elisenda cortès-saladelafont

La ciència reescrita en femení per a la igualtat d’oportunitats

> Ivette Hijano

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, quatre dones científiques reflexionen sobre la paritat de gènere en l’entorn professional

IMATGES | D’esquerra a dreta, Elisenda Cortès-Saladelafont, Imma Clotet, Elena Codina i Marta Pineda; quatre calderines especialitzades en diverses branques científiques, doctores i investigadores en grups de recerca. > CEDIDES

 

Les dones no superen el 30% del total del personal investigador arreu del món, i aquestes solen tenir carreres professionals més curtes i pitjor pagades; amb troballes menys representades en les revistes d’alt nivell i, per tant, amb menys reconeixement acadèmic i reputació professional. A aquestes dades publicades per Nacions Unides se suma el fet que en els camps d’avantguarda, com la intel·ligència artificial o les denominades carreres STEM, les dones continuen representant només el 28% dels professionals en enginyeria i el 40% dels llicenciats en informàtica i computació.

Per a professionals reconegudes en l’àmbit nacional com la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, Núria Salan, el perquè de l’encara vigent bretxa de gènere en determinades branques científiques s’explica, molt probablement, a partir de la invisibilitat que han patit les dones al llarg de la història. Grans troballes que han revolucionat el camp tecnològic com el Wifi, el Bluetooth, el GPS; o invents quotidians com el rentavaixelles, el neteja-parabrises o el paraigua plegable han estat importants descobriments en mans de dones com Josephine Cochrane (1839-1913), Beulah Louise Henry (1887-1973) o la també actriu Hedy Lamarr (1914-2000); cap d’elles presents en els llibres de text. “I aquesta reiterada invisibilitat de les dones inventores ha generat un buit de models per a noies que venien darrere” apunta Salan en les seves xerrades.

A Caldes de Montbui, Imma Clotet (42 anys) va optar per estudiar Biotecnologia, sent la segona promoció d’estudiants de la disciplina a tot el territori espanyol. Després dels quatre anys de carrera i cursar el doctorat a IrsiCaixa, un centre de recerca sobre el VIH i la Sida a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), Clotet va desviar la seva carrera professional a la indústria farmacèutica. “Mentre acabava la tesi, veia companyes investigadores com s’havien d’espavilar cada tres anys buscant nous projectes i finançament extern per pagar les seves investigacions i el seu propi salari. En aquest punt, vaig intentar buscar una alternativa professional que em permetés quedar-me a Catalunya i no haver de renunciar a la meva vida personal arrelada aquí”.

 

“Existeixen clares diferències en les carreres entre homes i dones, i qui les negui està mentint”

Elisenda Cortès-Saladelafont
Neuropediatra especialista en Metabòliques Hereditàries a l’Hospital Germans i Trias; investigadora en recerca clínica i doctora en Malalties de la Neurotransmissió

 

Com Clotet, Elisenda Cortès-Saladelafont (Caldes de Montbui, 40 anys) va declinar el camp de la recerca bàsica després de 7 anys d’investigació a l’Hospital Sant Joan de Déu (arran del seu primer embaràs), i actualment treballa a Germans Trias com a neuropediatra i investigadora, especialista en Malalties Metabòliques Hereditàries. “Els contractes de recerca són terribles, fins i tot en les beques de més prestigi: en la majoria d’elles no es cobreix el permís de maternitat, i amb prou feines la resta de baixes mèdiques” apunta Cortès-Saladelafont. A aquestes condicions, “que són nefastes”, descriu la calderina, s’hi sumen nous entrebancs a partir del doctorat, quan s’és al capdavant de grups de recerca: “Hi ha beques en les quals s’exigeix una dedicació exclusiva, per la qual cosa es fa impossible demanar una reducció de jornada en cas de ser mare, per exemple” continua la neuropediatra, doctora en Malalties de la Neurotransmissió.

I és que, a les dificultats laborals que són inherents en el camp de la recerca, se suma -en molts casos- ‘l’inconvenient’ afegit de ser dona. De fet, Nacions Unides denuncia que les investigadores dones solen rebre beques més modestes que els seus companys masculins i, malgrat representen el 33,3% de tots els investigadors, només el 12% dels membres de les acadèmies científiques nacionals són dones. “Existeixen clares diferències en les carreres entre homes i dones, i qui les negui és que està mentint” exposa Cortès-Saladelafont, qui reclama la necessitat de “fer-les visibles, posar-los un nom i procurar revertir-les”. En paral·lel, val a dir també que aquestes diferències “no es viuen amb la violència d’un impacte directe, però es van generant i acumulant en el temps, i si finalment compares la carrera d’un home i la d’una dona, comproves que majoritàriament són diferents” afegeix la calderina.

 

SER MARE I TENIR ÈXIT PROFESSIONAL: UN REPTE DEL SEGLE XXI

“En una fase final d’entrevista per accedir a un càrrec global i de responsabilitat d’àmbit europeu, l’entrevistadora em va preguntar si volia quedar-me embarassada. Em va semblar una situació molt violenta i, finalment, van adjudicar la plaça a l’altre candidat, un home a qui dubto que haguessin preguntat el mateix” narra la biotecnòloga i doctora en Immunologia, Imma Clotet.

Anys més tard, Clotet es va veure obligada a viatjar amb el seu nadó acabat de néixer per poder acabar un procés de selecció a una plaça en l’empresa multinacional on treballa actualment. “Era un divendres, i em van dir que m’esperaven dilluns a Madrid. En aquell moment donava el pit a la meva filla de només tres mesos i no podia marxar sense ella, de manera que la meva mare m’hi va acompanyar per poder cuidar-la mentre jo era a l’entrevista” continua la calderina.

 

 

Imma Clotet

 

“Les dones encara tenim certa pressió social afegida en la qual hem de demostrar la nostra validesa”

Imma Clotet
Biotecnòloga i doctora en Immunologia. Especialista medico-científica a la companyia multinacional biofarmacèutica MSD

 

Aquestes i altres situacions similars exemplifiquen les “clares diferències” que esmentaven les companyes científiques, anteriorment. I és que tant Elisenda Cortès-Saladelafont, com Imma Clotet i Elena Codina – també pediatra, especialista en Nefrologia i referent en Salut Mediambiental Maternoinfantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, la maternitat ha suposat un punt d’inflexió en les seves carreres professionals, significant en alguns casos el detonant de canvi per a una més fàcil conciliació laboral i familiar. “És una quimera pensar que pots continuar treballant al mateix ritme que es requereix -o ens autoexigim!- quan acabem de ser mares” diu Cortès-Saladelafont, tot suggerint, també, la necessitat de redefinir socialment el concepte i els rols assignats a la maternitat: “D’una banda, demanem a les mares que criïn com ho feien les nostres àvies, quan no treballaven fora de casa, i alhora els demanem que sigui igual de competents i les ‘superwomen’ que és impossible ser” continua la calderina. En aquest sentit, “ens cal recolzar-nos i no jutjar-nos sobre les decisions que prenem i els camins que emprenem depenent de les prioritats de cada una i en cada etapa de la vida; actuant sempre partint del respecte mutu” afegeix Clotet.

L’ideal, amb tot plegat, és assolir la igualtat d’oportunitats professionals entre homes i dones, més enllà de les càrregues familiars o les tasques i rols de gènere que socialment continuen persistint, tot i la progressiva corresponsabilitat. “Les dones encara tenim certa pressió social afegida en la qual hem de demostrar la nostra validesa” diu Clotet. “I l’interessant seria erradicar la discriminació professional pel fet de ser dona o mare, i deixar-nos escollir a nosaltres en lloc de descartar la nostra candidatura per considerar que no podem complir amb les tasques que requereix el càrrec”, hi afegeix.

 

L’APOSTA PEL LIDERATGE FEMENÍ

Si bé és cert que en moltes de les branques científiques s’ha assolit la paritat de gènere, i fins i tot en certes disciplines existeix una majoria de llicenciades dones en alguns països, a Espanya, el nombre de dones segueix sent menor a mesura que s’ascendeix en la carrera científica: “En la Medicina, per exemple, tot i ser un col·lectiu molt femení, els alts càrrecs continuen sent masculins” apunta la també pediatra, Elena Codina (Caldes de Montbui, 39 anys). De fet -continua Codina- “si penso en referents femenins de generacions anteriors amb qui hagi treballat, només em ve al cap una dona, però no masses més. I és que reconèixer professionalment a una dona o dotar-la del pes reputacional que mereix costa el doble, i potser per força menys, als homes se’ls atorga més reconeixement”. En paral·lel, la companya de professió Cortès-Saladelafont afegeix que “en la meva promoció, potser ja érem un 80% dones estudiants, però quan feies les pràctiques als hospitals, et trobaves que la majoria dels referents dels qui aprenies eren metges-homes”.

 

 

Elena Codina

“Reconèixer professionalment a una dona o dotar-la de pes reputacional costa el doble”

Elena Codina
Pediatra i investigadora, especialista en Nefrologia i referent en Salut Mediambiental Maternoinfantil a l’Hospital Sant Joan de Déu

 

Front aquest context, i amb l’objectiu de treballar activament en la retenció de talent femení i el foment de l’empoderament de la dona (també en el camp de la ciència), moltes companyies i institucions públiques compten amb programes d’igualtat de gènere i de foment del lideratge femení: “En molts centres de recerca comença a existir la paritat de gènere entre els caps directius i, de fet, a la companyia biofarmacèutica MSD on treballo, el 60% dels alts càrrecs d’Espanya són dones. En aquest sentit, crec que estem avançant força i espero que les noves generacions acabin de marcar el canvi definitiu” apunta Clotet.

 

EXERCIR A L’ESTRANGER PER ACCEDIR A MILLORS CONDICIONS LABORALS

Marta Pineda (29 anys, Caldes de Montbui) representa una generació més jove de professionals llicenciades en Biotecnologia que actualment treballa en grups d’investigació a l’estranger. Com les seves companyes calderines, Pineda reconeix l’encara persistent discriminació que pateixen generalment les dones científiques en comparació amb els companys masculins, tot i no haver-les viscut en primera persona: “Tinc companyes les quals, en determinats congressos internacionals, han necessitat persones que actuessin d’enllaç abans de poder-se acostar a altres professionals-homes. En cas contrari, podia interpretar-se com si volguessin flirtejar. Jo mai he viscut el fet de no poder presentar-me a mi mateixa en un àmbit laboral. Tampoc mai m’he sentit de menys en un món masculinitzat, però també sé que no tothom ha tingut aquesta sort”.   

 

Marta Pineda

“Mai m’he sentit de menys en un món masculinitzat, però també sé que no tothom ha tingut aquesta sort”

Marta Pineda
Biotecnòloga, doctora en Epidemiologia; investigadora post-doc en estudis epidemiològics a la Universitat d’Oxford (Anglaterra)

 

Però, tot i significar una promoció per sota de la resta d’entrevistades i notar cert progrés en la igualtat d’oportunitats independentment del gènere, Pineda va haver d’emigrar a Anglaterra per poder accedir a millors condicions laborals: “Aviat farà dos anys que soc a Oxford. Quan cursava el doctorat a Barcelona, els meus directors de tesi em van advertir que a Espanya no tindria masses sortides professionals: els sous són molt baixos i les possibilitats de recerca són força minses. Em van aconsellar realitzar un postdoctorat a l’estranger, cosa que jo ja tenia present” explica la calderina, qui actualment participa en estudis epidemiològics en grups de recerca a la Universitat d’Oxford. Tot i estar-ne contenta, “si pogués fer el mateix a Catalunya no diria pas que no, però aquesta possibilitat no existeix. Ara per ara, m’esperen dos anys més de recerca a Anglaterra, però a la llarga m’agradaria tornar, tot i ser conscient que això significarà un cost en la meva carrera”.

 

COEDUCACIÓ A L’ESCOLA PER UNA FUTURA PARITAT REAL

La declaració del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, a càrrec de Nacions Unides l’any 2016, ofereix l’oportunitat -cada any i arreu del món- d’organitzar activitats i campanyes de sensibilització des de tots els estaments, organismes i institucions socials. I una d’elles, sense dubte, és l’educació i la commemoració de l’efemèride en els centres educatius. “Des de les escoles és importantíssim i imprescindible treballar en la igualtat d’oportunitats a futures professions entre nens i nenes” diu Montse Giralt, directora de l’Escola El Calderí. “El canvi social – hi afegeix- es donarà quan hi hagi una bona educació en aquest sentit”.

En el cas del centre educatiu -i des dels primers anys d’escolarització-, la igualtat de gènere es treballa garantint una coeducació des de tots els àmbits i en el dia a dia dins l’aula, apunta Giralt: “Una bona manera de fer-ho és repartint els càrrecs de manera igualitària, revisar els contes que es llegeixen als alumnes -a vegades marcats per estereotips que no acompanyen en la igualtat de gènere-, o vigilant el vocabulari utilitzat, així com revisar les imatges visuals que oferim als infants”.   

Amb els pas dels anys, els instituts són la porta als estudis superiors o a professions diverses, “i els i les alumnes han de tenir clar que les seves oportunitats són independents del seu sexe, tant en recerca com en el món laboral” comenta Mertxe Pamplona, cap del departament d’Experimentals de l’INS Manolo Hugué. “El condicionant per a escollir estudis o professió ha de ser la vocació, i no el gènere, i el professorat hem de posar les eines i l’actitud per transmetre-ho” afegeix la docent.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss