La genètica és una disciplina d’actualitat, sobretot aquelles especialitats més polèmiques, com el clonatge d’humans. És curiós que quan es parla de clonatge tothom s’imagini laboratoris extravagants i processos incomprensibles, quan la realitat és més senzilla: la naturalesa està plena de clons. A més inri, totes les cèl·lules del cos d’un individu són clons entre elles, doncs totes deriven i són idèntiques a la primera cèl·lula del organisme. Per tant, clonar un humà no seria tant difícil com sembla en un principi: només hauríem de separar dues cèl·lules idèntiques i fer que es desenvolupin individualment. De fet, això és el que passa quan neixen bessons univitel·lins: dues persones que comparteixen el mateix material genètic, però que presenten un desenvolupament independent.
“Els bessons tenen diferent probabilitat de patir malalties, sent un malalt i l’altre sa”
Així doncs, els bessons univitel·lins són clons naturals, ja que neixen amb els mateixos gens. Però aquesta identitat genètica, no obstant, no dona lloc a dos individus iguals: amb els anys disminueix la semblança física, desenvolupen personalitats diferents i inclús un bessó pot presentar una malaltia genètica, mentre que l’altre no. Com és possible que en el context de persones idèntiques, un d’ells presenti una patologia i l’altre romangui sa? L’explicació rau en les variacions epigenètiques de l’ADN.
L’epigenètica són modificacions químiques que s’afegeixen sobre l’ADN. Els bessons comparteixen genoma (gens), però difereixen en l’epigenoma (el patró de marques químiques). Podem visualitzar un gen com un llibre, el qual es pot trobar tancat amb un candau, impedint la seva lectura, o sense candau (accessible). Aquests candaus correspondrien a les marques epigenètiques, que modulen l’expressió de cada gen (que pugui ser llegit o no). Tot plegat ens explica com partint d’un mateix genotip (ADN), podem observar varis fenotips (característiques visibles).
Recapitulant, i considerant que moltes malalties (com el càncer o l’esquizofrènia) tenen un component genètic i un altre d’epigenètic, els bessons univitel·lins tenen diferent probabilitat de desenvolupar malalties, acabant un d’ells malalt i l’altre sa. I és aquí on entra l’epigenètica, doncs és la responsable d’aquesta discordança de bessons i de molts més altres fenòmens que observem en el món de la biologia
.