Persistents: el malson que perdura temps després de patir la covid-19

04/10/2022
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
2

> PUBLIREPORTATGE DE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI

Caldes de Montbui impulsa un estudi pioner sobre els possibles beneficis terapèutics de la balneoteràpia en la recuperació de pacients amb covid persistent, i el Museu Thermalia contribueix a donar-ne visibilitat arran de la nova exposició fotogràfica que s’inaugura aquest diumenge 9 d’octubre

IMATGE | Retrat de l’exposició ‘Persistents: més enllà de la covid’ que inaugura el Museu Thermalia, aquest diumenge. > Q. PASCUAL

La setmana del 12 de juliol del 2021, Elisabeth Alert (Barcelona, 58 anys) va contagiar-se de covid per primera vegada. Des d’aleshores lamenta “portar mitja vida” i no reconèixer-se a ella mateixa en el que s’ha convertit el seu dia a dia: “Ja no soc la persona que era abans del contagi, i no crec que ho torni a ser mai. Acceptar que ja no tens forces per a res és psicològicament molt dur, i ploraria cada dia, perquè veig que no arribo allà on voldria”. Quasi amb les mateixes paraules descriu Vicky Béjar (Montcada i Reixac, 47 anys) el seu estat físic i emocional actual arran de les primeres manifestacions simptomatològiques de la infecció, aparegudes el 16 de març del 2020. “És molt difícil adaptar-se a una malaltia en la qual sents que has de picar pedra absolutament cada dia de la teva vida. Patim alts i baixos de manera constant: pot ser que un dia estiguis bé, i l’endemà no puguis ni aixecar-te del llit; tenir molt mal de cap, o estar amb vòmits i nàusees continuades. En fi, un veritable desgavell”.

Marta Blanco (Caldes de Montbui, 31 anys) és també una de les persones que va patir la covid-19 en la primera onada de contagis i, “des d’aleshores, la meva salut no és la mateixa”. Passat el període més agut de la infecció, la recuperació -encara avui dia- és un somni que no acaba de fer-se realitat. “Vaig estar ben bé un any sencer amb símptomes persistents que venien en forma de brots, d’intensitat pràcticament constant: malestar general, febre, mal d’ossos, fatiga extrema, pressió al pit, boira mental…”. Amb el temps, Blanco reconeix que els brots apareixen cada vegada més espaiats: “Ja no m’estic un mes trobant-me fatal i dos o tres dies bé, sinó que cada vegada tinc més dies bons”. Però més de dos anys després des d’aquell març del 2020, Blanco encara lamenta llevar-se matins amb multitud de símptomes incapacitants: “Encara em costa molt d’acceptar que, amb 29, 30 i ara 31 anys, la meva vida està condicionada per un malestar físic i cansament extrem que va i ve, però que és molt freqüent. Tot plegat, m’ha passat factura emocionalment parlant. Però al final, he après a adaptar-m’hi i entendre que cada dia és una loteria: no sé com em llevaré, i quan tinc un dia bo miro de gaudir-lo al màxim!”.

Elisabeth Alert, Vicky Béjar i Marta Blanco són només 3 de les més de 300.000 persones que actualment pateixen covid persistent arreu de Catalunya. En termes absoluts, s’estima que al voltant d’un 10% de les persones que han passat la fase aguda de la covid-19, fins i tot havent patit quadres moderats o lleus, presenten símptomes persistents més enllà de la seva durada habitual, d’entre 2 o 3 setmanes. I a aquesta dada revelada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Unitat de Covid Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol reconeix que el percentatge podria ser superior, i matisa que aquesta simptomatologia afecta majoritàriament a dones i a l’edat mitjana dels 40 anys. Fatiga, mareig, vertigen, sensació d’opressió al pit, ofec o falta d’aire, tos seca o productiva, molèsties renals, dolors musculars i articulars, canvis en la pressió arterial habitual, mal de cap, manca de memòria, nàusees, dificultat per empassar i erupcions cutànies són alguns dels símptomes més representatius que, ara per ara, la comunitat medico-sanitària associa a la covid persistent.

També ho són alguns problemes de salut mental com, per exemple, el trastorn de la son, l’ansietat i la depressió. “En el meu cas, em vaig adonar que necessitava ajuda” -explica Joan García (Caldes de Montbui, 70 anys)- perquè em sentia molt desanimat, sense ganes de res, ni per veure el futbol, tant que m’agrada!”. Després del primer contagi per coronavirus el gener del 2021 -seguit de tres ingressos hospitalaris amb els seus corresponents diagnòstics, diferents entre tots ells-, “he estat molt malament, amb ganes de plorar, facilitat per deprimir-me, moltes tremolors, dolors musculars i amb dificultat per agafar el son, a més d’una notable falta de memòria”.

Com García, els tres testimonis anteriors han notat importants problemes neurològics i cognitius després del diagnòstic, com l’oblit, la falta de fluïdesa en el vocabulari o la dificultat per al càlcul mental, els quals en un inici s’atribuïen a desajustos psicològics, al marge d’haver patit la Covid-19: “He estat peregrinant de metge en metge, d’especialista a especialista entre cardiòlegs, neuròlegs… tots ells eminències en el seu camp, que finalment em derivaven a psiquiatria: em deien que no era possible que un dia no em pogués moure, i l’endemà caminés 8 quilòmetres seguits” apunta Béjar, membre del Col·lectiu d’afectades i afectats per la Covid Persistent de Catalunya. I és que, en un context sanitari que s’ha mantingut saturat des del març del 2020, i ha surfejat les consecutives onades de contagi d’un virus del qual se’n coneixia ben poc, “els pacients amb covid persistent ens hem sentit una mica abandonats” hi afegeix Alert: “Cada professional sanitari ens visita segons la seva especialitat mèdica, de manera independent, sense entendre que la base de tot plegat és la covid persistent. I la falta d’aquesta visió integrativa apunta, en realitat, al fet que ningú ens sap dir el perquè dels continuats alts i baixos que continuem patint tant temps després del contagi. En aquest sentit, els metges segueixen molt venuts”.

LA BALNEOTERÀPIA: UNA POSSIBLE ALTERNATIVA TERAPÈUTICA
En la lluita i resiliència a una realitat que s’albira a llarg termini, sense protocols estandarditzats i respostes concretes a les persones afectades per la covid persistent, emergeix la irrefutable predisposició a participar en estudis científics que poden plantejar possibles vies de millora en la recuperació de la malaltia o en l’estat de qualitat de vida. I d’entre les investigacions emergents, l’Ajuntament de Caldes de Montbui ha impulsat l’estudi sobre els “Efectes de la balneoteràpia en pacients amb covid persistent”, conduït pel Grup de recerca musculoesquelètica de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques -IMIM- amb la Dra. Natàlia García al capdavant. Les sessions de tractament termal s’han dut a terme al balneari Termes Victòria, i han estat dirigides per la professional Susanna Garriga.

Tant l’Elisabeth, com en Joan, la Marta o la Vicky no van dubtar a inscriure’s al projecte de recerca calderí, i van agrair la sort de formar part del grup que rebria, finalment, el tractament termal. “De casa estant, sense poder fer vida normal i esperant que algun dia succeeixi un miracle” diu Alert, “evidentment, et llances a qualsevol oportunitat que et brinden per poder contribuir a sentir-te millor” hi afegeix. En aquesta ocasió, però, no es tractava de sotmetre’s a proves mèdiques convencionals, “sinó a tractaments termals els quals podríem gaudir mentre durés l’estudi” assenyala Béjar. A més, el simple fet de poder compatir aquelles sessions de tractament amb persones que pateixen la mateixa simptomatologia, ha despertat cert sentiment alliberador amb resultats psicològicament remarcables, segons les participants en l’estudi: “Per fi sents que no estàs sola i que no t’ho inventes, que hi ha altres persones que posen el mateix nom al que estàs patint des de fa temps, i això ha estat anímicament molt positiu” apunta Béjar.

Però al marge de l’emoció dels primers dies, l’esgotament derivat d’una activitat física diferent de l’habitual va ser notori per a moltes de les persones quan van començar les sessions de balneoteràpia al Termes Victòria. “Els viatges d’anada i tornada” – diu Béjar- “o els mateixos exercicis que fèiem a dins i a fora de l’aigua”, afegeix García, van significar un veritable sobreesforç per a pacients que amb massa freqüència senten que no tenen forces per caminar pocs metres. Blanco explica que “sortia de les termes amb mal de cap i una forta sensació de tenir la tensió molt baixa, però a mesura que el tractament avançava, vaig deixar de sentir aquests efectes i, en paral·lel, van començar a emergir els pics d’energia. Aleshores, feia mes i mig que era incapaç de dormir sense relaxants musculars, i el dolor va anar desapareixent considerablement dues setmanes després de rebre el tractament termal” continua la calderina.

La millora substancial en la qualitat de vida de Joan García també va ser notòria força aviat: “Va ser la meva família que ràpidament es van adonar que el meu caràcter havia canviat. Tornava a estar més alegre, amb ganes de sortir i no deixar de fer coses. Tant és així que poc després del tractament termal em vaig atrevir a recorre el Camino de Santiago amb uns amics, i sorprenentment, vaig estar caminant més de 25 quilòmetres cada dia!”. També va ser reveladora la decisió d’Elisabeth Alert d’intentar recuperar la seva activitat laboral poc després d’acabar els tractaments amb les aigües mineromedicinals de Caldes de Montbui: “No sé si van ser els banys o altres factors que desconec i que potser també hi van tenir alguna cosa a veure, però el cert és que un mes després del tractament em vaig començar a sentir més forta en tots els sentits. Vaig plantejar-me tornar a la feina, sense massa garanties, i tot i tenir dies de tot, encara continuo treballant”.

Com a Alert, Vicky Béjar va experimentar certa recuperació passat el mes des de l’última sessió d’hidroteràpia: “Vaig millorar molt la sensació de dolor articular i muscular, penso que em va arribar a desaparèixer en un 80%! I també crec que les inhalacions de vapor em van anar molt bé per combatre la sensació de falta d’aire”. Però després d’un temps perllongat sense submergir-se en les aigües clorurades i hipertermals de Caldes de Montbui, el dolor ressorgeix de manera progressiva, i anhela poder tornar a l’estació balneària per corroborar de nou l’efecte relaxant de les propietats mineromedicinals del termalisme calderí: “En el meu cas, crec que el tractament termal ha funcionat molt bé durant un temps. Però de nou sento l’afectació de la simptomatologia, de manera que m’agradaria poder tornar i ho faré de seguida que pugui”.

balneoteràpia

IMATGE | Un dels grups de pacients participants en l’estudi sobre els efectes de les aigües termals, impulsat a Caldes de Montbui, en una de les sessions de bany termal al balneari Termes Victòria. > Q. PASCUAL

LA CARA DEL DOLOR: NOVA EXPOSICIÓ AL THERMALIA
En el marc de la Festa Major, el Museu Thermalia presenta l’exposició ‘Persistents: més enllà de la covid’; una mostra fotogràfica comissariada pel calderí Quim Pascual, que dona visibilitat a les persones afectades de covid persistent a través de la seva imatge i de la seva veu. L’exposició -que podrà visitar-se del 9 d’octubre al 8 de gener del 2023 – consta del testimoni gràfic i oral de 43 persones mentre participaven en l’estudi que Caldes de Montbui ha impulsat per esbrinar els possibles efectes de la seva aigua mineromedicinal en la recuperació de certes simptomatologies associades a la nova malaltia. “Presentem un seguit de retrats de les persones participants en l’estudi mentre eren a les instal·lacions del Termes Victòria gaudint dels tractaments termals; uns retrats poc complaents, ja que reflecteixen una situació vital gens agraïda, aquesta pausa en el temps o moment d’incertesa que viuen les persones que pateixen aquesta malaltia, d’altra banda tant poc coneguda” explica l’autor del conjunt de 41 fotografies.

El retrat de Begoña Pugés s’ha convertit en la imatge promocional de la nova exposició calderina i, segons ella, “s’ha sabut captar a la perfecció l’expressió que tenim la majoria de les persones afectades per aquesta malaltia”, mentre agraeix, d’altra banda, l’oportunitat de fer visible l’angoixa i desesperació amb què conviuen des de fa temps les persones amb covid persistent.