Clàudia Muñoz

Amb la natació en l’ADN

La jove nedadora del Club Natació Caldes Clàudia Muñoz és una de les noves promeses d’àmbit nacional

IMATGE | La nedadora Clàudia Muñoz en la seva primera participació en un campionat internacional, celebrat a Belgrad. > CEDIDA

 

Té només catorze anys, però és una de les promeses més fermes de la natació calderina i catalana. La nedadora del CN Caldes, Clàudia Muñoz Becerra ha despuntat en els campionats catalans i espanyols, fins al punt de ser seleccionada per a participar en la Selecció Espanyola en la Mediterranean Cup de Belgrad (Sèrbia), on ha sumat la seva primera medalla internacional.

Va aprofitar el confinament per a entrenar-se com mai i just després de tornar a la normalitat competitiva va fer un pas endavant i ara és una medallista habitual en els campionats de Catalunya i d’Espanya. Filla del coordinador de natació i entrenador del CN Caldes, José Muñoz i de l’exnedadora olímpica Lourdes Becerra -que actualment entrena al CAR de Sant Cugat- la Clàudia porta en l’ADN la natació i ja es postula com a un dels nous referents calderins en l’esport aquàtic.

 

Com i quan vas començar a nedar?
De ben petita, amb només dos anys, els meus pares em van apuntar a fer cursets al Club Natació Caldes i als cinc vaig entrar a l’escola de natació.

Vens d’una família de nedadors importants, com es porta això?
No li dono gaire importància, ja que no m’afecta en la meva vida, però sí que és cert que com que ells ja han passat per aquest, puc aprofitar tots els consells que poden donar-me, ja que són experts en el tema.

L’has viscut des de sempre, però què significa la natació per a tu?
És com una part de mi, ja que porto molts anys dedicant-me a ella i ho gaudeixo molt. És un esport on es reflecteixen tots els esforços que fas en el dia a dia i on el que aconsegueixes tan sols depèn de tu mateix.

Portar el cognom Becerra afegeix pressió?
Una mica sí, perquè sempre he volgut ser com ella de gran, però realment cadascú ha de fer el que li sigui possible de fer i donar el màxim d’una mateixa.

Els teus pares es dediquen a la natació de competició. A casa parleu molt del tema?
Això no influeix en la conversa de casa, ja que a la piscina mantenim una relació entrenador/a-nedadora i a casa és una relació pare/mare-filla. És a dir, parlem del mateix que un noi o noia amb els seus pares -que no siguin entrenadors-. Com per exemple, de com ha anat el dia, l’entrenament, l’escola, la competició o altres.

El confinament va ser un fre per a molts esportistes, però tu ho vas aprofitar per a entrenar, preparar-te i fer un salt de qualitat.
Durant el confinament no vaig parar de fer esport. A les tardes fèiem una hora de físic amb els tècnics del club, cardio en una bici estàtica i quan vam poder sortir una estona al dia anava a córrer, caminar o en bici per la muntanya… I quan va acabar el confinament ens vam posar a aprofitar al màxim la piscina per tornar a estar com abans.

De fet, vas passar a ser medallista recurrent als catalans i als nacionals!
Sí!, la meva primera medalla la vaig guanyar fa menys d’un any al campionat d’Espanya, abans d’això mai havia pujat a un pòdium en cap campionat, ni tan sols als de Catalunya.

Això també t’ha ajudat a marxar al CAR de Sant Cugat a entrenar juntament amb tres esportistes més del CN Caldes.
En acabar el curs em van donar la beca per entrar al CAR i vaig decidir acceptar-la perquè era una oportunitat per a poder combinar-me millor els estudis amb la natació i entrenar més hores a la setmana.

I a ser una habitual de la selecció espanyola.
Els mesos d’abril i setembre vaig tenir una concentració amb la selecció espanyola per a preparar la Mediterranean Cup que es va celebrar a Belgrad aquest passat mes d’octubre, on vaig nedar els 400 m estils, els 200 m braça i els relleus de 4×100 m lliures i 4×200 m lliures.

Com ha estat aquesta experiència a Belgrad?
Va ser una experiència molt important per a la meva vida, ja que era la meva primera competició internacional. Vaig gaudir molt d’ella i sobretot vaig aprendre molt.

Ets multidisciplinar en estils, però quin és el teu preferit?
La braça és el meu preferit d’ençà que era petita.

Tens pensat especialitzar-te en algun en concret?
Tot i ser polivalent, ja estic especialitzada en la braça i vull perfeccionar-lo encara més en el futur.

Amb la marxa de l’Ainhoa Campabadal al Sant Andreu, el club necessita un nou referent. Creus que pots ser tu en un futur pròxim?
Jo crec que si tot segueix així, sí, tot i que no crec que sigui l’única perquè els meus companys la Carolina Oliveira, l’Alex Jiménez i la Xenia Torrejón, també podrien formar part dels referents del club en el futur.

Quin és el teu repte esportiu a curt termini? I a llarg?
A curt termini millorar en tots els aspectes tant tècnicament com intensament el meu esport. I a llarg termini m’agradaria anar als Jocs Olímpics.

I el teu somni en la natació?
El de poder participar en una final olímpica.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss