Pilar Butjosa Estrada

Vocal de l’Agrupació Sardanista Calderina

Ja fa 25 anys que està a l’entitat i hi va entrar perquè li va agradar la dansa, que no es pot ballar si no és companyia d’algú. La sardana li ha portat conèixer la seva parella i admet que ara cal buscar noves maneres més imaginatives i atractives per fer arribar aquest món als més joves.

 

“La sardana té uns valors morals molts bàsics i està guiada pel respecte a les altres persones”

 

  • Per què la sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan?

Perquè té uns valors morals molt bàsics, que estan guiats pel respecte a les altres persones perquè hi ha unes normes per entrar a ballar i sortir. Ens agafem tots les mans i ballem les sardanes tots junts. Un sol no pot fer una sardana, necessites estar amb més gent. Per a mi, això és acollidor, és obert a tothom que vulgui.

  • Quan va néixer l’Agrupació Sardanista Calderina?

Va ser el 1979, en dependència del Casino de Caldes. Anteriorment, però, entre els anys 28-30 hi havia hagut una altra entitat, Foment de la Sardana, perquè hi ha factures que s’havien fet aplecs. Aquesta entitat depenia d’una altra, però no hem trobat el què. El 2001 es va establir com a entitat independent amb estatuts propis.

  • Què va prioritzar aleshores l’entitat, l’aprenentatge o crear ja alguna colla?

En aquell moment jo encara no hi era però els estatuts deixen molt clar que es tractava de fomentar la sardana a nivell d’aprenentatge, de música i de coples. Es van allargar els aplecs que ja hi havia, se’n van fer de nous, es va començar a fer alguna escola de monitors.

  • Quan vas entrar es van començar a formar colles?

Quan vaig entrar a l’entitat va ser arran d’un curs de monitors que va organitzar Jordi Romeva, el pare de Raül Romeva, que va animar la junta que s’organitzés aquest grup. Es va posar en contacte amb la Federació i van venir a fer el curs de monitors. Acabat el curs, com que ja havia ballat sardanes de jove, te n’adones que t’enganxa. Em van dir de participar a la junta i vaig dir que sí. A partir d’aquí, es van començar a fer coses més noves: l’escola de sardanes, les colles…

  • Va ser el moment del naixement de la colla Aqua Calidae…

Sí, va néixer el 2000. I cinc anys després, la colla Roure Gros, amb els balladors més joves.

  • Es mantenen les colles actualment?

No. Vam estar a punt de fer una d’adults, però no va quallar. Els de la colla jove es fan grans, les parelles comencen a plegar, el que acostuma a passar. L’escola es va allargar una mica més, es va fer una temptativa fa uns quants anys, però eren quatre gats. El nostre objectiu ara és mantenir les ballades, informar els socis, fer-ne de nous…

  • Organitzeu viatges per anar a aplecs?

N’havíem fet, els nostres socis són grans i els joves no responen. Quan hi havia les colles, sí que venien els pares i algun tiet, però ara no.

  • La irrupció del coronavirus us va agafar amb la temporada de ballades per començar?

Estava ja plantejada i organitzada. S’acabaven de fer els calendaris i ja va està.

  • I a partir d’aquí, què us plantegeu fer?

D’entrada, en el moment crític, et diuen que tot s’ha d’anul·lar. Ara ens estem plantejant de fer algun concert. El concert és una fórmula que aquest estiu alguna entitat ha fet. Sé que també s’han fet ballades en algun lloc, però jo m’atreveixo.

  • Quin ressò ha tingut el taller virtual de sardanes que heu fet en plena pandèmia?

Et trobes amb la Covid-19 i penses si de cop ho has d’abandonar tot. A través de videoconferències, vam acordar que havíem de fer alguna cosa. Primer vam pensar en fer algun vídeo, però de vídeos ja se’n fan. Se’ns va acudir fer un taller. Llavors la membre de la junta i dansaire Anna Tantinyà es va oferir a fer-lo. Ha fet art i moltes coses, és molt moguda. La meva filla gran va fer el que és els logos, la petita va fer el vídeo i l’Anna Tantinyà és la protagonista del SardaCasa. Estem contents de la resposta que ha tingut per la quantitat de visualitzacions que ha tingut a Instagram. Estem pensant ara de fer alguna cosa que lligui amb aquest taller, com una segona part. En aquests moments, aquesta aposta per les xarxes ens pot salvar una mica.

  • Passat el temps del coronavirus, les sardanes poden ser un al·licient per les persones que vulguin fer alguna activitat?

És una opció. La gent ara no està fent res i si potser té alguna cosa al seu abast, potser et vindran. Si no fan res enlloc i la gent té ganes de sortir, potser si fas un concert és possible que vinguin.

  • Les teves filles també t’han seguit amb les sardanes?

Sí. Un any després d’haver fet el curset, que va ser el primer any de l’escola de sardanes, la meva filla petita, l’Anna, acabava de néixer. Ella des del primer dia ha mamat sardanes. Portava les meves filles amb mi i em van anar seguint. Si anava a concurs, me les enduia. Si anaves a Port Aventura, també venien. Ens ho havíem passat molt bé, havíem anat un cap de setmana a una casa rural. L’Anna al ser la petita era la joguina de tots, hi havia molta convivència entre les famílies.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss