Coneixeu la Dumba? És una elefanta que des de fa molts anys viu al nostre poble, quan no està de gira fent espectacles arreu. Darrerament, la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) ha tornat a posar sobre la taula la situació en què es troba aquest animal, però no és el primer com que sonen les alarmes. De fet, fa uns anys ja va haver-hi una inspecció en l’emplaçament on es troba l’elefanta, amb la presència d’experts internacionals.
Segons declaracions de la FAADA, a més de ser explotada per a l’obtenció d’un rèdit econòmic, la Dumba viu en un tancat inadequat per a un animal de les seves característiques, on li manquen espai per desplaçar-se i accés a l’aigua de manera contínua, entre d’altres requisits necessaris per a una mínima qualitat de vida.
Davant aquest conflicte, caldria que l’Ajuntament adoptés un paper actiu per aturar d’immediat la situació, tant fent exercici de les seves competències com exercint pressió sobre totes les parts implicades capaces de posar fi al patiment de la Dumba. Precisament al darrer Ple, l’equip de govern va explicar a demanda de la CUP que assumia un paper de mediador entre les diferents postures entorn al problema de l’elefanta. Tanmateix, l’organització FAADA, que va reunir-se amb l’Ajuntament durant l’estiu i va aconseguir també aquest compromís per part seva, exposà públicament que no ha obtingut resposta a cap de les comunicacions que ha intentat mantenir després de l’esmentada reunió.
Actualment l’elefanta no resideix a Caldes, però no es pot assegurar que la situació sigui definitiva, ja que en altres ocasions se l’han endut del poble davant repetides denúncies públiques i han tornat a portar-la quan s’ha refredat el conflicte. Així doncs, la preocupació de l’Ajuntament era afrontar el cas a favor dels drets de l’animal o esperar que el problema quedés fora del seu àmbit d’intervenció?
En definitiva, aquest cas no suposa només una reivindicació animalista. Des de la CUP defensem fermament la responsabilitat de l’Ajuntament amb la ciutadania a l’hora d’atendre les seves necessitats i reivindicacions; assumir compromisos no pot ser només una eina simbòlica davant l’opinió pública.
