La real i terrible història que amaga el mite
- 08/02/2022
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
> Ivette Hijano
Caldes de Montbui va ser el municipi escollit on celebrar la preestrena oficial de la docuficció que narra la història del considerat primer gran feminicidi dels nostres temps
IMATGE | D’esquerra a dreta, Pau Castell, Joanna Pardos, Vicenç Sanchís, Clàudia Pujol i Montse Armengou: creadors i impulsors de la docuficció catalana. > J.SERRA
Tant de bo que les nostres convilatanes, les dotze calderines que van assenyalades, difamades, deshumanitzades, jutjades i finalment executades pel crim inventat de bruixeria ara fa més de 400 anys, se sentin una mica més reconegudes, tot i la trista impossibilitat de reparar el dany i la injustícia comesa pels nostres avantpassats.
Dilluns 24 de gener, una important representació política de la societat catalana va concentrar-se al Casino de Caldes per celebrar la preestrena oficial de la docuficció ‘Bruixes, la gran mentida’, coproduïda per TV3 i Sàpiens, amb el suport de la Diputació de Lleida. En una sala plena amb la compareixença de 350 persones (complint amb la restricció del 70% de l’aforament del recinte), en l’acte hi assistiren el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera d’Igualtat i Feminisme, Tània Verge; representants de diputacions; l’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda; l’eurodiputat i exbatlle Jordi Solé; a més del cos directiu de la Televisió Pública Catalana, i dels organismes i entitats impulsores del documental.
“Hi ha moltes connexions entre La Carabassera, la nostra protagonista assassinada de bruixeria, i dones que han participat en el documental i que també han estat acusades i assenyalades al segle XXI”
Joanna Pardos, directora del ‘Bruixes, la gran mentida’
I és que tal com va destacar el director de TV3, Vicenç Sanchís, “aquesta no és una presentació qualsevol si considerem el grau de representació institucional que tenim avui aquí”. I aquesta excepcionalitat – seguia Sanchís- “és perquè no només estem parlant d’un documental, per molt valuós que sigui, sinó que parlem d’una campanya de reivindicació després de segles, de les que se n’ha fet poques”.
‘Bruixes, la gran mentida’ significa la culminació de la campanya ‘No eren bruixes, eren dones’ en la qual s’ha recuperat el nom i les aferrants històries de prop d’un miler de dones que, entre els segles XV i XVIII, van ser torturades i executades a la forca o cremades a la foguera. “Catalunya és un dels primers indrets d’Europa on es té constància del fenomen de la cacera de bruixes, i la persecució va ser molt intensa especialment en els anys més durs de la crisi”, revela Pau Castell, historiador especialista en la cacera de bruixes, la investigació del qual –juntament amb Agustí Alcoberro- ha permès, per primera vegada, posar nom i xifres a aquesta barbàrie. “Va començar durant l’època medieval i es va estendre fins als segles moderns portant a la forca i a la foguera a milers de persones, sobretot dones, acusades d’un ‘nou’ crim fins aleshores inexistent, el de bruixeria” segueix Castell en un fragment del documental.
De la reveladora investigació va sorgir la posterior iniciativa impulsada per Sàpiens, que “vam concebre molt territorial i participativa” va apuntar Clàudia Pujol, directora de la revista responsable. Al llarg dels nou mesos de campanya, unes 12.000 persones s’han unit a la iniciativa a través de la seva signatura del manifest; molts municipis han aprovat els seus propis actes de reparació; s’han organitzat xerrades i cursos; també s’han impulsat obres de teatre arran la investigació, i s’han batejat places i carrers, com el passatge de les Bruixes a Caldes. “ Fins i tot, s’ha posat el nom de bruixes a parcs infantils” afegia Pujol, responsable de conduir l’acte de preestrena des del casino de la vila termal.
Ara, però, la campanya ha avançat un pas més enllà, i superant la dimensió ciutadana, ha estat el torn de l’assoliment de la vessant institucional amb l’aprovació al Parlament de Catalunya, un dia després de l’estrena del documental, de la resolució que incideix en la reparació de la memòria d’aquestes dones que van ser condemnades per bruixeria. “A Catalunya es va viure un feminicidi institucionalitzat durant prop de dos segles; una persecució de dones acusades de ser el mal personalitzat, que va produir milers d’assassinats en el nostre país” apuntava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tot incidint en la necessitat de reparar i mantenir viva la memòria d’aquestes dones assassinades fruit de la misogínia que impregnava la societat catalana: “Amb l’acte d’avui i la declaració del Parlament comencem a fer justícia amb el passat i, alhora, ens convida a reflexionar sobre qüestions del present que avui també estem obligats a transformar” .
I és que moltes de les lògiques i dinàmiques patriarcals i absolutament desiguals que existien en la societat de fa més de 400 anys, encara s’arrosseguen i es perpetuen en l’actualitat. Sense anar més lluny, “l’any passat, a Catalunya 16 dones van ser assassinades per homes; 16 dones que no eren culpables de temporals ni pandèmies, sinó que van ser assassinades pel simple fet de ser dones. És una realitat crua i que ens avergonyeix com a societat” va lamentar Aragonès.
IMATGE | El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assistir a a l’acte de preestrena de la docuficció ‘Bruixes, la gran mentida’ al Casino de Caldes, el dilluns 24 de gener.> J.SERRA
DONA, PER TANT, BRUIXA: ABANS, I ENCARA ARA
‘Bruixes, la gran mentida’ no és només la revelació de centenars d’històries de dones de la Catalunya rural que van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i terribles tortures a l’edat mitjana. No és només la recuperació d’un passat aberrant i concret que passés de manera delimitada en un temps d’ignorància i desigualtat social. “Hi ha moltes connexions entre La Carabassera, la nostra protagonista assassinada de bruixeria, i dones que han participat en el documental i que també han estat acusades i assenyalades al segle XXI. I aquest, que era el principal repte que ens vam plantejar en el documental, al final n’ha resultat ser la gran virtut: el fet d’adonar-nos que hem de posar a aquestes dones en el lloc que els pertoca, perquè si no ho fem, continuarem perpetuant i mirant a les dones del passat i del present amb aquesta mirada que les fem bruixes” va explicar la directora del documental, Joanna Pardos, amb relació al manteniment d’estigmes al llarg dels segles, i la seva persistència encara en la societat actual.
Recuperar el passat, un passat que no ha estat reparat “per pur egoisme del nostre present” resumia Montse Armengou, directora del programa “Sense Ficció”, quan emfatitzava la importància de la recuperació de la memòria històrica. “Totes les víctimes que no han estat reparades deixen un reguitzell de víctimes generació rere generació, i com a societat vam tenir unes bruixes que ara hem de reparar” seguia en la seva intervenció, abans de la projecció. De fet, afegia, “fa quatre dies, un diputat d’extrema dreta va dir-li ‘bruixa’ a una diputada socialista. I per tal de saber traduir aquest tipus de coses necessitem documentals com el de la Joanna, documentals que fan d’altaveu a aquelles veus silenciades, i no dic empoderades, perquè ja ho eren!”.
Més enllà, doncs, de recuperar la memòria històrica i celebrar actes de desgreuge col·lectius, els creadors i impulsors del ‘Bruixes, la gran mentida’ van coincidir en el fet d’aprofitar l’oportunitat que brinda aquest documental “per reflexionar entre tots i totes. I no des d’una visió complaent de mirar al passat i sentir-nos millor en el nostre present, sinó per prendre consciència i fer una mirada crítica” va demanar l’historiador Pau Castell.
LES BRUIXES DE CALDES DE MONTBUI DEL 1615 AL 1621
Més d’una desena de dones van ser jutjades a Caldes de Montbui entre els anys 1615 i 1621 acusades de provocar tempestes, fam, malaltia, mort … “Totes elles van ser el boc expiatori d’una societat profundament misògina i convençuda de l’origen malèfic de les seves desgràcies” apuntava Pujol, de la revista Sàpiens.
El primer intent d’acusació de bruixeria a la vila termal es remunta l’any 1615, “però en aquest cas, la veïna acusada va ser absolta” explicava l’alcalde de Caldes, Isidre Pineda, en la seva intervenció durant l’acte de preestrena. Tanmateix, el maig del 1619 van reprendre’s les acusacions i van iniciar-se els judicis pel crim de bruixeria en el municipi, finalitzant un parell d’anys després. “17 dones van ser retingudes a les presons d’aquesta vila, 13 dones van ser jutjades per la Cort del Batlle i 12 van ser finalment executades” seguia Pineda, adreçant-se al públic.
L’elevat volum de casos concentrats en municipis vallesans com Caldes de Montbui, i d’arreu de Catalunya, “converteixen el nostre país en un dels epicentres de la cacera de bruixes en l’àmbit europeu” va afegir l’especialista Pau Castell. Però des de fa més de 30 anys que Caldes recorda i realça la figura de les ‘bruixes’ gràcies al Ball de Diables local, i també més recentment a través de la representació teatral a càrrec de l’associació La Forca. Tot plegat s’escenifica cada mes de juliol –amb la interrupció justificada del 2020- “en un dels esdeveniments culturals de primer ordre que reivindica i connecta, des del rigor i la vessant científica, amb el passat que es remunta ara fa més de 400 anys: l’Escaldàrium” seguia l’alcalde.
D’altra banda, al marge de la festa del foc i de l’aigua, Caldes ha incidit en la reparació de la seva memòria a través d’actes com l’exposició “Lo Negosi de les Bruxes. El procés de Caldes 1619-1621” del Museu Thermalia, o la inauguració del passatge de les Bruixes dins l’emblemàtica plaça de la Font del Lleó. “Tota aquesta feina que hem dut a terme a Caldes encaixa a la perfecció amb la tasca que ha impulsat Sàpiens i que culmina amb la presentació d’aquest documental” va concloure Pineda, per afegir, finalment que “projectes així sempre tindran les portes obertes de Caldes de Montbui”.