6.000 euros al dia és el sou mitjà que cobren els banquers espanyols més ben pagats, segons dades de l’Autoritat Bancària Europea. 128 banquers espanyols van cobrar més d’un milió d’euros l’any 2020-l’any de la pandèmia-.
Espanya és l’estat europeu on els banquers milionaris van cobrar més de mitjana. Això passa després que el govern va haver de rescatar amb diners públics diverses entitats bancàries i després que s’hagin tancat una pila d’oficines, amb total menyspreu cap els usuaris i s’hagin acomiadat milers de treballadors.
El futbolista Cristiano Ronaldo, després de fitxar pel club Al Nassr de l’Arabia Saudita, on els drets humans brillen per la seva absència, guanyarà 16 milions i mig d’euros al mes, entre el que cobrarà com a jugador i els contractes publicitaris, uns 23.000 euros diaris.
Aquests són només un parell d’exemples que hem pogut veure aquests dies als mitjans de comunicació.
Tot just començar l’any el govern espanyol ha anunciat una pujada del salari mínim per tal d’assolir els 1080 euros al mes, això ha suposat un 8 per cent d’increment. Una pujada que arriba per intentar apaivagar els efectes d’una inflació desbocada i del preu del lloguer dels habitatges pels núvols.
Queda clar que el món està mal repartit, però també queda palès que ni els banquers ni les estrelles del futbol són mereixedors d’aquestes xifres astronòmiques amb les quals se’ls premia mensualment.
Sempre hi hagut rics i pobres, però aquests sous desorbitats ens fan pujar els colors a la cara i ens haurien d’avergonyir com a societat. Per què no hi ha un topall en aquestes compensacions?
Al cap i a la fi la feina que fan uns i altres, no diré que és prescindible, però ni guareixen ni salven vides com els metges que han de pidolar un grapat d’euros a crits, darrera una pancarta al carrer, perquè ja no podem més de sobre càrrega de feina i de sous de merda.
