gaudim

Fora mascaretes, dos anys després

> Ivette Hijano

Per primera vegada des del març del 2020, l’ús de la mascareta deixa de ser obligatori en la majoria d’espais interiors

IMATGE | A la cafeteria Gaudim -com la resta de comerços, bars i restaurants-, la clientela i el personal poden fer ús de l’espai interior sense la mascareta. > NIL CALVARONS

 

Ha calgut esperar més de dos anys i sobrepassar fins a sis onades de contagis per poder prescindir de la mascareta en espais d’interior. Fa pocs dies que hem tornat a reconèixer les fesomies de companys i companyes de feina que havíem quasi oblidat, i milers de nens i nenes han pogut, per primera vegada en molt temps, tornar a llegir els llavis dels seus mestres mentre comparteixen espai i coneixements dins l’aula. Ens hem alliberat de les clàssiques ulleres entelades, la coïssor de la pell irritada i la pressió de la goma darrera l’orella. De moment, i tampoc en tots els casos.

L’obligatorietat de l’ús de les mascaretes als interiors va arribar el dimarts 18 d’abril per a l’alumnat de primària i secundària, i en l’àmbit general, l’endemà. La mesura va ser aprovada després d’observar una baixada clara dels indicadors assistencials i arran de la valoració positiva del Departament de Salut, el qual feia constar que “no existeix cap fonament científic que recolzi el manteniment de les mascaretes als interiors per més temps”, tot afegint que “bona part dels països europeus ja han fet decaure la mesura”. Segons Salut, el context d’elevat nivell de protecció –assolit a partir de l’alta cobertura vacunal i la mateixa evolució del virus- convidava a una presa de decisió que alliberés els serveis d’assistència sanitària i, així, millorar l’atenció a la resta de patologies.

 

ESCOLA, COMERÇ, CULTURA I ESPORT D’INTERIOR SENSE PORTAR LA MASCARETA
“Relacionar-nos sempre amb la mascareta ha estat un paisatge habitual a l’institut els últims dos anys, i tornar a veure’ns les cares ha estat tot un descobriment! Hi ha alumnes i docents que encara no ens havíem vist sense mascareta, i ara ens comencem a reconèixer tots plegats” explica Jaume Balart, director de l’INS Manolo Hugué. La major part de la comunitat educativa del centre va adherir-se, des del primer dia, a la retirada de les mascaretes dins de l’aula, “però també hi ha alumnes i professors que prefereixen seguir portant-la. Encara no podem dir que hàgim superat la pandèmia i, de fet, seguim tenint casos positius, de manera que no està de més continuar fent ús de la mascareta” apunta Balart.

Després d’aquest temps prolongat de reiterades mesures de prevenció i protocols canviants, el respecte dels infants i joves envers les normatives decretades ha estat àmpliament realçada, i Balart reconeix que “han estat dos anys complicats que s’han pogut gestionar bé gràcies al comportament de l’alumnat en el centre, que ha estat exemplar”. També ara se celebren les primeres converses per recuperar un servei que es prestava abans de la pandèmia, “i que hem trobat molt a faltar”: el programa Salut i Escola, que constava de la visita setmanal d’una infermera del CAP de Caldes de Montbui per atendre i assessorar a l’alumnat. “En aquests dos anys hem detectat la falta d’un acompanyament emocional als alumnes, ja que tots hem patit molt la pandèmia, però probablement els joves ho han fet més del que imaginem” apunta Balart, per la qual cosa la recuperació del servei es valora molt positivament.

No obstant això, i al marge del context escolar, la retirada de la mascareta també s’ha fet efectiva en la restauració, on ja era residual, així com en els comerços, espectacles i gimnasos. “La gent ja tenia ganes de fer esport sense mascareta, tot i que hi ha persones que encara prefereix portar-la a dins de les instal·lacions” declara la junta directiva del CN Caldes. Tot i l’adaptació constant a les mesures de prevenció i l’oferiment d’alternatives en espais exteriors, l’obligatorietat en l’ús de la mascareta ha generat “una caiguda del 32% de les persones usuàries, que ara esperem recuperar” apunta la direcció del club calderí, qui també adverteix que molts dels espais exteriors adaptats arran de la pandèmia se seguiran mantenint per “la molt bona acceptació”.

Tanmateix, la mare dels ous -com se sol dir- ha residit en els llocs de treball, on la decisió de portar o no la mascareta l’estableix el departament de Riscos Laborals i es determina a partir de diverses variables, com el percentatge de personal vacunat, el tipus i la densitat de l’espai o la ventilació del recinte. En qualsevol cas, el personal es veu obligat a complir amb la decisió decretada per l’empresa, però també és aquesta la nova responsable de proporcionar les mascaretes –si es correspon-, com es fa amb la resta d’elements de l’equip de protecció que es requereix per a l’execució cada activitat.

 

SALUT I RESIDÈNCIES, ÀMBITS QUE MANTENEN LA MESURA EN INTERIORS
La retirada general de les mascaretes no s’ha fet extensiva en tots els casos o en qualsevol context. “Cal seguir protegint la població vulnerable, no només davant la Covid-19 sinó davant qualsevol infecció respiratòria que pot veure’s agreujada per la condició prèvia de salut” va matisar Salut. Per aquest motiu, la normativa manté l’obligatorietat en l’ús de la mascareta en espais d’interior més sensibles o de major vulnerabilitat al virus, com els centres sanitaris, sociosanitaris i residències de gent gran; comerços tipificats com les òptiques i les farmàcies, i el transport públic (excepte a les andanes i les estacions de viatgers).

En el cas de les residències, “les persones usuàries ja no portaven mascareta a les plantes corresponents, considerats grups estables de convivència, i als espais comuns, com les recepcions o el Punt de Trobada, la mascareta segueix sent obligatòria” apunta Annabel Rueda, directora de la Fundació d’Acollida Santa Susanna. L’obligatorietat també s’estén al personal dels centres assistencials i a les persones visitants; una mesura aplaudida pel sector atenent la vulnerabilitat del col·lectiu i el fet que “seguim tenint casos positius, com a tot arreu, tot i que cada vegada amb menys simptomatologia”.

Tot i la incomoditat (i dificultat) d’utilitzar correctament la mascareta per a les persones residents –especialment en el cas de persones amb deteriorament cognitiu-, “la mesura preventiva que pitjor s’ha viscut és l’aïllament” segueix Rueda, qui afegeix que aquests “són molts durs per a les persones residents, i també per tots els procediments i protocols que han de seguir els professionals”.

 

LA MASCARETA, UNA MESURA INDISPENSABLE
Segons l’àmbit sanitari, les mascaretes han estat clau per disminuir la transmissió del SARS-CoV-2, sobretot fins que no van aparèixer les vacunes i van ser administrades a un percentatge important de la població. Segons l’anàlisi de diversos estudis, apareguts des del juny del 2021, es conclou que durant els primers mesos de pandèmia, l’obligació de dur la mascareta va comportar reduccions significatives de la incidència de la malaltia, d’hospitalitzacions i de defuncions per Covid, a més d’evitar el contagi d’altres malalties.

Així mateix, les mascaretes –amb el rentat freqüent de mans i la distància entre persones- segueix sent una de les mesures de protecció “efectives que cal seguir utilitzant sempre que es presentin símptomes de Covid-19 i de qualsevol malaltia respiratòria” apunta Salut, a més de fer una crida a la prudència, especialment quan ens relacionem amb persones vulnerables, en aglomeracions o en estones prolongades en espais tancats.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss