
Més de 8 hores i quasi 30 quilòmetres en aigües obertes
- 05/07/2022
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Esports
- 0
> Ivette Hijano
La parella de nedadors de la categoria Màster del Club de Natació Caldes, Natàlia Pocull i Juan Fernández, han superat i assolit amb èxit la seva estrena a la difícil prova de quasi 30 quilòmetres en la Batalla de Rande (Vigo)
IMATGE | Natàlia Pocull i Juan Fernández, del CN Caldes, després de disputar el grap repte de la Batalla de Rande. > CEDIDA
La Batalla de Rande (Vigo) és una de les “travessies d’aigües obertes més dura que hi ha al territori espanyol” reconeix Juan Fernández Peña, calderí que ha competit en l’edició del passat 18 de juny amb la seva parella, la també calderina i nedadora, Natàlia Pocull. Ambdós nedadors Màsters del CN Caldes han superat el repte de travessar els 27 quilòmetres que separen les illes Cíes de l’illa de San Simón, en mig de les fortes corrents d’aigua de la Ría de Vigo i a una temperatura d’entre els 15 i 18 graus sense neoprè; l’autèntic repte per als nedadors i nedadores d’aigües obertes i “un veritable privilegi” només a l’abast d’un centenar de participants prèviament seleccionats.
L’amor els va empènyer a compartir el gust i l’entrega a la natació de llarga distància; una disciplina que, tot i haver descobert recentment, en tenen una experiència meritòria, amb centenars i milers de quilòmetres acumulats. “Aquest darrer mes, per exemple, hem arribat als 110 quilòmetres d’entrenament: entre uns 25 i 27 quilòmetres setmanals per encarar el repte” reconeixen. Així i tot, la prova – que en aquest cas era inèdita per a la parella de Caldes- no era fàcil d’encarar, i gràcies a la titànica preparació prèvia, “no només vam aconseguir arribar a la meta, sinó que la vam assolir amb molt bon temps: 8 hores i 26 minuts”.
– Imagino que un repte com la Batalla de Rande requereix una gran concentració. En què vau focalitzar l’atenció durant la prova?
A mesura que s’acosta la data de la prova, els nervis van apareixent. Es fan encara més evidents en la nit abans del repte i, sobretot, quan érem dalt de la barca, fent camí cap al punt de sortida, quan ja visualitzàvem part del recorregut. En el moment de desvestir-se, preparar l’avituallament i la boia que portàvem durant la prova anàvem fent memòria de tot el camí que hem hagut de recórrer fins a arribar a aquest punt. Una vegada vam posar el peu dins de l’aigua, tots aquests nervis van desaparèixer i només havíem de concentrar-nos en cada braçada. Aleshores és quan intentàvem que cada una de les braçades que fèiem fos la més efectiva possible, per avançar el màxim en el mínim esforç possible. També en aquest punt anàvem veient als altres nedadors participants i com ens anàvem avançant els uns als altres. I també en aquests moments es fa inevitable pensar en la família i recordar a tota aquella gent amb qui hem entrenat durant els darrers mesos. No obstant això, també hi ha moments en els quals s’activa el ‘model dièsel’ que en diem nosaltres, i no pensàvem en res: només et concentres en seguir nedant.
– El recorregut consta de tres trams principals, alguns d’ells molt complicats per les fortes corrents d’aigua. Què va ser el més complicat de superar?
Durant els primers 10 km vam tenir mala mar. Vam trobar-nos amb onades de 0’5 a 1 metre d’alçada que feien molt difícil nedar amb comoditat. Superat aquell primer moment, la part més dura va ser tenir al front el pont de Rande i veure’l durant cinc hores de manera continuada, ja que semblava que no hi arribaríem mai… Un cop passat el pont, ja només quedaven 3’5 km i teníem la corrent a favor.
– Tanmateix, la prova només estava a l’abast d’un centenar de nedadors i nedadores, prèviament seleccionats per a l’organització. Quins requisits demanaven per participar-hi?
Sí, és cert. Per poder participar cal presentar un llistat de totes les travesses de llarga distància que has nedat i, en funció d’aquest currículum, et selecciona l’organització.
– I d’entre aquests pocs participants, hi vau ser força dones? Existien paràmetres diferents per mesurar els resultats entre homes i dones participants?
N.P.: En la prova es distingeixen quatre classificacions: la categoria masculina i la categoria femenina, i en cada una d’elles, la categoria amb neoprè i sense. En total vam ser 12 dones, xifra que demostra clarament que la participació femenina és encara molt inferior.
– Com arribeu a la natació i, finalment, a participar en una travessia de quasi 30 km de distància?
N.P.: Jo vaig ser nedadora fins als 16 anys, i m’hi vaig tornar a posar als 30. Vaig estar al CN Sabadell, i ja fa anys que he tornat al Caldes.
J.F.: Jo de petit nedava a l’escola, però no va ser fins a l’any 2011 que vaig començar a nedar travesses. Competim en piscina en la categoria Màster amb el CN Caldes, no obstant això el que més ens agrada és nedar en aigües obertes i això fa que cada vegada vulguem aconseguir reptes més llargs. Ens hi trobem bé!
– I d’on neix la passió -i l’empenta!- de nedar en circumstàncies tan adverses com en aigües obertes?
La veritat és que no t’ho sabríem dir! Però quan endinsem els peus a l’aigua, desconnectem i gaudim del mar, sigui amb bones o males condicions. Aquest esport, t’atrapa!
– Per tant, aquesta no ha estat la primera vegada en proves d’aquestes característiques, oi?
No! Hem participat en altres proves similars. De fet, l’any passat vam ser els primers nedadors en la història, juntament amb quatre companys més, en assolir la distància que separa Barcelona de la ciutat de Mataró. La prova va celebrar-se amb motiu de la commemoració del recorregut del primer ferrocarril de l’estat, que va constar de 30 quilòmetres que vam superar en 10 hores i 17 minuts. Vam fer història!
– Quina és la vostra rutina d’entrenament?
Entrenem tot el que podem i el que ens permet la nostra activitat laboral. En les proves de llarga distància és essencial entrenar tot el que es pugui per evitar el màxim patiment posterior, ja que no només s’entrena per acostumar la musculatura sinó també la concentració. En l’època de càrrega, que correspon a les setmanes abans dels reptes, acostumem a nedar uns 40 km a la setmana i entre 100 i 120 al mes.
– Quina és la vostra aspiració en el món de la natació i en aquesta disciplina en concret?
J.F.: Volem assolir cada vegada reptes més durs. Puc dir que en l’àmbit nacional he superat les dues travesses més llargues: l’Oncoswim, que són 30 km des de l’Estartit fins a Calella de Palafrugell, i ara la Batalla de Rande de 27 km.
N.P.: Els pròxims reptes ja seran travesses que no estan organitzades per participar en grup, sinó per nedar de manera individual o en parella. En són exemples la travessa del doble encreuament de l’estret de Gibraltar, que depenent de les marees pot arribar a ser d’entre 35 i 40 km, o la cruïlla del canal de Menorca (entre Mallorca i Menorca), que és de 38-40 km. Aquest esport no és professional, el practiquem perquè és la nostra passió i cada vegada en gaudim més.