Fa dies que vivim atònits la guerra que Putin ha engegat contra Ucraïna, estem parlant d’atacs terrestres i aeris i de milers de morts tant civils com militars. La guerra no té cap justificació, no deixa de ser un fracàs més de la humanitat.
Les imatges de les dones i els nens fugint de casa per les bombes i abandonat al seu pas maletes, cotxets de criatures i moltes de les seves pertinences materials les tenim incrustades, de manera dolorosa, a la retina.
“Els bolxevics van posar fi a la independència d’Ucraïna, van exterminar els seus intel·lectuals i van matar quatre milions de persones amb la fam provocada als anys trenta. A les dècades dels setanta i dels vuitanta la Unió Soviètica va enviar sistemàticament a camps de presoners els defensors dels drets humans”
Ara bé per què Putin es fixa en Ucraïna? Llegeixo el filòsof i periodista ucrainès Volodímir Iermolenko que explica que el que no suporta la Rússia imperialista és l’esperit democràtic que des de sempre ha planat a Ucraïna. A l’Edat Mitjana ja no s’organitzava amb un únic govern tirànic central sinó a través d’una entitat política pluralista organitzada a l’entorn de múltiples centres d’influència ubicats a diferents ciutats. Sempre s’ha desmarcat de l’autoritarisme moscovita.
La guerra no vé de nou als ucrainesos perquè al llarg de la història han pagat un preu molt elevat per atrevir-se a desafiar l’autoritarisme rus.
Al segle dinou l’imperi rus va prohibir durant mig segle la llengua pròpia del país i va enviar els seus intel·lectuals a la presó o a l’exili.
Al segle vint la versió ucraïnesa del socialisme es va orientar cap els models europeus d’economia cooperativa i emancipació dels camperols enlloc d’aplicar la dictadura del proletariat.
Els bolxevics van posar fi a la independència d’Ucraïna, van exterminar els seus intel·lectuals i van matar quatre milions de persones amb la fam provocada als anys trenta. A les dècades dels setanta i dels vuitanta la Unió Soviètica va enviar sistemàticament a camps de presoners els defensors dels drets humans.
L’ocupació russa de Crimea al 2014 i el prolongat desastre militar i social a l’est d’Ucraïna són dos capítols més d’aquesta història de resiliència que porten sobre les seves espatlles els ucraïnesos.
L’atac de Putin ara a Ucraïna confirma els afanys expansionistes de Rússia que no acabaran amb aquest país.
Aquest embat contra la democràcia hauria de fer despertar totes les alarmes i anar més enllà de la tèbia resposta que fins ara han donat tant la Unió Europea com els Estats Units. Cal aturar a Putin, com sigui, perquè estem davant del Hitler del segle vint-i-u.
