Pandèmia a part un dels “hits” d’aquest estiu ha estat la marxa del Rei Emèrit a l’estranger. La fugida com l’han definida alguns mitjans de comunicació.
La seva “amant-amiga” Corina Larsen li ha fet un flac favor esbombant tota la morterada de milions que li ha donat, suposadament perquè no tingui problemes econòmics de per vida.
És evident que la figura del Rei Joan Carles, tant durant la transició com després, ha jugat un paper important a nivell econòmic i de desenvolupament del país.
Però també és evident que no ho ha fet de franc i ha viscut sempre, tant ell com el seu entorn Corina inclosa, amb uns estàndards de vida, que sincerament ofenen amb la que està caient.
Crec que ni els més monàrquics poden defensar el fet que hagi cobrat aquestes comissions milionàries per les seves gestions i els seus contactes…. i tot el que no sabem ni coneixerem mai.
Però no són només els diners sinó la vida que porta i que ha portat tant ell com els seus. Encara ens ho podem permetre?
Ara que hi ha més gent que mai que ho està passant malament i no sap com tirarà endavant perquè ha perdut la feina, s’ha arruïnat o no ha pogut fer el seu projecte no seria millor destinar els diners de la corona a qui li calen de debò?
És que no son nomes els milions amb els quals s’ha gratificat l’Emèrit i els seus durant dècades sinó de la manera com viuen i tot el que arrossega i mou el seu estatus.
Es va especular molt quan va marxar Joan Carles del país per saber on s’havia instal·lat, però el que va quedar clar és que no estava reclòs a cap refugi ni centre d’acollida, sinó en algun complex d’alt estànding en alguna punta glamorosa del planeta… això si a disposició de la justícia però que ningú dubti que continua vivint a cos de Rei.
