Carme Ortega Jiménez

Informadora i dinamitzadora de l’Espai Jove El Toc

Quan anava a l’institut, era delegada de festes i anava de classe en classe recollint propostes. Recorda que llavors per ella Caldes era anar del Parc de l’estació fins al Canaletes, seure en un banc i menjar pipes. De més gran encara recorda les festes de la sala Liverpool. Amb 17 anys, va tenir la seva primera feina amb infants al Centre Obert del carrer Sentmenat.

IMATGE| Q. PASCUAL

 

  • Ja fa 19 anys que vas començar amb temes de joventut…

Vaig començar ja com a dinamitzadora fent una jornada petita. El meu encàrrec era dinamitzar el petit punt que teníem al Centre Cívic. De vegades també compartíem sales. Per exemple, la sala 2 on hi havia l’Associació Cultural de la Dona quan marxava l’entitat hi entravem nosaltres perquè hi havia un futbolí i una cuina i fèiem algun taller.

  • Sempre t’havia agradat el tema de la joventut?

Jo venia de la gent gran. De fet, soc educadora social. Mentre estudiava, treballava al Centre Obert amb infància en risc i després vaig fer les pràctiques de tercer a la Residència Santa Susanna i m’hi vaig quedar. Vaig fer animació sociocultural tant amb els avis de la residència com amb la gent gran del poble.

  • La joventut de fa 19 anys té molt a veure amb l’actual?

Els espais joves van canviant perquè els joves van canviant. Però en essència, un adolescent sempre serà un adolescent.

  • El projecte del Toc ha pres molta volada?

No sé si molta volada però sí que ha canviat molt. Quan entraves a la sala del Toc al Centre Cívic estava plena de carpetes, vermelles i blaves. Algunes eren de viatgeteca i eren carpetes per països i a dins només trobaves paper. Els llibres eren guies que encara conservo perquè fa mal tirar-les. Hi havia una carpeta que era sobre objecció de consciència. Teníem un únic ordinador que deixaven perquè els joves es poguessin connectar.

  • Com definiries el Toc? Un jove què hi pot trobar?

Sobretot volem que trobi és que hi hagi algú que l’escolta. A més el temps ens ha donat la raó, els joves el que més necessiten en aquesta edat és ser escoltats. No per explicar-te coses molt transcendentals, que de vegades sí, sinó per explicar o compartir el seu dia a dia. El Toc és un lloc on es venen a trobar amb d’altres joves, on poder conèixer i fer vincles amb joves d’altres instituts o d’altres municipis.

 

“Volem que els joves trobin aquí algú que els escolta”

 

 

  • També teniu un equip d’educadors de carrer. Quina és la seva tasca?

El Toc és un espai on atenem els joves i la Núria i el Lucho, els educadors de carrer, estan al carrer perquè no tots els joves venen al servei. La seva tasca està més vinculada a Joventut però també a Serveis Socials perquè fan una feina importantíssima de detecció i d’acompanyament amb joves que potser han deixat els estudis o que estan començant a consumir qualsevol tipus de droga. El bonic d’aquesta feina és que som equip, treballem junts. Els educadors de carrer cada tarda que surten tenen una ruta i el que fan és visitar els punts de trobada dels joves i un d’aquests punts és el Toc.

  • És molt difícil dinamitzar El Toc?

No hem tingut mai una programació estable tot l’any. El Toc és molt com els joves que venen al Toc. La idea és que quan el jove ve aquí no hagi de tenir cap motiu concret. Venen aquí perquè els hi ve de gust o de vegades passen per aquí i treuen el cap i depèn de qui troben es queden o marxen.

  • Com es poden aturar els ‘botellón’?

El ‘botellón’ no deixa de ser un punt de trobada en el temps lliure del jove. Hi ha diverses opinions. Hi ha qui et diria que habilitéssim un espai perquè els joves puguin anar a fer ‘botellón’ que sigui segur, que tingui llum i que hi hagi contenidors per no deixar la brutícia al terra. Una altra opció és que una parella com els educadors de carrer intentin anar, no per jutjar sinó per donar informació i veure què estan consumint.

  • El jove suposo que no vol ser controlat…

En el moment que el jove sent que és una intrusió, se t’allunya. Nosaltres treballem molt amb els joves a través del vincle i aquest es fa en el dia a dia. I en el dia a dia surt, per exemple, el tema de la Festa de la Primavera de Sant Feliu de Codines amb un ‘botellón’ que genera molt important. Sempre surt el tema i acabes parlant-ne i intentes donar eines i consells.

  • Els dies que va estar tancat el servei per la irrupció de la Covid-19, veu estar actius d’alguna forma?

Vam intentar estar molt a prop dels joves a través de les xarxes, tant des de les dels educadors de carrer com les del Toc. No ho sé si ho hem aconseguit gaire, però intentàvem cada dijous fer una recepta de cuina, vam fer la Llegenda de Sant Jordi…

  • Ets mare de dues adolescents. Suposo que no deu ser fàcil tractar cada dia amb joves, oferint-los consells, i després fer de mare…

Aquí és molt fàcil donar un consell, orientar un jove però amb els teus fills canvia tot. Són usuàries d’El Toc, em pensava que no ho serien pel fet de ser-hi jo. Clar, no m’expliquen les coses que m’expliquen els joves que venen aquí. La majoria dels joves que venen aquí m’expliquen la seva vida i les meves filles t’asseguro que m’expliquen de la missa la meitat.

  • Guardes total confidencialitat amb allò que t’expliquen els joves?

Sí. Si el jove et fa el regal d’obrir-se, de confiar i de triar-te a tu com a aquella persona a qui li explicarà allò que li està fent patir o l’està angoixant, la teva resposta ha de ser una confidencialitat total.

  • Després de tants anys treballant amb joves, no n’estàs una mica cansada?

No. Saps què em passava quan vaig entrar a treballar? Deuria tenir 27 anys i vaig pensar que després de 10 anys ja seria una iaia. I els joves no voldran venir aquí perquè diran que al Toc hi ha una senyora gran. No me n’he adonat i m’he fet gran i no ha canviat el fet que els joves vinguin o es dirigeixin a mi com el primer dia.

  • Ells com et veuen?

Com la Carme del Toc. La veritat és que no sé com em veuen, no els hi he preguntat mai tampoc. Crec o m’agradaria pensar que em veuen com algú proper a qui poden anar quan tenen algun problema.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss