L’alenada d’aire fresc del planeta

L’aturada arran la pandèmia del coronavirus ha estat altament beneficiós per al medi ambient arreu del món

IMATGE | La naturalesa i els espais verds han estat els grans beneficiaris del confinament humà arran la pandèmia del coronavirus. A Caldes de Montbui, la natura també ha respirat.> Q. PASCUAL

 

L’impacte de la pandèmia del coronavirus també té una lectura positiva d’abast mundial. Potser només una, però de vital importància per a la salut de tot el nostre ecosistema.

Fàbriques tancades, autopistes buides, carrers desèrtics i molt silenci, l’estampa que s’ha reproduït progressivament a arreu del món mentre el coronavirus viatjava a una velocitat desenfrenada.  Sembla paradoxal el fet que el què ha estat devastador per a l’ésser humà, hagi estat una alenada d’aire fresc que amb tanta urgència segueix necessitant el medi ambient.

La disminució dels desplaçaments en vehicles de motor, de la producció industrial i del consum s’han traduït en una dràstica disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica, amb un aire més pur, aigües més netes i cels més clars. Aquest fet s’ha evidenciat amb infinitat d’imatges, com per exemple, les dels canals de Venècia amb aigües cristal·lines; la millora de la qualitat de l’aire a la Xina i a altres grans ciutats de tot el món arran les imatges de satèl·lits publicats per la NASA i l’Agència Espacial Europea, o les grans quantitats de vídeos i fotografies on es veu com la fauna salvatge ha ocupat els carrers i ciutats. Sense anar més lluny, s’han vist ramats de porcs senglars o cérvols pasturant amb tota tranquil·litat pel ben mig dels pobles del Vallès.

No ha estat necessari, doncs, recorrer a dades científiques per fer-nos conscients d’aquest canvi en la natura i en el nostre entorn. Si més no, encara s’ha fet més evident a les grans ciutats com Barcelona. Segons les mesures realitzades pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, en el dia 23 de març els nivells de CO2 de la ciutat comtal havien reduït fins a un 75% respecte al seu nivell habitual, i el diòxid de nitrogen havia baixat entre un 70 i un 80% respecte al període anterior a la crisi. “Aquestes dades, simplement reflecteixen quelcom de sentit comú: si no hi ha trànsit ni empreses en funcionament, la contaminació baixa molt. Ara cal que escollim si volem viure en un entorn contaminat o no, i actuem en conseqüència. Cada vegada, per exemple, que triem el transport públic o desplaçar-nos a peu o en bicicleta dins del nucli urbà estem evitant l’emissió de gasos contaminats” explica Jordi Martín i Forns, quart tinent d’alcalde de Caldes i regidor d’Habitatge, Sostenibilitat i Ecologisme, Urbanisme, Activitats i Recursos Humans de l’Ajuntament de Caldes de Montbui.

A la vila termal no es tenen punts de mesura i, per tant, dades quantificables que puguin mesurar l’impacte positiu del confinament obligat arran la pandèmia en el municipi. “Això és perquè a Caldes no hi ha grans empreses contaminants ni artèries de contaminació amb molt de trànsit”, segueix el regidor de Sostenibilitat i Ecologisme, qui afegeix que “no obstant això, és evident que durant el confinament  la contaminació s’ha reduït a tot arreu, i també a Caldes de Montbui”.

La natura s’ha imposat a l’activitat humana, però només momentàniament mentre érem tancats a casa de manera obligada per les autoritats sanitàries i policials. Amb la desescalada, la tendència torna als seus nivells d’origen. Com diu Martín, “quan recuperem la normalitat de funcionament de la societat, recuperarem també els nivells de contaminació “normals””. I aquí, segons diu Martín, és on resideix la clau: “la contaminació és fruit de l’activitat humana. Per tant, és evident que si nosaltres la provoquem, nosaltres la podem evitar”. I com fer-ho? Doncs “prenent mesures per a reduir l’emissió de gasos contaminants. El canvi climàtic ja ha començat i, per tant, s’ha de passar a l’acció individualment i també col·lectivament”.

Ara més que mai són vitals les polítiques de sostenibilitat i medi ambient que minimitzin els efectes devastadors del canvi climàtic en l’àmbit mundial. De fet, Caldes de Montbui va declarar l’emergència climàtica per unanimitat al consistori en el Ple del passat mes de desembre. “Va ser important, transcendental, perquè Caldes s’alineava de manera unànime amb un dels objectius de desenvolupament sostenible més rellevants i actuals”, deia Isidre Pineda, alcalde de la vila termal en roda de premsa a finals del 2019, i afegia que “l’emergència climàtica no és un repte, sinó una obligació de les administracions i de la ciutadania”.

Amb aquesta declaració, l’Ajuntament de Caldes va prendre el compromís d’impulsar polítiques clares i contundents per contribuir a l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017. En aquest sentit, “des del govern local ja hem iniciat tot un seguit de mesures de les quals podem destacar la redacció del Pla Local d’Acció Climàtica i la creació de l’Oficina Local d’Acció Climàtica” explica Martín, el regidor responsable d’aquesta àrea.

Al marge, però, de les polítiques o accions que pugui emprendre l’administració, seria pertinent que, com a societat, es prenguessin conclusions arran aquest canvi en positiu del medi ambient derivat de la nostra inactivitat momentània.  Un d’aquests aprenentatges que destaca Martín és el teletreball. “Amb el confinament, moltes empreses, i també el mateix Ajuntament,  han pogut mantenir bona part de la seva activitat amb els escriptoris virtuals i les videotrucades, eines que tot i existir, no utilitzàvem tan freqüentment. Tenim la possibilitat d’evitar molts desplaçaments, cosa que ens farà més eficients i alhora afavorirem al medi ambient”. Per tant, “hauríem de seguir utilitzant-les amb intensitat un cop acabi el confinament”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss