dones

Les violències masclistes: arrelades, presents i múltiples

> Ivette Hijano

En la lluita per a l’erradicació de les violències vers les dones i la prestació de serveis d’atenció a les víctimes, Caldes recorda el Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones que s’ofereix de manera gratuïta i confidencial

IMATGE | Més del 80% de les denúncies per violència masclista del 2020 van ser en l’àmbit de la parella; l’infern que segueix latent en la penombra de la intimitat. > Q. PASCUAL

 

Les violències masclistes són una de les principals problemàtiques estructurals que patim a les nostres societats com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, sustentat en el sistema patriarcal. Sense dubte, signifiquen una vulneració greu dels drets humans que, en les seves múltiples formes i àmbits de manifestació, en alguns casos acaben amb la vida de les dones i en d’altres no permeten el ple desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats d’aquestes.

Així descriu el concepte de violència masclista l’Institut Català de les Dones; paraules que dissortadament esdevenen realitats alarmants any rere any, tal com apunten els resultats publicats en els dossiers estadístics anuals elaborats per l’Observatori de la Igualtat de Gènere a Catalunya. En el marc d’aquestes publicacions, i segons les últimes dades registrades fins al novembre del 2021, de gener a octubre de l’any passat van produir-se 12 feminicidis a Catalunya, dels quals 1 va ser feminicidi vinculat (el fill d’una dona), i 8 d’aquests van tenir lloc en l’àmbit de la parella o l’ex-parella. En un 37,50% d’aquests últims casos, les dones assassinades a causa de violència masclista tenien entre 41 i 50 anys, amb fills i filles al seu càrrec.

Però al marge de l’expressió més extrema de violència masclista, resultat de la posició de subordinació, desigualtat i risc en el qual es troben dones, nenes, nens i adolescents per raons de gènere i estructures que es resisteixen al canvi, existeixen múltiples altres formes de violència masclista que emergeixen en diversos àmbits d’interacció social com la violència en la vida política, la violència institucional, la vicària, la digital o la violència sexual. D’aquesta última, cal destacar que fins a tercer trimestre de 2021, a Catalunya van comptabilitzar-se 1.558 delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual que, en el seu sentit més ampli, es refereix a aquelles accions tipificades per la llei que ataquen la lliure disposició de l’individu sobre la seva sexualitat (agressions sexuals, agressions sexuals amb penetració, abusos sexuals, abusos sexuals amb penetració i assetjament sexual).

Les dades revelen la urgent necessitat de prendre mesures adreçades a l’erradicació d’aquests delictes, però s’hi afegeix la preocupant tendència creixent a sumar víctimes menors d’edat: “Durant el tercer trimestre de 2021, el 45% de les dones que han estat víctimes de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual són menors d’edat: un 18,2% són menors de 13 anys i un 27% tenien entre 13 i 17 anys” alerten des de l’Observatori de la Igualtat de Gènere. En paral·lel, “els agressors d’aquest tipus de delictes són majoritàriament majors d’edat (en un 91,3% dels casos del 2021)” hi afegeix. De fet, ja fa uns anys que l’augment de casos de violència masclista entre persones joves i adolescents és força remarcable en el marc del sistema judicial: “Existeix un augment molt significatiu de violència masclista arran de l’aparició de noves formes de violència sexual, estretament relacionades amb l’ús de les xarxes socials, les quals són molt utilitzades entre els i les joves” apunta Rut Pérez, advocada membre de l’associació ‘Dona i Drets’ i responsable del Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones a Caldes de Montbui. “A més -afegeix Pérez- molts joves reforcen la seva masculinitat davant del feminisme, però val a dir que els recents canvis legislatius han vingut a donar resposta a aquestes noves formes d’agressions sexuals”.

 

CREIXEN LES DENÚNCIES PER VIOLÈNCIES MASCLISTES
L’any 2020 es van interposar 15.386 denúncies per motiu de violència masclista: 12.377 (80,4%) van ser en l’àmbit de la parella i 3.009 (19,6%) en l’àmbit familiar. A setembre del 2021 -a falta de registrar el darrer trimestre de l’any- la xifra ja ascendia a 10.201 denúncies en l’àmbit de la parella i 2.459 en l’àmbit familiar. “La tendència és la de recuperar els valors de l’any 2019 i fins i tot superar-los” apunta l’Institut Català de les Dones, matisant que “les dades del 2020 van experimentar un lleuger descens, coincidint amb el confinament obligatori durant la primera onada de la covid-19, fet que va poder dificultar l’accés de les dones a interposar la denúncia”. Segons la jurista experta en violència de gènere, aquesta tendència creixent es deu a l’augment en la sensibilització col·lectiva assolida gràcies a l’efecte de campanyes específiques, canvis legislatius i dels mitjans de comunicació: “No és que hi hagi més casos de violència masclista, sinó que les dones denuncien més” remarca Pérez.

Dels 12 feminicidis comesos al llarg de l’any a Catalunya fins al novembre del 2021, 3 van presentar denúncia per a violència masclista. També del total de 1.297 ordres de protecció admeses a tràmit fins al setembre del 2021, el 47% han estat adoptades enfront del 53% restant que han estat denegades. Si bé és cert que el percentatge d’ordres admeses segueix sent menor respecte a les peticions denegades pel sistema judicial, la tendència ha anat creixent cada any des del 2014, quelcom especialment celebrat per als juristes experts. “Cada vegada es presenten més denúncies, es concedeixen més ordres de protecció i, fins i tot, s’arxiven menys procediments. També des de l’any passat, a Catalunya es garanteix que totes les víctimes de violència masclista siguin ateses per un/a advocat/da amb formació específica des del moment de presentar la denúncia a comissaries dels Mossos d’Esquadra” explica Rut Pérez, qui valora de manera positiva el seguit de canvis que s’estan produint, al marge del mal que ha significat el pas de la pandèmia en matèria de violències masclistes: “El cert és que la pandèmia va crear un context que va potenciar l’ús de la violència i la impunitat de l’agressor. Va suposar l’aïllament de moltes dones i la seva impossibilitat d’escapar de situacions extremes. A mi em preocupa molt com afectarà aquesta crisi social i econòmica postcovid, que ha generat una greu dependència de les víctimes cap als seus agressors”.

 

SERVEI D’ASSESSORIA JURÍDICA PER A DONES A CALDES
Ja fa més de 20 anys que la vila termal compta amb el Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones, impulsat per l’Ajuntament de Caldes de Montbui; un servei de temporalitat mensual, gratuït i absolutament confidencial, que ofereix la possibilitat de fer una consulta sobre qualsevol dubte o problema que afecti les dones (des de drets familiars a violència de gènere, conflictes per propietats, drets laborals, conflictes penals, assetjament, maternitat, etc).

L’advocada Rut Pérez és la professional experta en violència de gènere, membre de l’associació ‘Dona i Drets’, que dirigeix el servei el qual ha recuperat recentment la modalitat presencial al municipi. L’any 2021, el servei va atendre 41 dones, i poc més de la meitat de les consultes (23, en concret) estaven relacionades amb separacions o ruptures de parella. “Com ja és habitual, la consulta no se sol sol·licitar amb motiu de violència masclista, però en l’entrevista s’acaba detectant” assenyala l’advocada, qui afegeix que “aproximadament el 25% de les usuàries del servei han viscut algun tipus de violència masclista”.

Respecte a l’any 2020, les consultes i assessoraments duts a terme des del servei de Caldes han experimentat un augment important, “tot i encara no arribar a les xifres de l’any 2019” apunta l’advocada responsable del servei. La presencialitat recuperada el novembre del 2021 ha estat decisori, segons Pérez, en aquest augment detectat, “i preveiem arribar enguany a un número d’usuràries similar al d’abans de la pandèmia, que girava entorn les 60 consultes”.
A Caldes, les dones que necessitin fer una consulta, han de demanar hora trucant al telèfon 93 865 54 20.

En paral·lel, més enllà de la vila termal i de manera més específica, existeix el servei d’atenció permanent del 900 900 120 contra la violència masclista; un servei també gratuït i confidencial que funciona 365 dies de l’any, durant les 24 hores del dia.

 

PROGRAMA D’ACTIVITATS AMB MOTIU DEL 25-N
Amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l’erradicació de les violències vers les dones, la regidoria d’Igualtat, Feminisme i Polítiques LGBTI+ de Caldes ha impulsat un programa d’activitats que s’allargarà durant tot aquest mes: des de la campanya ‘Establiments lliures de masclismes’, a activitats temàtiques als patis dels instituts, l’exposició ‘Resistents i deportades’ i el contacontes a la biblioteca. Com és habitual, el dia 25 se celebrarà la lectura del manifest a la plaça de la Font del Lleó, i li seguiran la masterclas d’autodefensa feminista per a dones i el cinefòrum ‘Ravensbrüch, l’infern de les dones’, també a la biblioteca municipal.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss