Podria dedicar aquest espai a parlar de les atrocitats de la guerra a Ucraïna, que per increïble que sembli van cada dia en augment. Podria parlar de la situació a l’Afganistan on la població civil s’està morint literalment de gana i les noies i les dones estan obligades a quedar-se a casa i se les tracta molt pitjor que si fossin animals, per dir-ho suau. Podria parlar de les persones que continuen morint al mar per intentar trobar un futur i fugir de la guerra i de la misèria, per cert caldria que l’excel.lent documental “Mediterráneo” fos d’obligat visionat per a tothom.
De temes no en falten, però em vull aturar en l’episodi que ha posat a l’ull de l’huracà Salvador Balliu, alcalde de Caldes de Malavella, que destral en mà es va acarar amb uns okupes que estaven pernoctant en una casa propietat seva.
Se l’ha critica per la seva acció i des de l’oposició política ha faltat temps per demanar-li la dimissió. Crec però que cal tenir en compte diversos elements.
Primer: Les imatges que van còrrer a les xarxes de l’episodi eren totalment parcials, no es veia ni com començava la disputa ni com acabava.
Segon: Els okupants no eren persones vulnerables que buscaven un lloc on aixoplugar-se sinó uns galtes que volien passar les vacances de Setmana Santa de franc, a costa d’altri.
L’alcalde s’ha justificat, ha dit que duia la destral al cotxe perquè sovint va a fer llenya i per tant és el que tenia més a mà en el moment en què es va sentir amenaçat pels intrusos. Explica que els tres joves el van amenaçar amb pals i amb un gos gros. Diu que es va posar nerviós i ha demanat disculpes pel seu comportament.
Al vídeo es veu com els Okupes, a crits, li retreuen la seva actitud i li diuen que de què va, que no han trobat res (cap lloc on anar) perquè és Setmana Santa.
És reprovable el comportament de Salvador Balliu?
Segurament sí, un càrrec públic, alcalde i president del consell comarcal de la Selva, no pot perdre els estreps d’aquesta manera i anar brandant una destral en actitud amenaçadora. Dit això. És lícit intentar defensar la propietat privada davant un comportament agressiu i invasiu per part d’uns aprofitats?
Doncs segurament la resposta també és afirmativa perquè hi ha molt poc respecte per la propietat aliena així com pels diners i l’esforç que costa mantenir-la. Un poc respecte auspiciat per discursos polítics populistes que dimonitzen la propietat privada i avalen les okupacions com el mitjà per rebel.lar-se contra els grans tenidors i les injustícies socials.
Crec que no cal perdre la prespectiva i no posar-ho tot al mateix sac.
Com haguéssim reaccionat qualsevol de nosaltres amb una situació similar
Per cert el okupes, van marxar l’endemà de l’incident.
