Els tretze anys de govern d’ERC a Caldes no han fet més que refermar el convenciment que és i ha sigut un govern pèssim, gestionat per persones amb molt poc criteri. L’última actuació, la reforma de la plaça Catalunya, ho confirma de nou. Enmig d’una greu crisi econòmica i mentre moltes treballadores estem perdent els nostres llocs de treball, han vist bé a destinar el mateix pressupost al Pla de Xoc per pal·liar la crisi que a reformar una plaça (amb un milió d’euros). És ben bé com si per ells res no hagués passat, continuant el seu únic projecte de govern, el totxo. Prioritzen propaganda i promeses electorals en un moment de greu crisi. No ho volem pas permetre. La reforma de la plaça pot esperar, les ajudes per aturar la crisi econòmica, no.
Estem parlant de ni més ni menys que d’un milió d’euros i per adonar-nos de quants diners són ho podem comparar amb el cost del bloc d’habitatge juvenil que està pressupostat per 740.000 €… I tot per rebaixar voreres, treure llambordes i posar el paviment a la nova moda, com al carrer Font i Boet.
Seria interessant debatre com hauria de ser la nova plaça Catalunya, però pensem que és el pitjor moment per destinar tal quantitat de diners. Hi veiem una jugada política amb horitzó a les pròximes eleccions municipals i alhora una conseqüència de la desconnexió entre l’equip de govern i la població. Potser això se’ls fa difícil amb els elevats sous que s’han posat ells mateixos… Però això són figues d’un altre paner.
Sortosament no tot són males decisions. Hi ha dos grans projectes que el govern municipal té aturats pel bé de l’economia municipal. Es tracta de l’ampliació del balneari públic del safareig i de la construcció estel·lar d’un gran balneari als camps situats sobre Can Rius. Dos projectes ubicats sobre sòl agrícola expropiat pel benefici del massa idealitzat turisme. En temps com els d’ara podem adonar-nos de quin perill suposa invertir-ho tot en aquest sector tan estacional i fluctuant.
Des d’aquí celebrem la paralització d’aquests dos projectes en pro de la vila, per tal de centrar els esforços econòmics del consistori a construir l’esperat habitatge públic i sobretot a parar el cop econòmic del covid.
