![llengua catalana]({"full":{"0":"2022\/01\/Xerrada-Llengua-Catalana.jpg","1":1600,"2":900,"3":false,"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/Xerrada-Llengua-Catalana.jpg"}})
La salut del català
- 26/01/2022
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Assemblea de Caldes
El passat dimecres 19 de gener va tenir lloc a Can Rius la xerrada “La llengua catalana: un futur incert?”, en la qual es va parlar de la situació preocupant en què es troba el català, l’ús del qual recula des de fa massa temps. És important que ens aturem a pensar en aquesta realitat, i que ens n’informem escoltant els experts.
A la xerrada hi va intervenir Rosa Monforte, tècnica de normalització lingüística i membre de Plataforma per la Llengua. Va presentar els resultats de l’InformeCAT 2021, que aquesta entitat va fer públic recentment (el podeu consultar al seu web). L’InformeCAT analitza amb dades l’estat de la llengua catalana. Monforte va destacar el resultat d’alguns dels 50 ítems analitzats. Per exemple:
- A Catalunya, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà.
- La Generalitat de Catalunya incompleix la Llei del cinema des de fa deu anys.
- 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català.
- Només el 7,4% de les sentències que s’emeten a Catalunya són en català, la xifra més baixa dels últims 15 anys.
- Només l’1% de les pàgines web oficials de l’Estat espanyol tenen una versió completa en català.
En resum, les conclusions generals de l’estudi són preocupants. Monforte també va alertar que l’assoliment d’un estat propi no seria per si mateix garantia de salvació per a la llengua catalana. Va advertir que caldria desenvolupar igualment polítiques de suport a la llengua.
A continuació, la intervenció de Francesc Bernat va contextualitzar en la dimensió històrica l’escenari que dibuixa l’InformeCAT. Bernat és professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, i a més de ser historiador de la llengua ha fet recerca en l’àmbit de la sociolingüística. És coautor del llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització (2021). Va explicar de quina manera estats com França, Itàlia, Espanya… van construir al llarg del segle xix la seva identitat a base d’unificar tot el seu territori idiomàticament i culturalment, amb la consegüent anihilació de les llengües i cultures de territoris més petits que havien quedat sotmesos a un poder centralitzador. Va destacar l’escola com a eina cabdal en aquesta comesa, al costat d’altres com l’administració. I remarcava que en aquests processos la llengua es revela com un instrument uniformitzador fonamental, de manera que la llengua del poder central –el francès, l’italià, el castellà…– va desplaçar les llengües de cada territori, que van ser menyspreades i van perdre parlants. És el que ha ocorregut a França amb el bretó, l’occità o el cors, per exemple. Per sort, el català ha arribat als nostres dies amb més fortalesa que d’altres llengües, però pateix igualment els perills d’una llengua minoritzada. En aquest punt és inevitable pensar en els atacs que alguns sectors estan dirigint actualment contra al sistema d’immersió lingüística.
Mereix un esment especial la reflexió que es va fer a l’acte sobre el bilingüisme. La coexistència de dues llengües sempre va en detriment de la llengua més feble, que els parlants deixen de banda perquè la perceben com a innecessària. És molt difícil, dons, que hi hagi equilibri de llengües en el bilingüisme, ja que l’ús es decantarà per la més forta. Per rectificar aquest desequilibri cal fer polítiques actives de promoció de la llengua minoritzada i cal conscienciar els parlants. I això ha de poder coexistir amb el major respecte per la llengua materna de cada individu o col·lectiu.
Els assistents a l’acte es van mostrar satisfets per les informacions exposades, i van interessar-se per la situació d’una llengua, la d’aquest país, que veu amenaçada la seva existència no perquè sigui una llengua minoritària sinó perquè ha estat i és una llengua minoritzada, sotmesa a un procés de substitució lingüística al llarg de més d’un segle.
