El mes d’abril, concretament el dia de Sant Jordi va quedar vist per a sentència el judici per un cas dels casos més brutals i esfereïdors que més han trasbalsat la societat catalana: El crim d’una nena de tretze anys de Vilanova i la Geltrú el 2018. La va agredir sexualment i la va assassinar un veí del bloc dels avis de la nena. El seu pare l’esperava al carrer i la Laia mai va poder arribar a sortir al carrer. Un crim gratuït i absurd que ha destrossat la vida de la família.
Durant totes les sessions del judici els pares de la Laia han estat presents a la Sala i quan va ser el seu torn van explicar com de bondadosa n’era la seva filla, adoptada quan tenia un any d’un orfenat xinès.
La mare, que sempre s’hi refereix en present, no va plorar davant de tribunal, el pare sí, però tots dos tenen des des farà gairebé tres anys el dolor enquistat, molt endins, un dolor que vam sentir tots els que estaven al judici.
Dolor enquistat és també el de la Sifa Suljic, que va arribar a Sant Celoni com a refugiada fa vint-i-sis anys, fugint de la guerra de Bòsnia i encara cerca les despulles d’un dels dels seus germans, que igual que el seu pare i el seu altre germà va morir, executat pels serbis pel simple fet de ser musulmans.
La Sifa és la protagonista d’un documental on aquest dolor profund i enquistat s’encomana i et toca fins al fons. Un documental que ens recorda una de les barbàries més brutals del segle vint, una neteja ètnica, la segona després de l’holocaust jueu, que va passar a dues hores d’avió de casa nostre i sovint amb la connivència dels cascos blaus. Dolor enquistat que no s’ha d’oblidar.
Dolor també enquistat cada cop que hi ha un nou cas d’assassinat d’una dona per violència de gènere. En un dels darrers la víctima moria agonitzant cremada, l’assassí va dir a la polícia que la dona s’havia volgut suïcidar, ella amb el darrer alè de vida va poder dir als agents que l’home li havia calat foc.
Dolor enquistat per sempre més en els seus fills, les víctimes de les víctimes.
Mentre escric això llegeixo que un pare a Tenerife no ha tornat a la mare les filles comunes d’un i sis anys d’edat. La dona ha rebut una trucada de l’exmarit dient que no les veurà mai més. De moment la policia no ha trobat ni les nenes ni l’home per bé que han localitzat rastres de sang que són un mal auguri, el preludi del dolor enquistat que sempre més tindrà la mare.
![revetlle]({"full":{"0":"2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg","1":2505,"2":1666,"3":false,"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg"}})
