Comencem un altre any amb el Gran Germà enganxat al clatell.
A l’usuari sofert del metro que va pujant els trams d’escales esbufegant sota la mascareta, no li falta res més que anar sentint la veu insidiosa que li va recorda a cada moment que només ha d’agafar el transport públic fora de les hores punta, que no pot abaixar-se la mascareta sota cap concepte i sobretot que respecti la distància de seguretat, una cosa molt senzilla quan els vagons van a rebentar de gent. Llavors, quan s’arriba a la destinació, sigui el lloc de feina, una botiga, un establiment o alguna institució, les instruccions no decauen i els plafons on es remarca l’obligatorietat de la mascareta, el rentat sovint de mans amb sabó, la ventilació o el metro i mig de distància tornen a ocupar bona part de l’espai i del nostre cervell.
Després de pràcticament dos anys de pandèmia segurament tothom ja sap per a què serveix el gel hidroalcohòlic i està al cas de portar la mascareta cobrint nas i boca. Aquestes alçades la majoria de ciutadans surten al carrer amb els deures fets, això vol dir amb una mascareta posada i segurament amb una altra de recanvi a la bossa perquè la perspectiva és de més de vuit hores amb la màscara posada.
I jo em pregunto, els governants fan també els deures? Tots comprenem que no és senzill entomar una inesperada pandèmia com aquesta, però una mica de pràctica ja la tenim perquè fa mesos que ens hi barallem.
Llavors, per què continuen amb els missatges contradictoris, les instruccions confuses i els canvis sobtats de les regles del joc?
Ara que ja sembla un clàssic que quan els restauradors tenen les neveres i congeladors plens s’acorden restriccions més estrictes, ara ens trobem amb un escenari nou: les maleïdes proves. Els antígens, les PCRS, els autotests … un festival d’eines, algunes de les quals de precaris resultats, que van a compte dels de sempre. Els mateixos que han de sentir la megafonia Orweliana al metro i assumir-la amb estoicament, ara a més s’han de rascar la butxaca per fer-se a cada punt i moment proves. Saber si s’és o no positiu ha esdevingut el mal son d’aquestes festes i la ruïna d’alguns. S’han fixat els que ens manen que a d’altres països o són de franc o estan subvencionades?
Potser no caldrien tant cartells, ni plafons informatius de les obligacions que ens imposa la Covid i convindria més facilitar les coses als treballadors que cada dia han de superar una veritable gincana simplement per fer complir amb la feina quotidiana.
![revetlle]({"full":{"0":"2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg","1":2505,"2":1666,"3":false,"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg"}})
