Ferran Devesa: “ Fer cultura en aquests moments és un acte revolucionari i d’amor”

> Mireia Clapers

L’actual gestor cultural del Casino de Caldes de només 27 anys és graduat en Química per la Universitat de Barcelona i estudiant d’Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona

 

– Ets químic i actor, és una estranya combinació, oi?
Sembla estranya perquè requereix d’entrenaments a priori diferents, però realment no hi ha res d’estrany i hauríem de començar a deixar de banda les categories simplistes per posar en valor la interrelació existent entre els camps de coneixement.
En tot hi ha poesia. Primer vaig fer una aposta científica buscant conèixer el món que ens envolta, però a la facultat no hi vaig saber trobar l’espai on es fomentés ni la curiositat ni la creativitat. Per tant, un cop acabat el grau, vaig decidir apostar per la meva gran passió i vaig entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona per conèixer-me més a mi dins d’aquest món, gaudint i patint alhora que aprenia l’ofici d’actor. Els dos tipus de coneixement, científic i artístic, es complementen per oferir-me una mirada polièdrica que defineix el meu estil i forma.
L’art de la ciència.
La ciència de l’art.
 
– A què dediques el teu temps?
Principalment a intentar ser més honest amb mi mateix, no autosabotejar-me, i cuidar les persones que estimo, que són la meva llar. Alhora estic acabant el grau en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, formant-me com a tenor amb Josep Pieres a l’EMM Joan Valls i en dansa contemporània amb Esther Sabaté a l’Escola de Dansa Ramon Solé. També sóc professor en classes extraescolars de teatre i dansa i dono classes de repàs i de preparació per a proves acadèmiques. Sempre que puc estic amb els meus amics, que me’ls estimo molt i els veig menys del que m’agradaria, vaig a veure exposicions, teatre, concerts, nedar, ballar, córrer pels entorns de Caldes, veure pel·lícules, llegir assaig i poesia, sentir-me despert i viu… Finalment, intentant explorar diferents vies per desenvolupar-me i fer el meu propi camí en l’àmbit cultural per dedicar-m’hi professionalment i de forma digne.

 

“Aporto el meu granet de sorra a potenciar les manifestacions culturals al poble”

 
– Quines són les teves funcions com a gestor cultural del Casino?
Des de l’any passat formo part de l’equip de programació del Casino de Caldes, intento assessorar el màxim de bé que sé i puc i treballem per tal de tenir una programació valenta i variada durant tot l’any. També gestiono els comptes d’Instagram @casinodecaldes i de Twitter @caldescasino. Aporto el meu granet de sorra a potenciar les manifestacions culturals al poble. Aprofito per agrair a l’equip del Casino de Caldes que comptin amb mi i em valorin com ho fan.
 

– És difícil, en els temps actuals, poder programar espectacles mantenint les mesures?
Tot és voluntat i ganes de treballar. Si hi són, adaptar i programar espectacles a les mesures de seguretat actuals és factible. Ara bé, la rendibilitat ja és més problemàtica i per tant el risc de sortir-hi perdent és més elevat. És moment de fer resistència i supervivència. Per exemple, aquest diumenge de Festa Major a les 18:30h hi ha l’obra de teatre “Les dones sàvies” de Molière amb Enric Cambray i Ricard Farré al Casino de Caldes i amb totes les mesures de seguretat. Convido a tothom a assistir-hi i a passar una estona ben divertida.
 
– Com vius el moment actual del sector cultural?
El moment actual és molt dur, però no sóc catastrofista. Les ganes de fer han de vèncer a la por. Fer cultura en aquests moments és un acte revolucionari i d’amor. Hi haurà qui malauradament no podrà continuar, però s’ha de lluitar i perseverar. El panorama ha canviat i cal adaptar-se, és selecció natural. Personalment m’afecta per la incertesa que em genera el fet d’acabar la meva formació i que l’oferta de feina s’hagi reduït dràsticament, però tot i ser temps de guaret, m’ha donat la opció de començar diferents projectes personals i amb col·lectius que n’espero recollir bons fruits.
 
– En aquests moments, com a actor, participes en algun projecte?
El projecte més destacat actualment com a actor és amb la Cia. Desinf=ACTION amb l’espectacle “COm la VIDa” que vam estrenar el passat 12 de setembre a Granyena de Segarra. És un espectacle de circ i música en directe per a tota la família que parla sobre com estem vivint la COVID-19. El més interessant és que la companyia es va generar en temps de confinament gràcies a l’empenta que té la trapezista Mar-i-Cel Borràs. És un espectacle que ja compta amb algun bolo programat i que havia de venir per la Festa Major de Caldes però que ara ha de trobar data per fer-se durant l’any.

 – La cultura és segura?
La cultura no és segura. Perquè la cultura és un virus que contagia emocions, reflexió, valors, pensament crític, agermanament. És un ritual que reuneix a les persones per confrontar-se a elles mateixes i et posa en risc per poder ser millor. És una llàstima i una vergonya que la Generalitat de Catalunya li destini menys d’un 1% del pressupost, dels més baixos a nivell europeu. Vist això, hauríem de dir que la cultura no està segura.
 
– Com valores la proposta de l’Ajuntament de fer un cens cultural?
Tota proposta que vingui del sector públic per fer una xarxa amb artistes professionals locals és benvinguda. Només generant sinergies podrem avançar com a poble en polítiques culturals. Veníem d’uns anys on, des del consistori, només es potenciava el turisme cultural i es perpetuaven quatre festivitats arrelades al calendari. D’una responsabilitat pública n’espero propostes coherents i intel·ligents del sector que representa. La regidora actual, Laia Cuscó, que coneix les particularitats de l’univers cultural, malgrat les greus dificultats derivades de la pandèmia, sembla que està marcant direccions amb bon criteri.
 
– Creus que el format que es va utilitzar per commemorar l’aniversari de l’1 d’octubre podria haver estat vàlid per a fer una programació de Festa Major?
Segurament, però programar una Festa Major té una complexitat tècnica i logística que va més enllà d’un acte i no jugaré a fer ni de regidor de cultura ni d’epidemiòleg. Celebro que es faci un acte així pel simbolisme que comporta i per evidenciar que es poden dur a terme activitats culturals amb mesures de seguretat, sigui en espais oberts com tancats. Feia tant temps que no es feien actes culturals al poble que bull, que de tan calenta que la tenim, semblava que s’hagués evaporat tota l’aigua de la caldera.
 
– Pots explicar-nos breument què és Catàstrofes?
Catàstrofes és un podcast sobre divulgació científica i artística que es pot veure per Youtube i escoltar per Ivoox i Spotify. Té dues seccions: “Podria Ser Pitjor” on exposo coneixement científic i artístic relatiu a una catàstrofe històrica i fins i tot m’hi aproximo a través de l’element químic característic; i “Fent-la Petar”, on converso amb persones entre 20 i 35 anys que combinen l’interès per a les dues disciplines. El més fàcil és que el busqueu i jutgeu per vosaltres mateixos.
 
– Com sorgeix aquest projecte?
En ple confinament quan vaig percebre en la societat l’augment de l’interès pel coneixement i el debat científic arran de la COVID-19, fet absolutament necessari. Però alhora em preguntava com es modificaria la forma d’entendre i fer art al voltant d’aquesta pandemia. Dario Fo diu en una entrevista que recorda una cita de Brecht: “Què cantarem en els temps obscurs? Cantarem sobre els temps obscurs.” Davant la crisi actual decideixo no quedar-me aturat i emprendre aquest projecte personal que busca respostes a la pregunta que em vaig fer.
 
– Per què el nom de Catàstrofes?
Bé, amb el que he explicat, és un nom que ja es veu que no m’hi vaig trencar massa el cap.  Buscava un nom cridaner i m’agradava la sonoritat.
 
– Sobre què t’agrada “fer-la petar”?
Sobre tot i res. Sóc molt de divagar i anar canviant de temes, però especialment m’agrada especular sobre hipòtesis futuribles, sobre projectes teatrals i sobretot empapar-me d’informació quan estic davant d’alguna persona interessant. Per exemple, fa poc amb els meus avis Eli i Quim la vam fer petar abastament arrel del llibre fotogràfic Caldes de Montbui desapareguda, on em van explicar les seves vivències i la de la gent del poble seguint el recorregut de les fotografies de l’època, alliberant la seva memòria. Va ser emocionant i molt enriquidor.
 
– A qui t’agradaria entrevistar?
Més que entrevistar m’agrada conversar, conèixer històries, perquè tots i totes tenim històries. Des de fa un temps m’agradaria conversar amb Nick Miglentchev, l’Elvis tribut del metro de Barcelona.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss