Valor de viure i valor d’acollir

> Jaume Baigual i Rusiñol (El poeta de Sentmenat)

 

La vida s’escapa, la vida camina,

un flux abundant del pensament

incendia el descarnat realisme.

Viure, lliure, a qualsevol continent.

 

Desitjos que xerriquen i mutilant,

denegen, enfonsen i ofeguen.

No es pot viure, tan sols per haver nascut,

la vida passa, la vida es consumeix.

 

Un desig embrionari d’orientar la vida

rebutja el punxó dolorós de l’enveja, 

la gestació de la cobdícia roba la vida.

La llegítima de viure a la vida pertoca.

 

L’ànima agònica i cansada de sacrilegis

viu submergida en un mar profund,

on les ones de cristall l’acaronen i envolten

fan oblidar el gran infinit, immens univers.

 

La felicitat, valor de viure que ens pertany,

un gest de lluita per la nostra supervivència,

s’ha d’enfrontar la vida, el sentit de viure,

les contrarietats, les ombres, els entrebancs,

covardies, quimeres febrils i melancòliques.

 

S’ha d’aprofitar la sort d’haver nascut

i si caiem, ens hem de tornar a incorporar,

enfrontar el descarnat realisme agressiu.      

L’esperança, la il·lusió, un llibre, un poema

ens pot ajudar per tornar-nos aixecar.

 

Escric perquè estimo la vida, visc la vida,

la paraula encén la llum de la intel·ligència,

hem de lluitar per la vida i estimar-la,

sense discriminar el color de pell. 

 

Si ens extraviem en el laberint del camí,                       

entre el mal i el bé, no es pot dubtar,

hem de sortir de la caverna i tornar-lo a cercar           

i sobretot, abans de rebre, primer donar.

 

Una abraçada acollidora mai s’escatima  

a qui eixut d’amor busca l’estima,

i esfereït pel precipici s’estimba

fugin del nadiu lloc i tràgic record,

per emigrar a una vida més digna.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss