mireia vicenta salut

Mireia Vicente: “Haurem d’aprendre a conviure amb la Covid, com ho fem amb la grip”

La directora infermera de la Fundació Sanitària Mollet fa balanç dels dos anys de pandèmia

 

El 14 de març del 2020 va declarar-se l’estat d’alarma en tot el territori a causa de la ràpida i desbordant irrupció de la Covid-19; moment històric en què hospitals, centres i professionals sanitaris van reestructurar-se en temps rècord. Dos anys i sis onades de pandèmia després, la Covid-19 ha causat més de dos milions de positius i 26.532 defuncions a Catalunya. Mireia Vicente, directora infermera de la Fundació Sanitària Mollet, fa balanç del camí recorregut fins ara.

 

“Aquests dos anys de pandèmia han suposat un període molt dur per a tothom, també pels professionals sanitaris”

 

· Quin clima es respirava en l’àmbit intern els primers temps de pandèmia?
Ens vam trobar en una situació de desconeixement i inseguretat, que requeria prendre decisions organitzatives importants i molt ràpides. En l’àmbit emocional va tenir un alt impacte també, molta càrrega i preocupació que se sumava a l’aïllament, a les persones tancades a casa.

· Quins creus que van ser els factors clau per vorejar la crisi els primers mesos?
Vam detectar una capacitat d’adaptació i transformació amb una rapidesa que no ens ho haguéssim imaginat mai. Canvis que semblaven complexos, davant d’una situació crítica, van ser ràpids i efectius amb una alta coordinació per part de tothom. I el treball en equip. Tothom va aportar la seva part, amb una resposta increïble per part de tots els professionals a qui no puc deixar d’agrair tot l’esforç que han fet per fer-hi front. Tampoc podem oblidar la solidaritat de tota la societat envers els pacients afectats, els professionals i tot el suport moral que vam rebre.

· Fins a sis onades en dos anys. Quins pics de la pandèmia han estat especialment complicats?
La primera, per tot el que ja he explicat. El desconeixement, la incertesa, la quantitat de canvis que va significar, la por pels pacients i per tu mateix i la teva família. I, en segon lloc, la quina i sexta onada van marcar de nou una gran diferència amb la resta perquè van arribar en un moment d’alt cansament per part de tots els professionals, arrossegat al llarg de dos anys, i en èpoques de vacances, amb un alt impacte en l’àmbit de gestió organitzativa, ja que va coincidir amb molts professionals afectats.

· Surfejada l’òmicron, comença a ressonar el sorgiment d’una nova variant. Què en podem esperar? Viurem una setena onada?
És difícil de dir, especialment l’impacte que pugui tenir. El que sembla cada vegada més evident és que, com amb la grip, haurem d’aprendre a conviure amb la Covid-19, tot i que esperem que sense el mateix impacte dels últims mesos.

· Quina importància ha tingut la vacunació de la Covid? Caldrà que ens continuem administrant vacunes de reforç?
Les vacunes han estat i continuaran essent eines clau per a la prevenció i per reduir de forma notòria la gravetat de la malaltia, així com els coneixements adquirits sobre el maneig de la malaltia.

 

“Hi ha moltíssimes persones que mereixen un agraïment per la seva tasca durant la pandèmia”

 

· Quina és la situació actual a l’hospital? Ha recuperat la normalitat o encara hi ha espais Covid-19?
Ens trobem en una situació d’estabilitat. Continuem tenint un espai Covid-19 a l’àrea d’hospitalització i circuits diferenciats a urgències, però amb un nombre baix de pacients amb Covid-19. Actualment, hem de ser capaços de conviure i normalitzar. Malgrat les onades, ens hem d’adaptar a una nova realitat que ens obliga a redissenyar circuits i processos per poder donar resposta a tota la resta de necessitats de salut i socials.

· Quin és l’estat d’ànim dels sanitaris, dos anys després des de l’esclat de la pandèmia?
D’alt cansament generalitzat. Aquests dos anys de pandèmia han suposat un període molt dur per a tothom, però també pels professionals sanitaris. Primer, perquè durant els primers mesos vam haver de fer front a la incertesa, la por, la preocupació. Després, perquè vam haver d’aprendre a conviure entre la Covid i l’activitat habitual de l’hospital.

· Superar una gran crisi significa aprendre molt i ràpid. Hem estat a l’altura de les circumstàncies?
N’hem après molt. Tot i la consideració negativa que pot tenir una pandèmia mundial, també podem treure algunes coses positives com l’alta capacitat d’adaptació i transformació de molts àmbits de la nostra vida: la millora de processos, la incorporació de noves eines tecnològiques i noves maneres de treballar, a donar-li més valor al temps de les persones.

Hem après a gestionar els recursos per donar la millor atenció possible en cada moment, malgrat les dificultats. Hem après la importància del treball en equip multidisciplinari i la coordinació, a respectar el coneixement i les aportacions de cada persona. I ja no només entre els diferents serveis de l’Hospital sinó també amb altres proveïdors del territori com l’atenció primària i Hospitals terciaris que gràcies a la bona coordinació ens han afavorit l’equitat en l’accés dels pacients a aquells serveis que han estat crítics durant la pandèmia com van ser els llits d’UCI.

· Creus que s’ha valorat suficient l’esforç i implicació dels sanitaris durant aquest temps?
Per part meva no podré deixar mai d’agrair la resposta que van donar en els moments més crítics i que encara continuen donant, dia rere dia. Tot i això, val a dir que no només els professionals sanitaris s’han hagut d’adaptar i fer front a tota aquesta situació. Hi ha moltíssimes persones que mereixen un agraïment per la seva tasca durant la pandèmia.

· El col·lapse dels hospitals ha endarrerit el diagnòstic i tractament d’altres malalties?
Durant els primers mesos de la pandèmia es va haver de posposar l’activitat normal de l’Hospital i d’altres centres sanitaris i, per tant, malgrat que en cap moment es va deixar de fer l’activitat urgent, va tenir afectació en el diagnòstic i tractament d’algunes malalties. Som conscients de la importància dels diagnòstics precoços en molts àmbits i per això un cop passats els primers mesos es van realitzar tots els esforços possibles i se seguiran realitzant per recuperar l’activitat en el menor temps possible.

· Quines són les conseqüències mèdiques amb què us trobeu ara en pacients post-Covid?
Jo crec que encara tenim molt per aprendre sobre el que significarà la Covid-19 en l’àmbit de salut. Ja fa temps que estem veient en algunes persones els efectes de la Covid Persistent i se segueix estudiant com fer-hi front i com tractar-ho. Actualment, s’estan creant les primeres i protocols d’abordatge d’aquesta malaltia.

· Caldes ha impulsat un estudi per determinar els beneficis de la balneoteràpia en pacients amb Covid persistent. Què n’opines?
Que és una magnífica notícia. Tot el que suposi una millora de la simptomatologia de les persones amb Covid Persistent i augmenti el coneixement que tenim de la malaltia i del millor abordatge possible és positiu per a tothom, però especialment per a les persones que ho estan patint avui dia.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss