sergi barrera

Sergi Barrera Terrones

> Mireia Clapers

Actor i bastoner

Des de ben petit va descobrir que es volia dedicar a la comèdia, la influència del gran Pepe Rubianes és visible en la seva manera d’expressar-se. Fan incondicional de la trilogia original de Star Wars, actualment és el cap de colla del Bastoners de Caldes.

 

“A mi m’encanta fer riure a la gent, és una experiència que no canviaria per res del món”

 

 

– Quan sorgeix la teva inquietud pel món del teatre?
Quan tenia tres anys el meu pare em va posar el vídeo de Slastic del Tricicle. Aquí va néixer la meva inquietud per voler fer riure. A mi m’encanta fer riure a la gent, és una experiència que no canviaria per res del món.

– Et consideres un humorista?
Més que humorista, jo em considero un actor còmic. Jo treballo molt el text, el fet de voler expressar. Per mi un humorista és una persona que ha escrit un text i d’això en fa un monòleg, jo treballo la comèdia des d’un punt de vista més interpretatiu.

– Quins són els teus referents?
Pepe Rubianes, Eugenio, Capri, els Monty Python, Rowan Atkinson…

– Com t’ha influït Pepe Rubianes?
Per a mi en Pepe Rubianes ha estat el meu mestre, quan el vaig veure per primera vegada fent l’espectacle amb les onomatopeies, a mi se’m va parar el món. Era la persona que estava buscant, es va convertir en el meu ídol, he vist tots els seus espectacles, m’agradaria arribar on ell va arribar. Fins i tot, a vegades, se m’escapa algun rubianisme.

– Fer comèdia surt de forma innata o s’ha d’entrenar per saber fer riure?
Penso que hi ha una mica de les dues: es pot tenir un talent innat per fer riure, però també s’ha d’entrenar per no perdre la forma.

– És més fàcil fer plorar o fer riure?
Des del meu punt de vista és més fàcil fer plorar. Fer riure és molt complicat, però si tens un públic disposat a riure sempre s’agraeix, ajuda molt a l’actor que el públic reaccioni, és una relació simbiòtica.

– Com definiries el teu humor?
El definiria com a personal. El meu sentit de l’humor és una mica de barreja, m’agrada molt la comèdia de l’anècdota, també l’humor absurd, però el meu humor s’ha de viure, és instantani. S’ha de poder riure de tot sense sentir-se ofès, però no sempre agrada.

– Com es fa millor humor, si estàs de bon humor o si estàs indignat?
Es fa millor quan estàs trist, l’humor de debò surt quan una persona està trista o decaiguda, és quan surten bones idees.

– També ets professor de teatre.
Sí, a Terrassa i Sabadell. Faig lectures dramatitzades. La relació amb els alumnes és meravellosa, són uns grups molt agraïts. És de les millors feines que he tingut, m’omple molt, treballar del que t’agrada és inefable, vaig molt content a treballar.

– Ets el cap de colla dels Bastoners de Caldes, des de quan estàs vinculat a l’entitat?
L’any vinent farà deu anys. Vaig entrar a l’entitat en un moment complicat i sempre m’hi he sentit molt a gust. És un espai segur, una entitat petita però molt acollidora.

– Què suposa ser el cap de colla?
Menjar-se marrons de gestió, sobretot. Però també felicitar a la colla quan ho necessita, de fet tot el mèrit és dels balladors i balladores que fan que les actuacions surtin bé.

– Els vostres balls són tots de creació pròpia?
Sí, excepte Torra, Matalasser i Falç que vénen de l’herència de l’Esbart de Caldes que hi havia anteriorment.

– Què és “Nit, llum i pals”?
És un espectacle que neix de la necessitat de tancar la Festa Major per part de les entitats de cultura popular. Als bastoners va sorgir la idea de fer alguna cosa que no s’hagués fet mai i que ha anat evolucionant cada any, jugant amb llum blanca, llum negre, pintura als braços, fins el dia d’avui que hem presentat el ball amb unes màscares led amb efecte de neó, un ball pioner dins el món bastoner.

– Celebreu els vint-i-cinc anys de l’entitat, és important que les entitats de cultura popular siguin vives i actives per no perdre la identitat com a poble?
I tant! Per sort aquí a Caldes tenim una gran salut de cultura popular, som germans entre nosaltres, ens donem suport uns als altres. Els bastoners després d’aquests vint-i-cinc anys tenim la sort d’estar en un molt bon moment.

– La força t’acompanya?
Cada dia! (riu) juntament amb el Pepe Rubianes. Al mateix any que vaig descobrir el Tricicle també vaig descobrir la trilogia original de la Guerra de les Galàxies. Soc un gran fan que de vegades, fins i tot, ho he traspassat als bastoners i a la comèdia.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss