Paula Labazuy

Paula Labazuy Mulero

> Mireia Clapers

Estudiant de guió i direcció de cinema

Tot i que pensava que dirigiria els seus estudis superiors cap a les Belles Arts, l’atzar va fer que entrés a cursar Comunicació Audiovisual. Gràcies a un itinerari de guió i direcció de cinema, s’ha pogut encarregar de la direcció de producció del curtmetratge “El Balneari” rodat al balneari Broquetas de Caldes i que ha estat seleccionat als Premis Nova Autoria SGAE del Festival de Sitges.

 

“El paper de producció passava molt desapercebut”

 

– Sempre has volgut estudiar cinema?
Jo sempre m’havia encaminat cap a les Belles Arts, més cap a la il·lustració i disseny gràfic, però gràcies a l’assignatura de cultura visual, vaig descobrir que era la disciplina que més s’ajustava al que m’agrada fer, tot i que va ser la meva tercera opció.

– Què és “El Balneari”?
És un curtmetratge que parteix de l’assignatura de direcció cinematogràfica on ens demanaven fer un curtmetratge molt breu rodat en analògic, un projecte on ja havíem de treballar amb diferents departaments i que la universitat ens dotava de més recursos i teníem el suport d’un tutor.

– Com sorgeix la idea?
Ens van deixar escollir entre diferents relats d’una altra assignatura per fer-ne el guió. L’opció que vam escollir va ser un text de Zoa Glasmeyer, El Balnerario, una història abstracta i surrealista que es desenvolupa en un balneari i explica la història d’una noia que visita un balneari amb la seva família i apareixen unes figures de fang.

– Va ser difícil fer-ne l’adaptació?
Vam intentar adaptar el guió pensant que la producció ens havia de resultar factible, vam voler crear un clima molt hostil dins el balneari, amb molt vapor, molta aigua termal. La nostra història gira al voltant de dues treballadores que tenen cura de persones grans que estan arribant al final de la vida.

– En aquest curtmetratge fas de directora de producció.
Quan vaig dir als meus companys que jo vivia en un poble termal, em vaig engrescar a voler fer la part de producció, ja que mai no ho havia provat i tenia molta curiositat. Veia que en els rodatges el paper de producció passava molt desapercebut i realment és la part que fa que el projecte pugui realitzar-se. Com que a Caldes hi ha molts balnearis vaig començar amb la tasca de buscar una bona localització.

– Et va resultar difícil trobar un balneari per fer el rodatge?
Vaig haver de fer moltes trucades, la primera idea era aconseguir poder rodar al Safareig de la Portalera, però va resultar molt difícil per un tema de permisos, per això vaig decidir provar de parlar amb els balnearis privats i de seguida el Broquetas ens ho va posar molt fàcil, a més té una estètica molt maca i es conserva molt bé.

– Quan es va fer el rodatge?
Es va fer el rodatge el 6 de juny, en una sola jornada, però des del balneari, el seu director, va mostrar des del primer moment molt bona predisposició, tot i que van haver d’adaptar-se als nostres horaris i no era fàcil tenint el balneari obert al públic.

– A part de la localització, de què més vas encarregar-te?
Tot i que la part de la localització va ser la part divertida i creativa, també vaig haver d’encarregar-me dels contractes de drets d’imatge, els drets de poder rodar al poble, quins permisos has de demanar. També gestionar l’equip, que funcioni, que estigui tothom còmode i gestionar el pressupost. Ara també m’encarrego de distribuir el curtmetratge en festivals.

– Com arriba “El Balneari” al Festival de Sitges?
La universitat ens va donar l’opció de presentar-nos a festivals i ens van oferir entrar a la secció de Nova Autoria i vam decidir presentar-nos, sincerament no esperàvem ser seleccionats i va ser una sorpresa. El 8 d’octubre es farà un visionament de tots els curtmetratges seleccionats i donaran els premis.

– Com valores aquesta experiència?
Ha estat una experiència molt bona, he après moltíssim des d’un punt de vista propi, ha estat molt enriquidor trobar un departament del cinema que no coneixia i que ara m’agradaria molt dedicar-m’hi.

– Quin cinema t’agrada veure?

Actualment, el cinema d’autor. És el que ara em desperta més interès, he descobert nous directors i directores com l’Albert Serra i la Carla Simón que expliquen amb les seves pel·lícules una visió diferent a la resta.

-Quin gènere cinematogràfic t’agradaria fer?

Potser m’agradaria fer un cinema més dramàtic, com el “Body Horror” per poder expressar el que el personatge pateix sense ser terror, reflectir els problemes del protagonista amb diàlegs molt íntims, però que alhora siguin fora de la realitat.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss