
Joan Anglí Sallarés
- 02/03/2021
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Director general del Grup Victòria
Ell i el seu germà Jordi suposen la setena generació de la família Anglí dedicada al negoci termal. Encara recorda com, de petits, s’enfilaven amb un tamboret a la barra del bar per servir els cafès o preparar talls de gelats als clients del Termes Victòria. Ara, aquesta setena generació fa el salt qualitatiu amb l’Espai Cel.
“És important que Caldes es converteixi en un referent del termalisme”
· La família Anglí fa més de cent anys que està al capdavant del balneari, tot i que el seu origen és més antic…
L’origen del balneari és el d’una casa de banys. Una família que tenia a baix banyeres. Al nucli antic, sortia l’aigua termal fent un petit pou. Venia la gent a prendre les aigües. Normalment al primer pis hi havia les habitacions dels hostes i a dalt hi vivia la família. El balneari Termes Victòria no va néixer amb l’espai que tenim ara, sinó que es va comprar la casa del costat i a partir d’aquí va anar creixent. Als anys vuitanta, la meva àvia i el meu pare van fer tota una reforma d’unificació, sobretot la zona d’habitacions perquè, encara recordo que de petit, els passadissos feien corbes i hi havien esglaons perquè, segons l’alçada de la casa del costat, es pujava o es baixava. Vam anar creixent fins a la darrera adquisició, que era l’antiga fàbrica del Gregori, que és on hi havia la sinagoga.
· A part del moment actual que teniu tancat pel coronavirus, l’establiment també ha patit moments molt durs.
Sí, crec que un moment dur va ser durant la Guerra Civil. Passada la guerra, el canvi en el món del balneari també el va afectar molt més. El turisme es va popularitzar i anar al balneari es va convertir en una cosa residual. A més, tots els avenços científics en el tema de la medicina també va anar en detriment dels balnearis perquè abans malalts d’artritis, artrosis o reuma passaven pels balnearis. Això va fer que durant la postguerra fossin els anys més complicats a la casa. La família ha viscut pandèmies, guerres, ha anat lluitant i s’ha anat reinventant. I hem anat sobrevivint.
· Què eren les habitacions 25 i 123?
La 25 era l’habitació dels meus avis, que al costat tenien un petit apèndix on dormien el meu pare i la meva tieta i la 123 era l’habitació que tenien els meus besavis, l’Isidro Anglí Palaudàrias i la Maria Torras Pedragosa. La família vivia al balneari. El meu pare m’explica que quan hi havia sobrereserva, ell se n’anava a dormir a l’habitació dels meus avis i la seva habitació li donaven al client al qui li havien fet l’overbooking. Fins al meu pare, la família neixia a l’hotel i es vivia al balneari. Soc de la primera generació que ha nascut i viscut fora del balneari, tot i que ens passàvem la vida aquí.
·Suposo que els teus records d’infantesa són tots del balneari.
Sí, era una empresa familiar. Era petit i pujava les maletes dels clients a les habitacions. Alguns dels clients venien amb els nets i jugàvem amb ells a l’estiu. Dinàvem i sopàvem aquí, però anàvem a dormir a casa.
· L’Hotel Termes Victòria és una empresa familiar però amb molta empenta femenina.
Sí, ha estat una empresa de matriarcat. La besàvia Maria era qui tirava endavant el negoci i després la meva àvia Maria Rosa va ser qui ho va tirar endavant, més que els marits, el besavi Isidro i l’avi Joan. A més, van ser dones d’empenta i de caràcter fort, que van passar la guerra i que les van passar magres, però van tirar endavant.
· I als homes de la família, sembla que no volien estar al negoci familiar…
El besavi Isidro anava per forner, anava a Barcelona per formar-se. Quan es va morir el tiet, el van cridar perquè portés el balneari. El meu avi Joan estudiava enginyeria a Barcelona i es pot dir que la guerra li va partir pel mig els estudis. El meu pare és químic i tampoc es volia dedicar al balneari i va acabar-hi anant. I ara el balneari el portem el meu germà Jordi, que és enginyer industrial, i jo, que soc economista. Quan anàvem a la universitat, ens plantejàvem que no ens volíem dedicar al balneari i hi hem acabat tots dos. I ningú ens ha obligat.
· Què ho fa, doncs, que us heu acabat dedicant al balneari?
No sé dir-te quin ha estat l’element que ens ha fet tirar cap aquí. Hi ha una part que hem mamat des de petits, ho hem patit perquè és un sector bastant esclau amb caps de setmana i festius. Treballes quan tothom fa festa i vacances. Al final, és el que hem viscut tota la vida i ho portes una mica a l’ADN. És també un projecte maco, que pots desenvolupar i que és teu.
· Vas arribar a viure l’esplendor dels balnearis a Caldes?
No, no el vaig arribar a conèixer. Expliquen que a principis del segle XX hi havia 13 o 14 balnearis. Recordo quan hi havia el Solà, el Salut, el Broquetas, el Termes Victòria i el Font. Però ja era de l’època en què els balnearis ens vam haver d’anar reinventant. Això vol dir que l’essència del nostre negoci no era el balneari, sinó que buscaves altres coses que acabaven sent l’essència. En el nostre cas era molt la gastronomia o el cas del Blancafort de La Garriga que va començar a tractar temes d’alcoholisme. Fent memòria dels anys vuitanta, recordo que el món del balneari anava cap avall i des dels noranta, aquest nou sistema de cuidar-nos, d’una medicina més preventiva ha fet que hagi tornat a créixer tot l’àmbit del termalisme.
· Dos dels clients il·lustres del balneari van ser en Kubala i Ramallets…
Sí, el Barça tenia un entrenador hongarès, en Daucik, i com al centre d’Europa creien molt en les aigües termals, venien aquí a fer els stage. Una vegada acabada aquesta època, molts dels jugadors seguien venint. Recordo de petit que venia en Kubala, que sempre demanava fetge amb ceba, i Ramallets. Com que nosaltres vivíem al balneari, teníem una estança que era privada, un petit menjador. Quan venia en Kubala, se li deixava aquell menjador i nosaltres menjàvem amb els clients.
·La relació quasi familiar amb els clients encara continua?
Sí. Abans era exagerat: el client tenia la seva habitació, la seva taula al menjador i el cambrer que li servia. Els clients no són un número i això és un dels trets diferenciadors que podem oferir a la gent que ens ve a casa. Sap qui és, quins gustos té… és la part més familiar. Al final, hem acabat tenint gent que ha acabat vivint a l’hotel. Era gent que cada vegada feia estades més llargues, acostumava a vendre el pis de Barcelona i acabava vivint aquí.
· Què tal és la relació amb els veïns, el balneari Broquetas?
Molt bé. Entenc que fa 40 o 50 anys el nostre competidor era el Broquetas. El client sortia de Barcelona i quan arribava a Caldes escollia el Termes Victòria o el Broquetas. Avui en dia, veure’l com un competidor és un error. Al final, quan una parella o algú decideix fer lleure pot anar a Londres o a Port Aventura, a un balneari, una casa rural o a esquiar a la muntanya. És bo que hi hagi altres balnearis a Caldes, l’important és que Caldes es converteixi en un referent del termalisme. Que visquem en una població que té comerç i restauració és bo i molt important per a tots plegats. Jo ja vull que el client vingui i es quedi a menjar al restaurant, però també em sembla molt bé i animo la gent que coneguin altres opcions de restauració que tenim al poble. Al final, l’experiència de qui ens ve a visitar ha de ser global i un dia ve aquí i un altre allà. Seria una mala notícia que a Caldes només hi fóssim nosaltres.
· Parlaves que molts balnearis s’han reinventat. L’Espai Cel estaria en aquesta línia?
L’Espai Cel forma part del projecte que amb el meu germà Jordi vam engegar. Al final, quan ets una empresa petita i familiar i tens pocs recursos, t’has de plantejar quins són els teus trets diferencials i quins són els teus avantatges competitius respecte als altres establiments i més quan competeixes amb grans mostres, més enllà dels balnearis. Una mica el que hem fet a l’Espai Cel és construir en un espai històric, uns dipòsits del segle XVIII on hem guardat l’aigua perquè es refredés, unes piscines. D’aquesta manera, donem valor a l’aigua termal i a la part històrica i familiar d’aquesta casa. Vam passar quatre anys des que vam tenir la idea i vam poder omplir les piscines.
· Com us està afectant la crisi sanitària del coronavirus?
Estem dins d’un dels sectors més directament afectats. Ens ha afectat pel tema de l’hotel i pels esdeveniments. Al final tenim clar que la salut està per sobre de l’economia. El que és més complicat i difícil d’entendre són dues coses. D’una banda, moltes de les decisions que es prenen són d’un dia per l’altre i de l’altra, trobem a faltar ajudes directes al sector. Portem gairebé un any de pandèmia i des del govern estatal hem rebut zero ajudes. Nosaltres i molta gent del nostre sector hem hagut d’acabar tirant de crèdit.
· Ets membre del comitè executiu de Turisme de Barcelona. La pandèmia en què estem immersos ens ha de fer reflexionar sobre un canvi de model turístic?
Sí, a la força. Els trets van per l’ecologisme, cuidar el que tenim i no fer malbé allò que ja fèiem. Recordo que aquí a casa, quan era petit ja reciclàvem. Teníem porcs a la vinya i tot el menjar que sobrava se li portava als porcs i llavors es feia la matança. Durant una època, tot això es va perdre. Tot es posava en un cubell i es tirava. Cal també recuperar l’essència i l’autenticitat de les destinacions turístiques. Penso que la tecnologia també serà molt important perquè ens facilitarà poder trobar a les ciutats allò que ens interessa i volem fer.
· Els balnearis poden ser un abanderat d’aquest turisme de qualitat que es busca?
Sí. En aquest temps de pandèmia, quan hem pogut estar oberts una de les coses més positives que hem pogut valorar és que tenim un tipus de producte que la gent segueix demanant.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.