Queda clar que ni tots ni a cada moment podem anar amb el nostre cotxe privat i menys a Barcelona.
No és una alternativa sostenible ni econòmicament viable al preu que s’ha posat el carburant. Ara bé el transport públic està a l’altura per a garantir que la majoria pugui anar a la feina sense haver de superar una cursa d’obstacles?
La resposta és clara: NO. Un no que encara esdevé més rotund quan ens entretenim a veure de quin territori i de quina franja horària parlem.
En termes generals i pel que fa a la comunicació cap a Barcelona ha millorat els darrers anys amb els anomenats busos exprés, ara bé quan ja no es tracta de les hores punta la freqüència deixa de ser fluida i punt a part mereixen els dies festius i les nits.
Tot i això es continuen repetint cada dia, a la mateixa hora les mateixes escenes tercermundistes d’autobusos plens a vessar amb la gent obligada a viatjar dempeus en trajectes llargs, cosa que comporta evidents riscos per a la seguretat dels ciutadans i el cansament d’haver de traslladar-se d’aquesta mala manera.
Això si parlem d’anar a Barcelona quan la connexió és transversal la freqüència horària cau en picat i les connexions són feixugues i lentes.
Si l’opció és rodalies Renfe l’escenari és encara pitjor.
No se sap mai, a priori, si aquell dia tot anirà a l’hora o si uns brètols han fet un sabotatge a les vies, si unes obres han obligat a alterar el servei i no sempre hi ha autobusos … I un llarg etcètera.
Francament, els usuaris de Rodalies Renfe són uns herois que s’enfronten cada dia amb estoïcisme i paciència a un transport que en lloc de traslladar-los de manera relaxada a la feina els proporciona una dosi d’aventura cutre i sobrera.
Possiblement, els Ferrocarrils de la Generalitat són els únics que aprovarien aquesta assignatura que fa massa anys que està pendent.
Mentre per un cantó tots són multes i restriccions al vehicle privat per l’altre no hi ha els recursos necessaris ni desitjables a l’abast dels usuaris que perden hores i hores anant amunt i avall. Un transport públic competitiu i confortable permetria als ciutadans poder llegir, treballar o aprofitar les estones dels trajectes, ara moltes vegades les condicions que s’hi donen ho fan impossible.
