant una època de sequera com mai havíem vist” continua el regidor. I al marge de les possibles (i tan esperades) pluges que rebaixin l’estrès hídric en el qual ens trobem actualment, “tot apunta que es tracta d’una situació en la qual ens hi haurem d’acostumar fruit del present i tangible canvi climàtic” matisa Mauri, per apuntar, finalment, que “des de Caldes volem apel·lar a l’esforç i a la corresponsabilitat ciutadana. Perquè tenir cura de l’aigua és a les mans de tots i totes: des de cada habitatge particular fins a la resta d’estaments o administracions”.

LA INCIDÈNCIA LOCAL DE LES  RESTRICCIONS DECRETADES
Si bé és cert que l’entrada en vigor del decret que regula la fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat ha tingut un impacte de caràcter limitat a Caldes de Montbui, existeixen un seguit de restriccions que ara com ara afecten en l’ús i consum de l’aigua municipal, provinent d’aquesta xarxa.

El nou escenari que afecta a més de 220 municipis d’arreu del territori obliga, doncs, a la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials i la prohibició del reg amb aigua potable de zones verdes, tant públiques com privades (excepte per a la realització de regs de supervivència d’arbres o de plantes). “En el cas de les indústries i del sector primari que, al final, són els que reporten un major consum en termes globals, se’ls demana un percentatge relativament petit que, en cas de complir-lo, ens pot ajudar molt en el reajustament de la nova situació” diu Jaume Mauri, qui recorda que “per produir un quilogram de carn es requereix el consum de 10.000 litres d’aigua!”. En aquests sectors, “és evident que es fa imprescindible el replantejament en l’ús i consum de l’aigua com, per exemple, la reutilització o la regeneració de l’aigua utilitzada a partir de nous filtratges” continua el regidor.

Amb relació al sistema de reg, a Caldes de Montbui les restriccions tenen una afectació lleu, ja que “disposem d’abastament d’aigua freàtica, la qual continua permesa per al reg de parcs i jardins” matisa Mauri, des de Serveis Municipals del consistori. El mateix passa amb la neteja dels carrers, que en el municipi calderí es duu a terme mitjançant aigua no potable -tot i el corresponent tractament desinfectant- procedent d’un pou dedicat exclusivament a aquesta finalitat. En el cas de les hortes i els horts domèstics, el decret tampoc hi té una afectació directa, ja que s’hi fa servir aigua reutilitzada dels balnearis i dels safareigs, així com aigua procedent de mines pròpies.

DOTACIÓ MÀXIMA PER HABITANT, CALCULADA PER A TOTS ELS USOS
Al marge de les mesures anteriors, la situació d’excepcionalitat també obliga a una dotació màxima d’abastament que estableix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que, en l’escenari actual, ha quedat reduïda dels 250 als 230 litres/habitant/dia. “És molt important explicar que es tracta d’un sistema de càlcul que s’utilitza per determinar el volum d’aigua del qual pot disposar una població en concret en funció del seu patró d’habitants” remarca Jaume Francisco. Però en aquest volum màxim d’aigua “no només s’hi contemplen els usos domèstics, sinó també la resta d’usos municipals com l’industrial o l’agrícola i ramader” continua el tècnic. Per tant, “és essencial entendre que aquesta dotació atorgada no és la quantitat màxima de consum diari de la qual disposem individualment cada habitant” aclareix de nou.

Al marge d’això, val a dir que Caldes disposa, per a tota la població, d’una dotació màxima de 4.081 m3, mentre els nivells reals de consum se situen en els 3.600 m3 diaris. En aquest sentit, “encara estem per sota de les dotacions màximes decretades en situació d’excepcionalitat” aclareix Francisco, però “cal no abaixar la guàrdia quan tenim al davant els mesos de més calor i, per tant, també els de més consum d’aigua”. En cas, doncs, de mantenir els nivells de consum registrats l’any passat, “en fase d’excepcionalitat ens situarem ràpidament en números vermells, és a dir, per sota de la dotació màxima permesa. D’aquí la urgent necessitat en la presa de consciència col·lectiva i mirar d’estalviar el màxim a cada casa per no haver de patir fortes restriccions, pròximament” adverteix Jaume Francisco.

L’ESTALVI COL·LECTIU PER EVITAR FUTURES RESTRICCIONS
‘La pluja no la podem controlar, però l’aixeta, sí’. El lema de la darrera campanya a càrrec de la Generalitat de Catalunya interpel·la la col·laboració ciutadana amb motiu de la sequera generalitzada arreu del territori, i Caldes de Montbui s’hi ha sumat amb la seva pròpia campanya per fomentar l’estalvi d’aigua i la presa de consciència col·lectiva. “Estem massa acostumats a obrir l’aixeta i que ragi aigua, o a prémer l’interruptor i tenir llum. Però la població ha de saber que les coses van mal dades, que l’aigua és un recurs extremadament finit. I des de l’administració farem tot el que podrem, però la col·laboració de tots i totes és determinant” apunta Jaume Mauri.

En aquest sentit, serà durant aquest mes d’abril que, juntament amb les factures trimestrals del consum d’aigua en el municipi, cada llar calderina rebrà material divulgatiu i pedagògic amb recomanacions pràctiques per evitar, entre tots i totes, l’excés de consum, especialment per als pròxims mesos. “Un truc que se’n parla molt és el d’omplir galledes amb l’aigua freda que deixem caure abans de dutxar-nos. Fàcilment, podem arribar a acumular 30, 40, o fins i tot 60 litres d’aigua que fins ara eren llançats a l’aigüera, i tota aquesta quantitat es pot reutilitzar per regar les plantes o per a la cisterna del WC” explica Jaume Mauri. “Cal que tinguem especial cura en el bany de cada casa”, continua Francisco, “ja que és quan es realitza la major part del consum domèstic, i que fàcilment podem mirar d’estalviar”.

Al final, es tracta de canviar petits hàbits que repetim diàriament cada membre de la família com el de tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents, ens afaitem o ens ensabonem a la dutxa. “Si en prenem consciència, anirem sumant litres d’aigua estalviats, que multiplicat per als prop de 18.000 habitants de Caldes de Montbui, ens reporta una quantitat tan important com per evitar futures restriccions més dràstiques” sintetitza Francisco, qui demana “aquest petit esforç” d’entorn d’un 15% d’estalvi en el consum habitual de cada habitatge: “Així evitarem el gran desastre d’haver de tallar el subministrament d’aigua, com va passar el 1998, quan encara no estàvem connectats a la xarxa Ter-Llobregat. Durant 15 dies consecutius només es disposava d’aigua 4 hores al dia que, evidentment, va causar un drama absolut el qual esperem no haver de tornar a viure”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss